Els barris de Montilivi i Palau, a la ciutat de Girona, i una urbanització de Vilafant just al costat de Figueres són les zones on més car resulta llogar un habitatge a les comarques gironines. En totes aquestes zones, es lloguen sobretot cases unifamiliars, i el preu supera amb escreix el miler d'euros. El barri amb els lloguers més exclusius de la província seria el de Montilivi, on la renda. A la urbanització de Vilafant el preu de lloguer seria de 1.254 euros, mentre que a Palau puja a 1.183 euros.

Són dades de l'índex de preus del lloguer, una eina que permet visualitzar quins són els preus de referència dels diferents habitatges d'Espanya en funció de la seva localització. Per elaborar aquest indicador, l'executiu central ha analitzat més d'11,2 milions de llars unifamiliars i plurifamiliars durant els últims quatre anys que consten en la informació declarada a efectes tributaris i de les bases de dades cadastrals.

Llogar una casa en un dels barris rics de Girona resulta més car que el salari que ingressa bona part de la població. Per trobar els preus més econòmics, cal anar a buscar en municipis com Albanyà, Molló, Llanars Sant Miquel de Campmajor, Ribes de Freser o alguns barris de Salt, Figueres i Camprodon. A tots ells, es troben pisos amb rendes mensuals d'entres 200 i 300 euros.

Madrid, Barcelona i Mallorca, figuren com les províncies amb lloguers. Dins de la província de Barcelona despunten la mateixa capital (12 euros per metre quadrat i mes), Sant Cugat, Castelldefels, Esplugues i l'Hospitalet.

El govern ha definit l'índex de preus de lloguer com un primer pas per avançar en el seu compromís de limitar els preus. L'executiu analitzarà primer l'impacte de la crisi en els preus del lloguer i després prendrà decisions al respecte, segons han precisat fonts del ministeri de Transports, que en paral·lel imprimirà un impuls de la política d'habitatge amb l'avantprojecte de la primera Llei estatal d'habitatge previst per a aquest any.

En roda de premsa al Ministeri per presentar el sistema d'índexs de referència del preu del lloguer d'habitatge, el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, va destacar que l'eina introduirà «transparència, rigor i precisió» en el mercat de lloguer d'habitatge.

Ábalos va explicar que el llançament de l'índex estava previst per a finals de març, però que s'havia retardat per la pandèmia de la covid-19, si bé va ressaltar que l'eina va en la «bona direcció» i compleix el compromís de Govern.

El nou mecanisme «senzill, detallat, precís, contrastat i fiable», en paraules del ministre, ha de permetre disposar d'un índex de preus de lloguer amb dades de mercat per primera vegada a Espanya. Segons Ábalos, servirà perquè les administracions públiques, els actors del mercat immobiliari i els ciutadans puguin conèixer en detall l'evolució dels preus de lloguer.

D'altra banda, l'índex també pretén convertir-se en un sistema perquè els joves puguin accedir a un habitatge digne. Segons ha detallat Ábalos, més del 52% dels joves de l'Estat entre 18 i 29 anys són llogaters. «Els joves han sigut el col·lectiu més perjudicat per la crisi que ens va portar a la bombolla immobiliària», ha dit el ministre. En aquest sentit, ha apuntat que ajudar els joves és «crucial» perquè puguin «gaudir d'estabilitat i dur a terme els seus projectes de vida».

Segons dades de l'oficina estadística de la Unió Europea (Eurostat), el 38,1% de les llars espanyoles destinen més del 40% dels seus ingressos en el pagament del lloguer (la UE assenyala que el cost del lloguer no hauria de superar el 30% dels ingressos d'una família). A banda, el Govern espanyol ha apuntat que, durant els últims anys, ha detectat increments de preu del lloguer «molt importants» en zones «tensades».