Un informe del Síndic de Greuges de Catalunya xifra en 1.163,8 milions d'euros el finançament públic extra que la Generalitat hauria de fer als centres perquè una plaça escolar fos realment gratuïta. Per corregir l'infrafinançament que aquest estudi certifica, la sindicatura proposa un sistema gradual que recuperi els contractes programa: un mètode lligat a les característiques socioeconòmiques de les famílies, els centres i la zona, associat al compliment de compromisos.

Segons l'anàlisi, falten diners sobretot per contractar més professorat i personal de suport, tant a la xarxa pública com a la concertada; cobrir les despeses de funcionament dels centres, i garantir la gratuïtat d'activitats complementàries, sortides, colònies, llibres de text i material escolar. El treball evidencia que la despesa pública és més elevada en aquest sector que en el concertat, perquè el públic concentra les situacions socials més desfavorides.

El document remarca que les desigualtats i els desequilibris entre els centres educatius justifiquen la importància d'augmentar progressivament la inversió pública en educació, ja que l'actual «és insuficient» per cobrir el cost d'una plaça escolar «sense necessitat de copagament».

El seu cost teòric s'ha calculat a partir d'«un escenari hipotètic d'escolarització plenament equilibrada que actualment no es produeix, en què centres públics i concertats tinguessin una composició social equivalent entre si». Els resultats distingeixen nivells i xarxes educatives: el cost d'una plaça d'infantil i primària s'ha valorat en 4.973,63 euros per alumne -5.117 a la pública i 4.659 a la concertada- i en 6.100 a secundària -6.579 i 5.211, respectivament.

El càlcul s'ha fet a partir d'informació facilitada pel Departament d'Educació sobre el finançament dels centres públics i concertats, d'una enquesta sobre les quotes que paguen les famílies i dels pressupostos liquidats de cent escoles concertades. Amb relació a les quotes que abonen els pares, l'informe denuncia la «forta associació» que hi ha entre elles i l'estructura social dels centres, especialment als concertats, cosa que fa que els projectes educatius siguin desiguals. Pels experts, «els elevats nivells de despesa privada evidencien que el principi de gratuïtat de l'ensenyament no es compleix». Aquestes aportacions s'acosten, de mitjana, als 1.857 euros per alumne i curs: 855,8 al sector públic i 3.931,5 al concertat.

Una comissió d'experts ha realitzat una sèrie de treballs per quantificar la despesa pública necessària per garantir la gratuïtat educativa, els resultats dels quals es recullen en el projecte «Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya», que el síndic, Rafael Ribó, va presentar ahir al Parlament.