La sala tercera del Tribunal Suprem ha suspès cautelarment l'obligatorietat d'adjudicació de les places de formació sanitària especialitzada per via telemàtica i ordena que l'Administració adopti «les mesures necessàries» per tal que pugui fer-se presencialment. El tribunal ha estimat la petició de suspensió cautelar formulada en un recurs de 31 participants en el procés del MIR contra l'ordre del Ministeri de Sanitat del 13 de maig.
L'ordre publicada al BOE establia que en el context de l'estat d'alarma era «impossible» la compareixença física dels aspirants i preveia que un cop s'aixequés també hi hauria dificultats per fer desplaçaments, que podrien suposar un «obstacle» per a l'adjudicació presencial. Per això, fixava l'obligatorietat de comparèixer per mitjans electrònics.
Protestes per la presencialitat
Segons informe el diari digital Redacción médica, feia setmanes que els residents protestaven contra el sistema proposat pel Ministeri de Sanitat per a l'adjudicació de places MIR. La plataforma Metges Units pels seus Drets ha canalitzat aquestes queixes. Pilar Cháfer, cofundadora d'aquesta plataforma, considerava que el sistema telemàtic era «injust». Cháfer explica que, quan es porta a terme un procediment per via telemàtica, es dona un resguard. «No estava previst que ens donessin cap justificant. Llavors si hi hagués hagut algun problema informàtic, o queia la web, no hauríem pogut demostrar ni tan sols que s'havia enviat l'elecció», assegura.
El president de la secció jove del Col·legi de Metges de Girona, Pau Vilardell, també s'havia mostrat en contra de l'elecció telemàtica. «L'opció telemàtica ja s'havia fet servir altres anys, però només l'utilitzava un 1% dels opositors. La majoria optava per la presencialitat, ja que l'elecció de places determina el teu futur professional per als propers quatre o cinc anys», explicava. «Es tracta d'un moment d'incertesa per als opositors i una proposta seria fer l'elecció de places a les subdelegacions de cada província d'Espanya», afirmava.
