Els 36 joves migrants que es van tancar a la Universitat de Girona van explicar dimarts que veuen com una «victòria parcial» haver aconseguit allotjament i van criticar que el sistema continuï «expulsant» migrants, tot abocant-los a viure al carrer quan compleixen la majoria d'edat. De fet, el col·lectiu que els dona suport va dir que hi ha hagut vuit nois més que han patit aquesta situació en plena pandèmia.

El grup que els ha acompanyat en aquest procés va recordar que el lema que els va portar a tancar-se era «Pa, sostre, papers i treball» i, per això, va reclamar que tinguin accés al mercat laboral i se'ls garanteixi el permís de residència. Precisament, «Una vida digna per als joves. Pa, sostre, papers, treball. Tancada per Drets» era el lema de la pancarta que sostenien davant la seu de la Generalitat a Girona, part dels joves migrants que al març van tancar-se a la UdG.

«Els joves migrants de la Tancada X Drets tenen cobertes les necessitats de pa i sostre, a través de diversos programes de protecció de llarga durada del Departament de Treball i Afers socials, que també inclouen plans de formació», va destacar el col·lectiu. Aquests programes, que inclouen plans de formació, es troben a Banyoles, Girona i Olot.

Però, també va criticar que, en paral·lel, continua «el degoteig i l'expulsió» d'altres joves migrants sense referents, que de la nit al dia es veuen abocats al carrer. «Això és una anomalia, i suposa que plogui sobre mullat; perquè mentre la Generalitat dona resposta a aquests joves, al mateix temps n'expulsa d'altres», va lamentar el seu portaveu, Mostafà Shaimi. «Això posa de relleu la necessitat que es posin solucions a aquesta reivindicació no resolta, perquè cap més jove es quedi al carrer», va afegir.

El col·lectiu de suport, de fet, va definir la situació de «bomba de rellotgeria» i va treur xifres per evidenciar aquest «risc». Va subratllar que, a dia d'avui, més de la meitat dels joves migrants desemparats que es troben dins el sistema de protecció ja han complert la majoria d'edat. «I els càlculs indiquen que aquest percentatge pot superar el 70% abans de finals d'any», va concretar Shaimi. Per això, van reclamar al Govern que aboqui recursos per sevitar que el sistema continuï «expulsant» aquests joves. I van criticar que, de fet, això s'ha continuat fent tot i la pandèmia perquè, d'ençà del pas a la fase 1 de la desescalada, tenen constància que arreu de comarques gironines hi ha hagut vuit joves a qui «s'ha fet fora» dels centres i s'han trobat al carrer.

El «racisme social» els ha complicat llogar pis o habitació

El col·lectiu de suport a la Tancada per Drets va lamentar que els 36 joves que ara sí disposen d’alguns recursos, tampoc ho tenen fàcil. D’entrada, perquè a l’hora de buscar pisos i habitacions s’han trobat amb situacions de «racisme social»; és a dir, amb propietaris que s’han negat a llogar-los després de saber l’origen dels inquilins. I això, tot i comptar amb l’aval de la Generalitat i de les dues entitats que s’encarreguen del seguiment dels plans de formació: la Cooperativa Suara i la fundació Cepaim, convivència i cohesió social.

«Volem denunciar aquest racisme social, que obstaculitza la incorporació de persones que han vingut de fora a la societat», ha denunciar el seu portaveu, Mostafà Shaimi. A més, el col·lectiu va dir que l’allotjament i els plans de formació per a aquests joves són «una primera solució», però que cal continuar avançant per garantir-los permisos de residència i de treball. I aquí, van interpel·lar directament el govern de l’Estat.

«La Tancada demanava sostre, però també treball i papers; reclamem a l’Estat que, de manera automàtica, concedeixi permisos de residència i de treball als joves d’entre 18 i 21 anys», va afirmar Shaimi. «D’aquesta manera, es permetrà que aquests joves puguin entrar al mercat laboral i construeixin una vida digna i autònoma», va dir.

Per últim, des del col·lectiu van reclamar a l’Estat que no tingui en compte els antecedents penals a l’hora de renovar documentació i permisos perquè els joves migrants, quan s’han vist abocats a viure al carrer, han «sobreviscut com han pogut, i això vol dir robar un mòbil, ocupar un pis o cometre actes delictius», va admetre Shaimi. «Però nosaltres considerem que aquests joves són, en realitat, les víctimes, perquè han hagut de delinquir per sobreviure», va concloure el portaveu de la tancada.

Fases de la tancada

L'acció de protesta dels joves extutelats de la Generalitat va començar ara fa quatre mesos, a principis de març, quan -amb el vistiplau de la UdG- es van tancar a la Facultat de Ciències de l'Educació. L'expansió de la covid-19 els va trobar en plena mobilització i, quan a mitjans de març es va suspendre l'activitat universitària, el Departament de Treball, Afers socials i Famílies els va reallotjar temporalment a l'Alberg Cerverí de Girona. Ahir, el grup va agrair l'obertura específica d'aquest equipament per a ells i «l'esforç» de les seves treballadores.

Des d'allà i en ple confinament, els nois i les persones i entitats que els donen suport han mantingut la reivindicació a través de les xarxes socials. A més, van col·laborar com a voluntaris amb algunes organitzacions socials del territori que ajudaven els col·lectius més desfavorits «per a ser útils», tal com van apuntar.