Les associacions empresarials de les comarques del Cinca Mitjà, Baix Cinca i la Llitera sospiten que el brot de coronavirus que els ha obligat a retrocedir en la desescalada té a veure amb la mobilitat econòmica i social que va aparellada a l'auge de l'agroindústria. També amb la dura existència de diversos milers de temporers, treballadors precaris en els quals se sostenen les tasques més penoses del sector: la recollida de fruita i altres tasques de camp, així com els treballs no qualificats en granges i escorxadors.
La ribera del riu Cinca vertebra un territori en el qual es concentren capitals comarcals com Fraga, Montsó, Binèfar i Casp concentrant bona part de la població de la província d'Osca. En totes elles el sector fructícola i ramader manté un notable vigor del qual se'n beneficien les indústries instal·lades en els seus polígons, moltes d'elles amb la comesa de donar serveis (tant materials com tecnològics) als productors de carn i fruita. «El sector primari ja està molt industrialitzat», assegura un dels membres de la junta rectora de l'Associació Empresarial Intersectorial del Baix Cinca, Gonzalo Portolés. No obstant, els ritmes de maduració marquen i durant la pandèmia no es va poder hivernar com es devia l'economia i això pot marcar la situació actual. «A més tots requereixen molta mà d'obra», precisa.
Denúncies laborals
I aquí és on hi ha la part menys edificant de l'entorn. Malgrat les mesures aprovades pel Govern de l'Aragó per garantir la prevenció, la realitat és que la precarietat i l'amuntegament formen part del dia a dia dels temporers. En pobles com Ballobar van intervenir les autoritats per desallotjar una casa amb una vintena de persones, però en altres llocs no s'ha actuat amb rapidesa. I això sense oblidar les denúncies laborals dels sindicats que han pogut conèixer la situació dels dos grans escorxadors de Binèfar.
«Són imatges que ens retrotrauen a temps passats, sense que fins a la data s'hagi trobat una solució decent i eficaç, de no haver estat per la pandèmia, aquesta realitat seguiria oculta, excepte per algun conflicte puntual», asseguren des de l'associació AragónESmés. Demanen sobretot la implicació de el Govern de l'Aragó per acabar amb la situació de precarietat que no sembla importar a ningú. «No entenem com en ple segle XXI, ens sobren piscines, pavellons esportius i polígons industrials i no sabem solucionar un problema de drets humans que afecta aquests treballadors».
Xarxes de suport
La presidenta de l'Associació de Comerciants de Montsó, Bea Arregui, manifesta que els mateixos temporers, malgrat la seva situació, contribueixen als fluxos socials d'aquestes comarques. Gràcies a les seves xarxes de suport i als vincles veïnals s'avisen sobre ofertes de treball i d'habitatges. «No és estrany que visquin a Binèfar i es desplacin a altres localitats per treballar», posa com a exemple. Una cosa que també passa per desenvolupar tasques administratives o per a les compres.
D'altra banda, el confinament, que posa en alerta el sector comercial i hostaler amb una nova aturada indefinida, s'entén com una eina necessària davant el risc de col·lapse de l'hospital de referència per a la zona, el de Barbastre, a la comarca del Somontano i amb una capacitat reduïda.
Les raons històriques d'aquesta evolució econòmica estan lligades a l'aigua. Les del riu Cinca i les del canal de l'Aragó i Catalunya. Una de les integrants de el Centre d'Estudis Lliterans, Silvia Isóbal, autora també del llibre «La industrialització de Binèfar», destaca que la riquesa de la zona ha estat lligada a l'evolució dels regadius, de manera que el desenvolupament dels seus veïns ha anat en paral·lel a les comarques lleidatanes del Segrià i la Segarra. Això fa que les fronteres només siguin quelcom adminsitratiu, segons indica. Grans integradores catalanes de porcí, com Guissona i Valls Companys són el suport de bona part de les economies familiars, que a més, s'han beneficiat de la proximitat de grans centres de consum com Saragossa o Barcelona. «Les farineres es van instal·lar fa uns cent anys per donar servei a les grans ciutats», explica.
En aquests moments la globalització ha canviat les coses i zones com la Llitera alta (en la qual es troben pobles com Peralta de les Sal o Azanuy) també pateixen el problema de la despoblació que assota a la resta de la comunitat aragonesa, un problema general al qual la resta de municipis de l'entorn estan relativament fora de perill.
