10 de juliol de 2020
10.07.2020
Diari de Girona
MEMÒRIES DE LA COVID-19

Joan Planas de Farnés i Clos

Va morir el 25 de març de 2020

10.07.2020 | 14:41
Joan Planas de Farnés i Clos

Joan Planas de Farnés i Clos va néixer a Girona un 24 de Novembre de 1945, en el si d'una Família de sempre i arrelada a la nostra ciutat, essent el tercer germà dels cinc que eren en total.

Va fer els seus estudis als Maristes de Girona per realitzar, més tard, el Peritatge a Terrassa i acabant amb Enginyeria.

Home de tarannà molt senzill, auster i noble. Per ell sempre va ser més important la Persona per dins que no les aparences supèrflues: les persones valien pel seu interior... "el que senten i fan, va per sobre del que tenen i aparenten". Uns valors que va inculcar fins a l'últim moment.

Casat i pare de dos fills, va formar una família que va ser sempre la màxima prioritat, mirant donar-los-hi la màxima formació en tot el que era possible.

La muntanya, una passió que ja tenia des de molt jove. De les primeres coses que van fer i que explicava amb molt d'orgull va ser la reconversió d'un antic castell medieval a refugi de muntanya amb 25 places, inaugurant-lo l'any 1972 (propietat del GEiEG), amb un grup de companys, a la serra de Llancers , per pista forestal des de Sant Pere fins a Sant Miquel de Falgars...amb el Land Rover amunt i avall...molt joiosos tots de la gran feina que havien realitzat.

Aquesta afició no la va perdre mai, va seguir i seguir, fent sortides de tota mena, escalant pics i fent noves rutes...fins arribar a la seva jubilació, en què va poder assaborir-les de ple fent el Camí de Santiago diverses vegades des de diferents trams...excursions que implicaven preparació física (i social), sempre acabats amb bons àpats... amic dels seus amics per sempre...

El seu caràcter fort i segur es veia trontollat quan alguna desgràcia passava al seu voltant i, sensible com ningú, aportava tot el seu ajut sense escatimar-ne esforços...per tal de col·laborar i aportar el que fes falta a qui fos necessari.

La Cellera va ser el seu gran poble, gaudint-lo plenament de tot el que s´hi feia: Reis, festes veïnals, futbol...feia poc va poder gaudir del Centenari...

A l'estiu combinava amb el mar (el passeig i control d'entrada i sortida de barques de pesca i vaixells al port), tampoc podem obviar els viatges que en gaudia intensament...tal és així que tres dies abans de morir, ell mateix va trucar demanant un ajornament al Balneari pel mes de setembre, que estaria tot millor.

Amb la il·lusió posada dins seu, va superar el fatídic confinament, respectant estrictament la distància recomanada, no fos cas que aparegués el Covid quan menys ho esperéssim...i sense més ni menys amb la bossa a punt d'anar cap a casa, amb 48 hores, el virus hospitalari va revifar i va fer un gir inesperat... per començar un nou destí ...que estem segurs des d'allà on sigui, mai ens oblidarà i ens donarà el cop de mà que sempre neccessitarem d'ell.

Joan, vas marxar massa aviat, tot va ser sobtat i les circumstàncies que ens acompanyaven van fer que no et poguéssim acomiadar com et mereixies, aquell 25 de març quedarà gravat per sempre a la nostra memòria.

Vam prometre't que, quan fos possible, et faríem un comiat com cal, amb tots els que t'estimen. Si no hi ha cap contraordre que ho impedeixi, serà el proper dissabte 25 de juliol (4 mesos justos de la teva marxa) a les 20 hores del vespre a la Cellera de Ter.

No et diem adéu, doncs per nosaltres viuràs per sempre, per tots els que t'estimem sempre ens tindràs a prop teu.

Una abraçada ben forta i una rialla ben picarona de la teva Alba!!!




Diari de Girona ha obert en la seva edició digital un espai per recordar els veïns i veïnes de les comarques gironines que han mort a causa del coronavirus. Familiars o amics que vulguin participar poden fer arribar a través del correu electrònic participacio@ddg.cat un text d'entre 1.200 i 1.500 caràcters en el qual n'expliquin els principals trets biogràfics, l'activitat professional, les aficions... Els textos han d'anar acompanyats d'alguna fotografiaLa pandèmia i el confinament ha fet que molta gent no es pogués acomiadar com hauria volgut a persones estimades, fossin o no víctimes de la Covid-19. Per això, aquest espai digital a la web de Diari de Girona també restarà obert als escrits en memòria d'aquestes persones.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook