Girona ja era, d'un temps ençà, una ciutat ciclista. O biker. Però la irrupció del coronavirus i els mesos de confinament han fet pujar la febre de molts per aquest vehicle ecològic i saludable, en totes les seves modalitats. La demanda de noves bicicletes i de reparacions de les antigues s'ha disparat fins a uns nivells mai vistos abans.

A les botigues especialitzades de la província fa temps que se'ls ha girat feina. Moltes han venut tot l'estoc que tenien i ara han d'apuntar els compradors en una llista d'espera que es pot allargar diverses setmanes. O han d'oferir la bicicleta que tenen en aquell moment a la botiga, no la que el client vol, com passa a Biking Point Girona.

En aquest establiment es produeix un fenomen similar que té lloc en altres comerços minoristes del sector: la covid-19 ha donat ales a les vendes, però ha deixat la sala d'estocatge amb teranyines. Perquè les botigues de bicicletes han venut moltíssim en una època en què l'economia estava aturada. Els fabricants de bicicletes, la majoria produïdes a l'Àsia, han hagut d'aturar la producció com a mínim dos mesos, i després l'han reprès a mig gas. Això ha fet que no hi hagi recanvis. Les botigues venen tot el que tenen i s'assequen, i als venedors els diuen que les bicicletes no vindran com a mínim fins a la tardor, un fet que els preocupa veient la llarga llista de sol·licituds.

Un «boom» similar al dels anys 80

Creu Agustina, president del Gremi de Comerciants de Bicicletes de Catalunya, assegura que la situació és inèdita, i que potser el boom és comparable amb el de la irrupció de les bicicletes mountain bike durant els anys 80.

«És complicat disposar de dades fiables per quantificar l'abast del fenomen, hi ha botigues que han augmentat entre un 30 i un 50%», assegura.

Segons Agustina, els motius pels quals els ciutadans s'han llançat a la compra desaforada de bicicletes varien en funció de les ciutats: «A Barcelona molta gent s'ha decantat per la bicicleta per la dificultat de mantenir la distància de seguretat al transport públic». Volen vehicles urbans, elèctrics i plegables, pensats per anar a la feina.

«També hi ha aquells que tenien un viatge reservat a Cancún o a Sud-àfrica, i que aquest estiu han vist que s'havien de quedar per aquí. Aquests han optat pel cicloturisme, o per reparar la bicicleta antiga», un tipus de feina, aquest de la posada a punt d'antigues bicis, que també ha superat les possibilitats de treball dels mecànics aquestes últimes setmanes.

Les preferències dels gironins

A Girona els motius són diferents. Agustina explica que a la ciutat dels quatre rius els ciutadans no tenen els problemes de mobilitat de la capital catalana. Però Girona és una ciutat ciclista, i no només perquè els corredors d'elit s'hi han instal·lat i han format una comunitat, sinó perquè històricament hi ha hagut una cultura de la bicicleta molt potent, personificada en entitats com Mou-te en Bici. «Gràcies a aquesta entitat i a la receptivitat dels regidors d'Urbanisme i Mobilitat, Girona ja fa temps que compta amb una infraestructura de carrils bici i de vies verdes molt més avançada que la d'altres ciutats del país», apunta.

Amb aquest caldo de cultiu el boom ciclista del coronavirus ha adoptat una forma lleugerament diferent. Els ciclistes nouvinguts busquen sobretot vehicles per gaudir d'aquesta xarxa i dels paratges privilegiats de la província. El president del gremi de comerciants fins i tot enumera les preferències dels gironins, per aquest ordre: elèctrica de muntanya, convencional de muntanya, bicicleta de cicloturisme adaptada per muntanya, bicicleta de carretera i bicicleta convencional de cicloturisme.

Un futur incert

El gremi és reticent a l'hora de celebrar l'èxit que ha provocat el microorganisme de Wuhan, en part perquè el futur se'ls pot complicar. «Actualment la demanda s'ha aturat en sec, perquè no hi ha bicicletes», diu Agustina. La falta d'estoc no té una data de caducitat que sigui certa.

Els clients s'amunteguen a les llistes d'espera, però aquest descomunal interès pot portar a una sobreproducció cap a finals d'any, una «allau de bicis», en paraules d'Agustina, que desemboqui en un excés d'oferta que acabi perjudicant els comerciants. De moment, no es poden permetre el luxe de deixar de pedalar.