05 de juliol de 2020
05.07.2020
Diari de Girona

Agorafòbia postconfinament

Psicòlegs de la Universitat Oberta de Catalunya alerten que la por malaltissa als espais oberts pot ser un efecte del tancament · Diferencien l'impacte segons l'edat i alerten que els adolescents es posen en perill per la manca de consciència de la situació

04.07.2020 | 23:56
Una noia que podria patir un trastorn d'agorafòbia, mirant l'exterior des de casa.

Psicòlegs alerten que l'agorafòbia, la por malaltissa als espais oberts, pot ser una conseqüència dels mesos de confinament i que entre la població infantil ja han constatat dificultats per tornar a relacionar-se amb la gent de manera presencial.

Aquesta advertència la fan experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que distingeixen els efectes de la restricció de moviments i de les relacions personals en funció de l'edat. Pel que fa als infants i els joves, els psicòlegs expliquen que alguns d'ells s'han acostumat a viure tancats i ara els costa sortir perquè «s'han connectat virtualment amb videojocs i amb amics»; d'alguna manera –afegeixen–, «s'han acostumat a viure tancats».

Consultes psicològiques noves

La tutora del grau de Psicologia de la UOC i directora d'un centre, Maria del Carmen Rodríguez, aclareix que vivim una situació nova «però no és normalitat» i avisa que caldrà «tenir molt en compte les agorafòbies i els quadres d'ansietat, tant pels efectes sanitaris com per la repercussió econòmica i social».

Tot i que treballa sobretot amb criatures, des que s'ha reprès l'activitat més o menys habitual s'ha trobat amb «consultes noves d'adults que presenten quadres d'ansietat –explica–, de parelles afectades pel confinament i de nens amb fòbies, malsons i problemes de conducta». L'experta distingeix l'impacte que ha tingut la pandèmia segons l'edat de cada persona, tot remarcant l'esforç fet per la gent gran. Entre els infants, Rodríguez diferencia aquells que han patit trastorns de conducta i malsons durant el confinament, per la qual cosa han necessitat suport emocional, dels que van portar prou bé el tancament i s'han mostrat més neguitosos quan s'ha reprès certa normalitat. Pel que fa als adolescents, la psicòloga alerta que «s'han abocat a sortir al carrer amb la necessitat de trobar-se amb els amics i realment no tenen consciència de la situació, de manera que s'estan posant en perill».

Per la seva banda, i com a experta en atenció a gent gran, la professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Montserrat Lacalle diu que en aquest col·lectiu s'ha de parlar «de por» i recomana escoltar-los, oferir-los acompanyament i animar-los a sortir, però sense forçar-los.

En la seva opinió, la gent jove «oblida més ràpidament que la gent gran» i considera que «això es veu pel risc a què ja s'estan exposant». Per argumentar-ho, Lacalle apunta que les persones grans s'exposen menys «perquè la seva salut és més precària» i, també, perquè «han perdut amics de la seva edat, familiars?».

Amb relació a l'aparició d'agorafòbia entre la població, derivada del temps que la gent ha passat confinada, aquesta experta de la Universitat Oberta de Catalunya explica que, perquè es doni aquest trastorn, cal que es compleixin una sèrie de criteris i que no totes les persones necessiten el mateix tipus d'atenció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook