El Banc d'Espanya, però estima convenient «vigilar estretament» la possibilitat que aquest instrument, al ser una transferència permanent, pugui acabar provocant «alguns efectes indesitjats».

El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha avisat que s'inicia l'actual crisi «amb més desigualtat que l'anterior» i veu «molt probable» que l'actual crisi augmenti encara més aquesta desiguldad ja que està afectant en major mesura als col·lectius amb rendes relativament baixes.

Per això, sosté que mesures com l'ingrés mínim juntament amb una agenda de reformes estructurals «ambiciosa» per a l'ocupació i la productivitat podrien corregir l'impacte social de la crisi. No obstant això, avisa de possibles efectes no desitjats en l'ingrés mínim vital, entre els quals esmenta la capacitat futura dels beneficiaris de generar ingressos o un possible desplaçament d'algunes activitats econòmiques a l'economia submergida.

D'altra banda, el Banc d'Espanya no descarta que la taxa de morositat marqui un nou màxim històric per la crisi, tot i que considera que encara és aviat per fer una estimació i que, en qualsevol cas, el fort repunt de l'activitat projectat pel 2021 implicaria una reducció de la ràtio més ràpida que en altres períodes de recuperació de crisis econòmiques anteriors.

En el seu Informe Anual 2019, l'organisme analitza les dades trimestrals de morositat creditícia des de la crisi financera de 2008 fins a l'actualitat per tractar de fer una predicció de l'evolució d'aquest indicador. A partir d'aquestes dades s'ha estimat una correlació que indica que una caiguda d'un punt percentual en el PIB va associada a un augment de 0,7 punts de la ràtio de mora agregada.

La ràtio de morositat va tancar en el 4,8% el 2019 i el Banc d'Espanya preveu que el PIB s'enfonsi entre un 9% i un 15,1% aquest 2020, per la qual cosa aplicar aquesta correlació suposaria elevar la mora en 2020 fins un rang d'entre el 11,1% i el 15,3%, quan el màxim assolit ha estat de l'13,61% a la fi de 2013.

Pel que fa a les dones i els menors de 35 any, el Banc explica que estan sobrerepresentats en les «indústries socials», les més afectades pel confinament (hostaleria, comerç, educació, activitats artístiques i recreatives).

En detall, aquestes indústries ocupen al 44% de les dones i al 48% dels menors de 35 anys. Aquests grups tenen rendes de l'ocupació inferiors a les de la resta de treballadors, tot i que no sempre viuen a les llars amb menors rendes, ja que no sempre són els principals perceptors de renda a casa (35%) en comparació als d'indústries regulars (43%), a diferència de l'anterior crisi. Les llars dels treballadors més afectats tenen menys actius financers com a percentatge de la renda anual i una menor riquesa neta que la resta de llars, factors que poden haver intensificat la reducció de la despesa durant la pandèmia.

·