Catalunya és la segona comunitat autònoma espanyola on, segons un informe d'Oxfam Intermón, es preveu que la pobresa causada per la pandèmia i la quarta si es té en compte el percentatge. Percentualment, l'augment de la precarietat serà més acusat a les Illes Balears, Castella i Lleó i Aragó; però, amb 201.146 persones pobres més, només Andalusia supera Catalunya en valors absoluts.

L'anàlisi d'Oxfam Intermón, que s'avança al que ha de venir, alerta que les persones més pobres podrien perdre proporcionalment vuit vegades més renda que les més riques. Aquesta és una de les conclusions destacades de l'estudi «Una reconstrucció justa i necessària és possible», on s'afirma que la crisi socioeconòmica causada per la Covid-19 «deixa a Espanya una empremta desigual i injusta que, a llarg termini, pot ser més greu que la pandèmia en si mateixa».

La situació podria abocar més de 700.000 persones a la pobresa -un 13,8% d'elles, a Catalunya-, de manera que a tot l'Estat hi hagués 10,8 milions de ciutadans en aquesta situació; això suposaria passar d'un índex de pobresa del 21,5% abans de la irrupció del nou coronavirus a un altre del 23,1%, després. De l'increment de la població pobra, 93.688 persones s'hi afegirien a Catalunya, una xifra que representa un creixement del 9,43% respecte d'ara.

A l'altre costat de la balança hi ha la millora econòmica que han viscut els 23.000 espanyols milionaris que consten a Oxfam Intermón, ja que el valor de la seva riquesa ha crescut en 19.200 milions d'euros entre el 18 de març i el 4 de juny. «Una realitat que contrasta amb la de milers de famílies que s'enfronten a un futur incert amb molt pocs recursos», denuncia l'ONG.

L'informe també posa el focus en col·lectius especialment vulnerables, com els migrants i les dones. Pel que fa als primers, adverteixen que l'impacte de la Covid-19 pot fer que una de cada tres persones que es trobin per sota del llindar de la pobresa siguin d'origen estranger. D'altra banda, Oxfam Intermón recorda que set de cada deu ciutadans que cobren un salari mínim interprofessional són dones i que gairebé la meitat dels contractes que elles van signar el 2019 eren parcials.

Per evitar l'augment de les desigualtats, l'ONG proposa mesures fiscals extraordinàries i estructurals, a més d'accions per reduir la precarietat laboral. Aquestes últimes van des de reformes estructurals que donin més pes a sectors de valor afegit fins a contractacions de les administracions que evitin la temporalitat i controlin la subcontractació; a més d'incrementar la inversió pública en sectors com el de les residències de la gent gran, així com la incorporació de les treballadores de la llar al règim general de la seguretat social.