03 de juliol de 2020
03.07.2020
Diari de Girona

Els judicis telemàtics, per al futur

03.07.2020 | 00:18
Instruccions en una paret dels Jutjats de Girona, en una foto del mes de març.

Després de tres mesos de paràlisi, el sistema judicial torna a engreixar els seus engranatges per aconseguir un retorn a la normalitat molt condicionat per un retard que ja arrossegava «de fàbrica». A la província de Girona, segons expliquen els col·legis d'advocacia, l'activitat encara no ha tornat a la plena normalitat, i de fet indiquen que el sistema judicial funciona a un 50%, si es vol ser generós. I aquesta arrencada s'ha fet seguint la via convencional, és a dir, la presencialitat.

Una de les conseqüències més evidents que ha provocat la pandèmia de la covid-19, més enllà dels efectes en la salut de la població, és la tendència al teletreball i al foment de la digitalització en detriment de la presencialitat.

El sistema judicial no ha estat una excepció a aquesta voluntat de telematitzar-ho tot i que a molts sectors ja es planteja com un canvi de model dins de la «nova» normalitat. Precisament, el Congrés dels Diputats va aprovar el mes d'abril un decret llei per regular l'activitat judicial en què recomana que totes les actuacions es facin «preferentment» per via telemàtica amb una vigència de tres mesos després de l'acabament de l'estat d'alarma. Dos mesos després de la posada en marxa del decret, els col·legis gironins no tenen constància que s'hagi celebrat cap judici telemàtic -la decisió recau sempre sobre el jutge- i de fet asseguren que és una realitat molt poc estesa a tot Catalunya.

«La qüestió telemàtica va amb retard ja des d'abans de la pandèmia», assegura a aquest diari el degà del Col·legi de l'Advocacia de Girona, Carles McCragh. Si bé fins ara ja era habitual l'ús del sistema de videotrucada o telefònic per fer declaracions pericials, ratificacions o declaracions de testimonis que no poden ser-hi presencialment, la celebració d'un judici íntegrament telemàtic segueix essent una qüestió de futur.

Per tal d'adequar-se a les noves circumstàncies, el Consell General del Poder Judicial ha elaborat un protocol on es fixen les pautes en tots els escenaris que es puguin donar, i precisament adverteix que en el cas d'optar per judicis íntegrament telemàtics, requereix un marc normatiu «més complet» que el vigent, juntament amb més inversió econòmica i tecnologies més avançades de les que tenen les administracions.

A Catalunya, el Departament de Justícia va anunciar fa unes setmanes l'adquisició de més de 400 llicències per adequar totes les sales de visites catalanes amb sistemes segurs de videoconferència. A Girona, des de l'inici de la pandèmia fins al 10 de juny, s'han fet 126 videotrucades, majoritàriament a comissaries dels Mossos d'Esquadra o a altres dependències policials per prendre declaració a detinguts.

«Ja hem posat la primera pedra, ara falta que els jutges comencin a utilitzar-ho», opina Joan Puig, degà del Col·legi de l'advocacia de Figueres. De fet, ambdós degans coincideixen que els judicis telemàtics seran cada vegada més presents al futur, almenys en vistes de poca complexitat, però per ara sorgeixen molts dubtes sobre la seva implantació. «El primer que s'ha de resoldre és la connexió a internet, que ens genera molts problemes», puntualitza Puig. «A més, en judicis complexos on hi ha més de dues parts i molta pericial i testimonis, necessitem un marc jurídic que doni validesa a una declaració d'un acusat feta des de casa seva», sosté. «Hem de poder verificar que ningú està fora de l'angle de visió de la pantalla dirigint-lo», remarca. «Aviat es començarà a apostar per fer judicis telemàtics, però s'haurà de valorar si això apropa o allunya la justícia del ciutadà», afirma McCragh per la seva banda.

Mentre això no passi, aquest sotrac que ha patit la justícia obrirà, segons McCragh, un nou ventall de demandes relacionades amb els conflictes laborals sorgits del confinament. Ni tan sols amb el decret llei, que ha fet hàbil el mes d'agost, s'ha accelerat el ritme de vistes acumulades durant el temps de paràlisi. Segons dades de Justícia, aquest agost es faran 31 judicis a tot Catalunya, i Girona té previst realitzar-ne 2.679 entre maig i setembre. «La pandèmia no ha fet malbé el sistema de justícia, sinó que ja estava malalt d'abans», rebla Puig.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook