Tres guàrdies civils han declarat aquest divendres com a investigats al jutjat per les càrregues de l'1-O a Aiguaviva i el llançament de gas pebre durant la intervenció policial per requisar les urnes del referèndum.

Els advocats voluntaris que van interposar la querella conjunta per les actuacions de Guàrdia Civil i Policia Nacional a col·legis de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva han explicat que els investigats han assegurat que l'actuació va ser "proporcionada" perquè en aquell punt de votació els van rebre amb una actitud "violenta".

També han declarat que el gas pebre forma part de l'equipament habitual dels antiavalots i l'agent ha justificat que el va fer servir per evitar utilitzar la porra.

Aquest divendres han declarat al jutjat d'instrucció 2 de Girona -que és el que porta la investigació de la querella conjunta- tres guàrdies civils per l'1-O. Són els primers membres de l'institut armat a declarar com a investigats perquè fins ara només ho havien fet els policies nacionals que van actuar a diferents col·legis electorals de Girona.

Segons ha explicat el portaveu dels advocats voluntaris, Albert Carreras, els tres guàrdies civils han dit al jutjat que l'actuació a Aiguaviva va ser "proporcionada" al clima de "violència" que es van trobar quan van arribar al punt de votació. Els investigats són el cap de l'operatiu, el responsable de la policia judicial que s'encarregava de requisar les urnes i l'agent de la Guàrdia Civil que va llançar gas pebre contra un grup de persones que protegia el col·legi. També ha declarat un tinent coronel, responsable de la coordinació de l'operatiu de la Guàrdia Civil a les comarques gironines, com a testimoni.

"Ens han dit que hi havia una situació de violència, amb un gran número de persones i que això va justificar la utilització de les porres, dels escuts i de l'aerosol", ha explicat Carreras que subratlla que aquesta afirmació entra en contradicció amb les imatges que es van difondre de la intervenció a Aiguaviva.

Segons Carreras, els guàrdies civils han explicat que hi va haver una primera aproximació al grup de veïns que feien un dinar popular per fer mediació però els van respondre amb "insults" i llançant-los objectes. Per això, el cap de l'operatiu ha explicat que els antidisturbis es van equipar per entrar al punt de votació: "Parlen d'un clima d'especial violència que es va legitimar a una actuació que consideren proporcionada".

Segons la Guàrdia Civil, només un dels agents va utilitzar el gas pebre i va ser una decisió "personal". Carreres ha explicat que aquest guàrdia civil ha explicat que va usar l'aerosol perquè va entrar per un punt on hi havia una "enorme acumulació de gent donant puntades peu i empentes" i va considerar que era més adient el gas pebre que utilitzar la porra.

Una decisió personal que, segons Carreras, els caps de l'operatiu han avalat. Al jutjat han assegurat que l'aerosol forma part de l'equip que porten habitualment els antiavalots i n'han justificat l'ús. De fet, han concretat que no es va obrir cap expedient a l'agent que el va fer servir durant l'1-O perquè entenen que va ser una decisió personal però proporcionada.

Segons han descrit els investigats al jutjat, a Aiguaviva hi havia una vuitantena de persones i l'operatiu per requisar les urnes i tancar el col·legi va comptar amb 40 guàrdies civils. Unes xifres que, segons els advocats voluntaris, avalarien que no va ser una actuació proporcionada.

Els advocats voluntaris han recordat que van sol·licitar al jutjat que cités a declarar agents de la Guàrdia Civil per les intervencions a Aiguaviva i a Sant Julià de Ramis. El jutjat d'instrucció ho va descartar i ho van recórrer a l'Audiència, d'on han obtingut dues interlocutòries diferents tot i que, asseguren, tenien els mateixos fonaments jurídics. Així, l'Audiència va acordar que s'investigués els guàrdies civils d'Aiguaviva però no els de Sant Julià de Ramis.

Segons els advocats, esgotaran "totes les vies" perquè els agents de Sant Julià de Ramis també declarin com a investigats tot i que admeten que la decisió de l'Audiència "ho complica molt".