El cap de Creus i el nord de les Gavarres són els «punts calents» de les comarques gironines en cas d'incendi forestal. Així ho descriu l'inspector dels Agents Rurals, Antoni Mur. La raó és que en aquestes dues àrees de la província és «on hi ha la vegetació més a precari». En el cas d'aquesta àrea de l'Alt Empordà, perquè és una zona on no hi ha plogut molt, mentre que al Massís de les Gavarres es deu al fet que encara hi ha molts arbres caiguts arran del temporal Gloria que va afectar la província. A més, com en altres àrees de la província, també hi ha crescut molta vegetació a causa de les últimes pluges i això suposa un gran combustible en cas d'incendi.
De totes maneres, tant des d'Interior com d'Agricultura, ahir en una roda de premsa virtual van coincidir a dir que la campanya forestal de les comarques gironines ha començat «millor que l'any passat» però tot i això, van insistir que no s'ha d'abaixar la guàrdia, va destacar el conseller d'Interior, Miquel Buch.
El cap de la Regió d'Emergències de Girona, Jordi Martín per la seva banda va destacar que la província té, per exemple, un fenomen meteorològic com són les tramuntanades que poden provocar un canvi de rumb ràpidament de la situació meteorològica. També va recordar que arran del clima mediterrani, «poden venir onades de calor o tramuntades tot i que ara estigui plovent a ple mes de juliol, ens poden donar problemes d'aquí a uns dies». L'inspector, a més, va recordar que encara hi ha moltes zones amb vegetació acumulada pel pas del Gloria.
La desestacionalització dels focs forestals també és un tema que preocupa a la Generalitat i Martín va posar d'exemple que a terres gironines s'han donat en altres anys incendis importants en mesos de setembre o novembre.
El cap dels Bombers a Girona va remarcar que estan a punt per combatre els focs i que una bona notícia és l'arribada dels 42 nou bombers i va anunciar que a l'agost se n'incorporaran més per fer-hi pràctiques. També està prevista l'arribada de nous vehicles i material pel cos.
Els efectes del «Gloria»
Els efectes del Gloria a la geografia gironina és un dels temes que ahir van posar sobre la taula els participants en la roda de premsa. La directora dels Serveis Territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Girona, Elisabet Sànchez. Que va informar que la crisi sanitària de la covid-19 va fer aturar algus treballar de neteja per retirar elements de les zones amb més perill d'incendi però que malgrat això, compten que el 15 de juliol tinguin nets els llocs que poden ser més «complicats» en cas de foc forestal.
Tot i la situació que va deixar el pas del temporal, des de l'inici de l'any a la demarcació de Girona s'han registrat 13 incendis forestals que han cremat menys de mitja hectàrea. Això fa ser optimistes els Agents Rurals. El seu director general, Marc Costa, va destacar a més que «la situació de sequera ha millorat molt respecte a l'any anterior».
Durant l'any passat, a tota la província es van cremar 28,6 hectàrees i la major part a l'Empordà. Cal dir que de tots els incendis més rellevants, n'hi va haver dos d'intencionats, un d'ells a Vilopriu, on fa anys que pesa l'ombra d'un o més piròmans. Aquest mateixa casuíztica es va donar en un altre foc, declarat l'octubre a Amer. Sis més van ser conseqüència d'una negligència i un, fruit d'un accident.
Cooperació transfronterera
El director dels Serveis Territorials d'Interior a Girona , Albert Ballesta per la seva banda ahir va anunciar que el projecte Cooperem entre els bombers catalans i els de la Catalunya nord s'allargarà fins al 2021. Va destacar la importància d'aquesta iniciativa que permet actuar en cas d'un incendi transfronterer.
