La platja i el passeig marítim de Roses es van omplir ahir de famílies i grups reduïts d'amics per celebrar la revetlla de Sant Joan. La majoria d'ells eren famílies en què els nens van poder aprofitar per tirar petards, coets i fonts de llum. Entre cada família hi havia una distància més que prudencial, mentre la Policia Local anava passejant per garantir el compliment de les distàncies. Aquest any no es van fer fogueres a la platja, però sí que els petards van seguir il·luminant l'aigua del mar.

L'Ajuntament no va organitzar cap acte de revetlla. Tampoc va permetre cap foguera a la platja enterrant qualsevol record tradicional que un pugui tenir de la nit de Sant Joan. El que sí que va poder fer la gent va ser acostar-se a la platja per tirar petards. I de fet, la majoria de la gent que hi havia a la platja eren famílies que aprofitaven la revetlla per tirar alguns petards, coets, fonts de llum i bengales.

Tot i així, entre cada família hi havia una distància més que prudencial. De fet, el metre i mig reglamentari de distanciament social quedava curt, però sobretot per por que qualsevol petard acabés explotant al costat. I per si de cas algú no ho complia, la Policia Local de Roses anava passejant per garantir que es complissin amb totes les mesures, incloses les recomanacions sanitàries a causa de la covid-19.

Lliçons postcovid

La majoria dels valents que es van atrevir a tirar petards ho van fer amb la lliçó apresa. És el cas de la Júlia Sardans, que va explicar que per tirar petards «és millor portar una mascareta de cotó perquè costa més d'inflamar» que no pas una quirúrgica. A més, ni ella ni cap membre de la família es va rentar les mans amb gel hidroalcohòlic per evitar incidents, tal com marcaven les recomanacions sanitàries.

En Dylan Abad també s'ha acostat al passeig marítim de Roses amb els seus pares. Ell ha encès bengales, i ha tirat alguna font de llum i molts altres tipus de petards. En Dylan va explicar que ja fa «dos o tres anys» que va a la platja de Roses per la revetlla i no va notar cap canvi respecte a altres anys.

En Dylan va afirmar emocionat que ara ja té vuit anys i ja pot tirar altres petards que no siguin cebetes. De fet, va assegurar que li agrada molt tirar petards perquè «tots tenen un soroll diferent, colors i formes estranyes». «Són com bombes però en petit», va afegir.