L'entitat ecologista SOS Costa Brava reclama que el 50% dels diners que es recaptin a Catalunya amb la taxa turística vagin destinats a finançar el fons de preservació del litoral. Els activistes insisteixen que, d'aquesta manera, s'asseguraria la continuïtat econòmica de l'entitat per desenvolupar amb garanties les tasques pel que ha estat creada, entre les quals hi ha la compra de sòl públic, tal com s'indica a la disposició addicional, de la Llei d'Ordenació del litoral.
SOS Costa Brava celebra que hagi tirat endavant la creació del conservatori, i ara espera que els grups parlamentaris incorporin l'esmena presentada per la CUP, referent al finançament a través de la taxa turística.
En un comunicat, l'entitat considera que es tracta d'un «tema de país» que requereix d'una actuació «decidida i consensuada» entre els diferents actors del territori. SOS Costa Brava recorda que el litoral és «patrimoni de tothom» i reivindica la necessitat que hi hagi una garantia de finançament del conservatori, per poder tirar endavant les accions necessàries a la costa catalana. Des de diversos grups que integren la plataforma de SOS Costa Brava, com SOS Aiguafreda, fa anys que reclamen que la Generalitat garanteixi la protecció dels espais naturals de la Costa Brava seguint el model de conservació del litoral francès.
El model francès
L'administració francesa va crear el 1975 un organisme públic, el Conservatori de l'Espai Litoral i de les Riberes Lacustres, l'objectiu del qual és la compra d'espais situats a vorera de mar per a la seva protecció. Els ecologistes apunten que l'exemple és exportable a molts d'altres indrets de la Mediterrània i de l'estat espanyol, on la pressió urbanística fa necessari poder disposar de zones públiques, en llocs com la Costa Brava, les illes Balears, etcètera.
Segons el científic francès, Jean-Claude Bonnafé, la creació d'un organisme d'aquestes característiques permet que els terrenys adquirits pel Conservatori esdevinguin inalienables.
El model gal especifica que per fer qualsevol moviment en aquests terrenys, fins i tot per a petits ajusts de parcel·les, cal un vot favorable de les tres quartes parts del Consell d'administració. D'altra banda, és l'estat francès el que proveeix a l'organisme de les garanties econòmiques per tal de dotar a l'organisme de la capacitat econòmica suficient per poder adquirir terrenys i paratges naturals amb l'objectiu d'evitar-ne l'especulació urbanística.
