«Aquest estiu no serà igual als que estàvem habituats»

La Diputació ha fet el paper que li toca fer, que és estar al costat dels ajuntaments i de la gent. Aquest és un any difícil, no oblidem que venim del Gloria al mes de gener, una tempesta que déu-n'hi-do la mala feina que va fer; i després hem tingut l'estat d'alarma de la covid-19, que vam estar tres mesos tancats i ho hem tingut tot pràcticament parat, tant el país com el món. Ha estat una circumstància universal, amb un virus que no entén de fronteres. I després de la crisi de salut, et crea una situació de crisi econòmica i social complicada. Doncs bé, des de la Diputació hem procurat, des de totes les vessants, estar a l'altura de les circumstàncies.

Hi haurà prou recursos per fer front a totes les necessitats municipals?

S'ha d'anar veient quina evolució té això. De fet, aquesta crisi, que és sanitària, no té res a veure ni és comparable amb la de 2008, que era econòmica i financera. I ens ha agafat en una situació absolutament al revés de la de 2008. En aquell moment, va agafar l'Estat amb un nivell d'endeutament acceptable, però en canvi les corporacions locals estaven molt més endeutades, igual que els particulars. En canvi, aquesta crisi ha agafat l'Estat extraordinàriament endeutat, i en canvi les corporacions locals amb un nivell d'endeutament molt acceptable i les empreses i famílies també amb algun estalvi que els ha permès aguantar aquests mesos de confinament. Però si s'agreuja aquesta manca de treball, és evident que les economies familiars començaran a afluixar, i per tant augmentarà la necessitat social.

Vostè es veu optimista?

És una situació complicada, amb la qual no ens havíem trobat mai, i hem de ser molt responsables. Si no som responsables, no caldrà que siguem optimistes, perquè per molt que ho siguem, fracassarem. Però que el passarem i que trobarem la vacuna, tot i que trigarem més o menys, estic segur que sí.

Què s'ha fet, des de la Diputació?

Una de les primeres coses que ens vam plantejar va ser que els ajuntaments no podrien cobrar els impostos en un estat d'alarma i de confinament. Per tant, com que s'havia d'endarrerir la recaptació, vam dotar de liquiditat els ajuntaments a través del fons de cooperació local i comarcal, que són 20 milions d'euros. En vam agafar el 50%, que són uns onze milions d'euros, i els vam injectar directament als ajuntaments amb la justa proporció del que els tocaria. Segon: a aquells ajuntaments que van endarrerir el cobrament d'impostos i que el tenen delegat al Xaloc, els vam posar una línia d'avançament de diners d'aproximadament 19 o 20 milions d'euros i ja els recuperarem quan es faci la cobrança.

També han apostat per la reactivació del comerç.

Sí. Hem de reforçar actuacions que tinguin com a objectiu la reactivació del teixit comercial dels municipis; és a dir, aquelles campanyes que es poden fer per al producte i comerç de proximitat. També hem impulsat una plataforma digital del comerç local, sense deixar de banda la valorització del producte a través de la campanya Girona Excel·lent. O la campanya «Ajudem-nos», que promou el consum de productes i de serveis de proximitat. Ens hem d'ajudar entre nosaltres: si alguns s'han sacrificat tancant, els ho hem d'agrair anant-hi. També vam treure la línia d'ajuts a les escoles bressol, encara que estiguéssim en estat d'alarma, que són 5,5 milions d'euros. Per tant, ja portem 35 o 36 milions d'euros que haurem injectat a les corporacions locals en aquest període postcovid-19. És una quantitat molt important i respectable.

I en l'àmbit de la salut?

El primer que hem fet ha estat reforçar la teleassistència per a la gent gran. Després, hem hagut de comprar material sanitari. Hem passat una època en què les residències no estaven ben abastides per qui li tocava fer-ho, que és la Generalitat. Per tant, nosaltres hem comprat tests, guants, mascaretes, hidrogels... i els hem repartit a totes les residències i ajuntaments perquè ho fessin servir per les seves instal·lacions. També hem comprat els tests de detecció ràpida del covid. Això, aproximadament, són 400.000 i 500.000 euros. I pels col·lectius més vulnerables, hem atorgat un milió i mig addicional al programa Salut i crisi, per fer front a les necessitats que arribaran després de l'estat d'alarma.

En aquests moments, tots els ulls estan posats en la temporada turística, que s'està reactivant molt a poc a poc. Quines previsions tenen?

Hem activat la campanya «Bojos per tornar-vos a veure», per atraure el turisme de proximitat, de casa. Com que no podrem viatjar, anem a descobrir el que ens queda per veure a casa, que són moltes les coses -patrimonials, culturals, esportives, enoturisme, gastroturisme?- que queden per descobrir.

Es pot salvar l'estiu amb un turisme internacional que segurament serà de mínims?

