La crisi del coronavirus ha afectat de ple els centres d'atenció primària (CAP), que en temps rècord, s'han hagut de reorganitzar per adaptar-se a les noves circumstàncies. El canvi més plausible és l'impuls de l'assistència no presencial, mesura que s'ha pres, en gran part, per evitar aglomeracions d'usuaris tenint en compte la gran quantitat de positius de covid-19 que s'hi han detectat.
En definitiva, tots els CAPs de Catalunya s'han anat adaptant a «la nova normalitat» i un dels requisits principals per a què el sistema funcioni, és recórrer a les noves tecnologies. De fet, segons dades de Salut, des del març fins al juny -mesos en què la pandèmia ha fet més efecte- s'han fet 1.100.000 visites no presencials als CAPs de la Regió Sanitària de Girona. Aquest tipus d'assistència ha sigut telefònica o bé telemàtica. A més, s'han fet 80.000 visites a domicilis i 55.000 assistències a residències. Malgrat la crisi sanitària, s'ha de dir que les visites presencials també han sigut significatives, se n'han fet 600.000.
D'altra banda, si s'analitza l'activitat assistencial dels centres de l'Institut Català de la Salut (ICS) de Girona del juny en comparació al mateix mes de l'any passat, la diferència és clarament visible. En un mes, s'han fet 208.171 visites no presencials, quatre vegades més que l'any passat, quan se'n van fer 53.310. Quant a presencials, se n'han fet 113.797, mentre que l'any pasat se'n van atendre el doble, 226.717 -també s'hi engloben les que es fan a domicili.
En conclusió, quant a atenció presencial, s'està fent el 50% de l'activitat habitual i, en canvi, als domicilis s'ha incrementat un 20% -el juny de l'any passat es van comptar 10.699 visites i, enguany, 12.893. D'altra banda, l'atenció telefònica s'ha multiplicat per cinc i la telemàtica, per 2,5.
«S'ha avançat un canvi inevitable»
El CAP Santa Clara, situat a tocar del Barri Vell de Girona, és un dels molts centres de l'ICS que ha canviat totalment la seva activitat assistencial. Amb una població de referència d'unes 24.000 persones, el centre ha hagut de reprogramar visites, reorganitzar torns i, en definitiva, capgirar el funcionament de dalt a baix per adaptar-se als canvis sorgits arran de la pandèmia. Conxa Bou, metgessa i directora del centre; i Irene Prat, infermera i adjunta de direcció, expliquen que aquests mesos han sigut molt intensos i que en poc temps han hagut de prendre decisions transcendentals per al bon funcionament de l'equip i per evitar el col·lapse. Les responsables del centre admeten que tots els professionals sanitaris van respondre molt bé en tot moment i es van organitzar torns de dotze hores per poder cobrir totes les necessitats el millor possible. També van destinar un equip concret a fer seguiment telefònic dels casos covid-19. «L'atenció primària ha tingut molt de pes a l'hora de prevenir quadres clínics agreujats pel virus. Fèiem trucades diàries als usuaris que tenien febre i, si perdurava, els derivàvem al CUAP Güell perquè es fessin proves», expliquen les responsables. També admeten que l'activitat va augmentar quan es van fer càrrec del seguiment de les residències Maria Gay i Bisbe Sivilla. «Durant unes setmanes el ritme va ser frenètic i vam seguir bastants casos, sort que ens havíem organitzat bé», asseguren. «Sembla que hagi passat un any en comptes de tres mesos, no acabàvem de veure el final. Ara per sort, ja fa dies que no hem detectat cap nou cas», admeten.
Nova normalitat
A principis de juny, la majoria de centres d'atenció primària de l'ICS van començar a recuperar de manera progressiva l'activitat, malgrat que bona part es continua fent de manera no presencial. Els centres s'han adaptat a la nova realitat, és a dir, controlen l'assistència d'usuaris per evitar aglomeracions i garanteixen el distanciament social. Així mateix, alguns dels centres de salut que s'havien tancat estan fent atenció sanitària malgrat que amb restriccions per tal de poder garantir les mesures de seguretat que el moment actual requereix. D'altra banda, els centres mantenen circuits diferenciats per tractar els usuaris que presentin clínica respiratòria de la resta, i continuen fent un seguiment telefònic als pacients amb sospita o diagnòstic de covid-19 que estiguin aïllats. A més, des de fa dos mesos els centres d'atenció primària fan proves PCR a la ciutadania que presenti símptomes compatibles amb el virus, fet que els ha obligat a tenir organitzats els circuits interns i els professionals.
«En el nostre cas, els professionals combinen el teletreball amb l'assistència presencial, també és una manera perquè ni treballadors ni pacients coincideixin a la mateixa hora», expliquen Bou i Prat. També insisteixen als usuaris que, abans de desplaçar-se al CAP, s'hi posin en contacte per telèfon o a través de l'espai digital La Meva Salut. «Si hi ha tràmits que es poden resoldre des de casa, no fa falta venir al centre. Aquest nou model assistencial ja s'estava gestionant des de fa temps, s'havia d'aplicar paulatinament, però la pandèmia ho ha accelerat tot», afirmen. És per això que coincideixen en el fet que «farà falta molta pedagogia i informar bé els usuaris perquè entenguin que no poden venir com abans», admeten. Actualment, es continuen fent proves «urgents» i s'atenen les visites presencials necessàries. «En el cas de pediatria, per exemple, es van prioritzar les vacunes dels infants de fins a quinze mesos i ara anem fent la resta progressivament. Al setembre també recuperarem les vacunes que no s'han pogut fer als centres escolars». D'altra banda, tot allò que «pot esperar», es reprograma per a més endavant. «Evidentment encara no estem en una situació normal, el virus segueix sent present. Quan la pandèmia passi, reprendrem tota l'activitat amb normalitat. El que sí que és cert és que aquesta crisi ens ha fet adonar que ens hem d'acostumar a un nou model assistencial més telemàtic i a distància, que implicarà menys saturació però més qualitat en les visites que es facin. Ha arribat per quedar-se», afirmen.
