La Júlia va patir un cas d'assetjament virtual Un company de l'institut un parell o tres d'anys més gran que ella que s'havia creat múltiples perfils anònims a les xarxes socials extorsionava noies de qui aconseguia fotografies comprometedores. «Vam començar a parlar per Instagram, i em va proposar de jugar a un joc que es diu veritat o atreviment, on un dels reptes era fer topless», explica. «En aquell moment no m'ho vaig pensar gaire, però de seguida vaig veure que havia caigut en una trampa», assegura. El mètode del jove hacker era obtenir les fotografies i bloquejar tots els perfils de les persones que enredava. En el seu cas, no va arribar a bloquejar-li cap compte, però li parlava des de diversos perfils i li demanava més fotos sota l'amenaça de bloqueig. «Tenia molta por. De vegades parlava amb ell i em deia que sabia que era al carrer perquè em rastrejava», recorda.

La jove va interposar una denúncia, per la qual l'infractor s'enfrontava a delictes d'amenaces, coaccions i usurpació de la identitat. La Júlia s'esperava un judici, però li van proposar optar per un procés de mediació per evitar aquest últim pas. Juntament amb la seva, s'havien interposat un total de 28 denúncies. «Sentia molta ràbia i volia que qui m'havia assetjat anés al reformatori», confessa la Júlia.

El procés de mediació juvenil té l'objectiu d'evitar un procés judicial i reparar el dany causat per l'infractor. Es basa en el moviment de justícia restaurativa, nascut als anys 70 arreu del món, que pretén anar més enllà de l'assimilació entre «justícia» i «càstig».

«La mediació existeix des de fa més de vint anys, i cada vegada avança amb noves tècniques», indica la coordinadora del Servei de Mediació i Assessorament Tècnic de Menors de Girona, Imma de Malibran. El jutjat de menors i la Fiscalia són els encarregats de decidir si es fa ús d'aquesta eina per evitar el judici, que en última instància les dues parts afectades també han d'acceptar. «El 80% de les mediacions arriben a un acord i s'evita un judici, però segons la complexitat i la gravetat del cas es pot optar per complementar ambdues opcions», afegeix Malibran. La mediació inclou reparar la responsabilitat civil, que es resol quan l'infractor abona la quantitat danyada. Però hi ha moltes altres maneres de resoldre el perjudici, com ara fer arribar una carta al perjudicat o reunint ambdues parts perquè s'expressin.

En el cas de la Júlia, es va trobar en una sala amb set de les víctimes del hacker -la resta no van voler formar part del procés- i un mediador i un psicòleg conduïen la conversa. «La mediació em va permetre fer-li moltes preguntes que ell va contestar sense eufemismes, i segurament en un judici això no hauria estat possible», indica.

Un cop el jutjat i la Fiscalia han donat el vistiplau, la mediació s'inicia i es dirigeix en primer lloc a l'infractor perquè en valori la implementació. «El primer que fem és valorar si l'infractor reconeix els fets i si se'n responsabilitza», aclareix. De fet, segons dades del Departament de Justícia, l'any 2019 un 34% dels joves que van cometre algun delicte a Girona van realitzar una mediació (217 dels 644 joves infractors), i d'aquests casos, un 20% no va prosperar. Això, però, no sempre és per negativa de l'infractor, sinó que la víctima també pot acabar abandonant el procés. «Els requisits perquè les víctimes participin al procediment són que se sentin part del conflicte, però això no implica que la víctima hagi d'asseure's obligatòriament amb el seu atacant, també es pot fer de manera indirecta, i inclús es poden fer processos restauratius sense la víctima», recalca la coordinadora.

Al principi, la mediació es va pensar per a delictes lleus, com ara furts sense violència, però aquesta concepció ha evolucionat: «D'uns anys ençà s'ha vist que en delictes greus la justícia restaurativa té un gran poder sanador, i víctimes i també infrasctors s'han sentit molt reparats», incideix. D'altra banda, en casos on es decideix per trobades entre víctima i agressor, la situació pot arribar a ser més complexa i difícil que un judici, segons la responsable: «Quan una víctima et mira a tu, a l'agressor, i et pregunta per què li has fet allò, obtenir una resposta i una disculpa suposa un abans i un després», resol.

Les famílies, per norma general, són partidàries d'aquesta opció, i també en són partidaris els advocats especialistes en menors. Els processos se solen allargar uns tres mesos de mitjana, a partir de la denúncia interposada per la víctima i un cop s'ha obert la petició per part de la Fiscalia.

El cas d'en Martí -nom fictici- és el d'un exinfractor que va ser acusat juntament amb una colla d'amics de destrosses i danys a un habitatge que van llogar per celebrar una festa. De les sis persones que la policia va identificar, tres van acceptar el procés de mediació. «No sabíem de què anava, però vam acceptar perquè era millor que anar a judici», explica en Martí. «Vam quedar un dia amb els mediadors i la víctima i vam acordar que li pagaríem els danys que havíem ocasionat i que l'ajudaríem a pintar el local». El jove, que va buidar un extintor, assegura que se sent reparat perquè «sents que has compensat els danys que has fet, i aprens que cada acte té les seves conseqüències», incideix.

Malibran admet que la mediació no ho soluciona tot, però en canvi «permet que els joves reflexionin sobre els seus actes i que puguin reparar la seva imatge davant la societat», conclou.