La Generalitat té localitzats un total de 4.977 habitatges buits a les comarques gironines, segons dades corresponents a l'any 2019. Es tracta de les vivendes que estan inscrites al Registre d'Habitatges Buits de Catalunya, de manera que la xifra real podria ser molt superior.

Segons el darrer Informe sobre el sector de l'habitatge a Catalunya, a finals de l'any passat constaven en aquest registre 29.866 vivendes, de les quals un 38,7% es troben amb condicions d'habitabilitat. En el cas de les comarques gironines, on el registre disposa de 4.977 vivendes, n'hi ha 1.826 que reuneixen les condicions suficients per ser habitables. N'hi ha 592 més que estan buits però pendents de ser rehabilitats, mentre que 770 estan ocupats, ja sigui persones que tenen o no el títol habilitant. Dels 1.789 restants no en consten dades. Per comarques, el Gironès i la Selva són on consta un major nombre de vivendes buides, mentre que a la Garrotxa i al Pla de l'Estany és on se'n poden trobar menys.

Davant d'aquesta situació, una de les prioritats del Govern català és mobilitzar tot aquest parc d'habitatges, per tal de fer front a la greu situació d'emergència habituacional que pateix una part de la població. Així, el document, elaborat per departament d'Habitatge, recorda que l'aprovació de la llei de 2015 ha permès adoptar un conjunt de mesures per poder destinar aquestes vivendes a lloguer social, especialment en aquells casos que procedeixen de processos d'execució hipotecària. En aquest sentit, una de les mesures adoptades ha estat el dret de tanteig i retracte, que ha permès fer efectiva, durant el 2019, la incorporació al parc d'habitatges de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya de 1.101 vivendes. A més, al llarg de l'any passat es van iniciar 31.059 expedients relacionats amb aquesta figura jurídica.

Segons s'assenyala en l'informe, una altra de les eines importants per incrementar el parc d'habitatges destinats a polítiques socials ha estat la signatura de convenis amb entitats financeres per a la cessió de vivendes. Segons assenyalen des del departament, aquesta és una via ràpida per poder aconseguir vivendes que permetin donar resposta a persones i famílies que es troben en situacions d'urgència. D'aquesta manera, els tipus de conveni que signen amb les entitats financeres no són de caràcter estàndard, sinó que s'estableixen condicions particulars per a cada conveni, fet que permet donar respostes més flexibles a les necessitats d'habitatge que es puguin detectar a cada municipi. En total, segons es recull en l'informe, s'han signat convenis amb entitats per a la cessió de 4.320, dels quals se n'ha fet efectiva la de 3.570.

D'altra banda, existeix també la Xarxa de mediació per al lloguer social, que compta amb un paquet d'habitatges de lloguer social gestionat per l'administració local que ofereix serveis de mediació entre propietaris d'habitatges i possibles llogaters. El seu objectiu és incrementar el nombre d'habitatges de lloguer a preus assequible i facilitar-ne l'accés a joves d'entre 18 i 35 anys que compleixin uns determinats requisits d'accés. Segons consta en el document, durant l'any 2019 es van formalitzar contractes de lloguer per un total de 1.526 habitatges a través d'aquesta xarxa. En total, les borses d'habitatge que formen part de la xarxa gestionen un parc de vivendes de 8.42 unitats, de les quals a finals de 2019 n'hi havia 8.241 que tenien un contracte vigent.

Finalment, un altre dels instruments dels quals disposa la Generalitat és el Fons d'Habitatges de lloguer destinats a polítiques socials. Es tracta d'un fons constituït l'any 2015 amb l'objectiu de posar a disposició de les persones i famílies en risc d'exclusió residencial els habitatges de titularitat pública o privada que formen part d'aquest fons, en règim de lloguer social. El fons té com a objectiu consolidar un parc públic d'habitatge de lloguer i sotmetre la seva gestió a uns principis generals que s'apliquin uniformement a tots els habitatges que en formen part.