Ni podem ser derrotistes ni tampoc del tot optimistes. Entre Sant Joan i el cap de setmana següent, gairebé ha crescut el doble el turisme que ha vingut a la Costa Brava; hem passat d'un 25% a un 50%. Això vol dir que la gent de casa, d'entrada, es mou. La gent del turisme de fora, ens haurem de refiar de gent que vingui de l'Estat espanyol, del sud de França o del sud d'Europa. Evidentment que vindrà algú d'Anglaterra, i d'Alemanya, i potser d'algun país nòrdic, però aquest estiu no serà igual al que estàvem habituats.

Les previsions, però, han millorat?

Hem de ser francs: serà un any turísticament bo? No. Probablement pensàvem que podria ser un any turísticament pitjor ara fa uns mesos? Sí. Però hem de veure quina reactivació té l'aeroport, i jo crec que es faran molts desplaçaments en cotxe. Hem de veure amb quina situació ens podem trobar. Espero que sigui la millor, i que vagi el màxim de bé possible. Però això també dependrà de la responsabilitat que tinguem entre tots, perquè no només aplicant mesures es podrà evitar cap rebrot, sinó que s'evitarà si la gent compleix les mesures.

Aquesta situació atípica coincideix amb l'etapa encetada pel nou director del Patronat de Turisme, Norbert Bes, a qui deu conèixer bé perquè fins ara ha estat secretari de l'Ajuntament de Banyoles

Però jo ja no el vull conèixer com el secretari de l'Ajuntament de Banyoles, sinó que el vull conèixer com el director del Patronat de Turisme, que és el que li toca a partir d'ara. És una feina totalment diferent, de dirigir un ens potentíssim de promoció de tota la demarcació de Girona. Evidentment que en Norbert no ha entrat en una etapa gloriosa ni fàcil, però els reptes individuals de cadascú passen per començar en temps difícils, i saber-ho guiar i tirar endavant. Jo veig que en Norbert pot ser capaç de fer una bona feina, d'aglutinar, i sortir en aquesta promoció constant de la demarcació. Jo mateix, per exemple, he anat a Madrid per temes de promoció turística. Hem d'esmerçar-hi tants esforços col·lectius i personals com sigui necessari.

Es farà alguna campanya específica per atraure el turisme espanyol, tal com s'ha fet amb el català?

S'estan fent ja campanyes en mitjans de comunicació, reunions amb touroperadors, gent del món periodístic, etc, per ajudar-nos a difondre'ns. Algunes campanyes són individuals del Patronat, altres juntament amb l'Agència Catalana de Turisme, i nosaltres no pararem.

En quin punt es troba l'expedient sobre les irregularitats que van aparèixer a principis d'any al Patronat de Turisme?

Bé, l'expedient el tancarem properament.

Per tant, hi ha alguna novetat?

Ara jo no puc dir res que encara no tingui.

Un altre sector que ha quedat molt tocat és el de la cultura.

Sí, per això hem creat l'espai web Cultura Virtual. A més, aquest any oferirem, de manera excepcional, uns ajuts especials per a les escoles de dansa i conservatoris. També atorgarem subvencions als centres educatius de màxima complexitat, i destinarem un milió d'euros per a comprar llibres, audiovisuals i documents sonors per a les biblioteques gironines.

I en relació amb els esports?

La Diputació manté dos milions d'euros per al foment de l'esport a les comarques gironines: clubs, consells esportius, pistes d'alt nivell... I també continuem amb les ajudes mediambientals, el catàleg de serveis als consorcis, les comunitats locals d'energia...

Enguany també hi va haver el temporal Gloria

Nosaltres destinarem cinc milions d'euros al Gloria: 2,7 milions d'euros en manteniment i reparació de coses que toquen a la Diputació, com per exemple les carreteres de la Diputació, les Vies Verdes, la part gironina del Parc Natural del Montseny; i també hem tret una línia de dos milions d'euros, amb un màxim de 50.000 euros per municipi, per a fer els manteniments. Des de la Diputació hi hem estat sempre, amb tothom, i ara no serà l'excepció.

Ja està tot a punt, o encara queden desperfectes per arreglar, del Gloria

Nosaltes entenem que, amb aquests cinc milions d'euros, hem d'ajudar a cobrir les despeses dels ajuntaments i del territori. Per exemple, el pont de sobre la riera d'Osor, que uneix la Cellera i Anglès, ja està fet. Per tant, obres com aquestes costen molts diners, i nosaltres ràpidament hi hem col·laborat.

Quines seran les prioritats de la Diputació de cara a la tardor, sobretot pensant en un possible rebrot?

D'entrada, mira quina quantitat de recursos que hem posat ja fins ara en la lluita contra la covid. Però una de les coses que farem ara, addicionalment, és tenir un racó de material -guants, gel, mascaretes...-, per si hi hagués un rebrot. No ens perdonaria ningú que hi tornés a haver una crisi i hi tornés a haver falta de material. Per tant, farem una mica de recollida de material que guardarem per, si hi hagués un rebrot, poder actuar de seguida.