Reprenc el fil d'aquestes notes després de quatre mesos sota l'impacte dels estralls de la pandèmia de la covid-19 en què la quasi totalitat de les pàgines d'aquest diari han estat dedicades a uns fets imprevistos que han tingut conseqüències de gran dimensió en les nostres vides. En vull apuntar algunes.
La imprevisibilitat
En la societat naixent de la intel·ligència artificial, del big data i de les revisions matemàtiques... Ningú, quasi ningú, va preveure la magnitud d'una pandèmia. Ben cert és que ara s'ha recuperat un documental del 2015 on Bill Gates descrivia un potencial daltabaix com el que hem tingut. Però ni les pandèmies, ni el bioterrorisme ni la ciberseguretat estaven en les posicions més altes de les agències d'intel·ligència.
Aquest guaret obligatori, dolorós i mortal ens ha aturat i ens ha obligat a pensar diferent. Alguns pensen que recordarem les lliçons apreses; d'altres, més pessimistes, pensen que tan bon punt s'obtingui una vacuna o un medicament que pari el virus, tornarem als mateixos errors del passat. Els antecedents ens mostren que més aviat la humanitat oblida massa ràpidament les lliçons de les grans crisis, també les sanitàries.
L'acceleració del canvi
Amb un ordinador portàtil, un telèfon mòbil i una bona connexió a un wifi... Hem descobert que no calen les hores de vida social i també de desgast social i que el treball en remot ha fet un pas de gegant. Que no vol dir que serà la nova normalitat. Aquest curs he fet la meitat de les classes per videoconferència i no és el mateix, per la interacció amb els alumnes i l'aprofitament en l'aprenentatge. Però també és cert que ens hem estalviat absurdes reunions presencials, hem estalviat en despeses supèrflues i hem vist que amb menys quilòmetres de cotxe, benzina i pàrquings públics, també es pot fer molta feina.
L'amic enginyer Antoni Garrell va demostrant amb dades i la seva mentalitat d'enginyer innovador que en el futur podrem resoldre les nostres obligacions laborals amb jornades més curtes i en què anirem més per feina. En bona mesura ha estat necessària una crisi del tot imprevista per precipitar la digitalització de les nostres societats. I les empreses que es dediquin a proveir serveis per a la nova realitat (reserves, planificació...) poden tenir un gran futur. Altres sectors econòmics han quedat severament laminats.
S'ha acabat l'hora del pati
L'aterratge a la dura realitat de la pandèmia ha cancel·lat de cop molts debats diletants i discursos absurds que només servien per distreure l'atenció. La societat d'avui la veig més pragmàtica i orientada a les solucions. Ho hauran de tenir present els qui vulguin presentar ofertes polítiques en el futur. Dos més dos fa més quatre que fa sis mesos.
El perill del populisme
Davant de grans crisis, solucions fàcils i respostes irades. El populisme ha tornat amb força i alguns pretenen assaltar el poder sobre la base del traç gruixut i el soroll neurotitzant.
El professor Christian Salmon ho explica en el seu llibre « La era del enfrentamiento. Del storytelling a la ausencia de relato» (Península). La paraula que s'ha instal·lat en el llenguatge polític i que es diu relat no és res més que l'eficàcia de la retòrica com a arma de manipulació massiva al servei de la comunicació, la publicitat i la política.
Escriu Salmon: «Estem davant el triomf d'explicar històries al servei d'actors polítics sobre la base de l'enfrontament i el descrèdit sistemàtic de l'altre. En una societat hiperconnectada i hipermediatitzada ja no val només la paraula sinó que la manera d'arribar a conquerir el poder es basa en la combinació guanyadora de l'enfrontament, la transgressió, la imprevisibilitat i imposar la mateixa veritat, la que convingui».
El caos narratiu és el paradís somiat dels populistes, els demagogs i tots els que volen liderar la frustració i no pas la reconstrucció. No cal dir que el caos narratiu basat en l'enfrontament crea quadres psicològics insans i tòxics. Bona gent basquejada de tantes hores penjats a les xarxes socials.
Un informe recent de Reuters Internacional demostra com Espanya i Japó encapçalen l'ús mundial de les xarxes socials per distracció i com a font d'informació. L'ús del WhatsApp com a canal de transmissió de notícies a Espanya és el més alt de tots els països estudiats! Canal de transmissió de tantes falòrnies, discursos de l'odi i mentides premeditades.
