Josep Arnall Mallart, en Pitu de Can Badosa" va néixer el dia 27 de desembre de 1923 al Mas d'en Bordes d' El Far d'Empordà. La seva adolescència va estar marcada per la Guerra Civil, i sobretot pels bombardejos entre el 1938 i el 1939 i el record que tenia de quan passaven milers de persones camí de l'exili, des del drama humà que va suposar la postguerra, a viure de molt a prop de gent que passaven moltes penúries.

Records molt vius que durant la seva llarga vida no es cansava de repetir alhora que se sentia afortunat de no haver passat gana durant aquests anys, ja que la família al ser pagesos es podien fer- se el pa i menjar dels seus cultius i de la carn del bestiar que criaven.

Es va casar amb María Badosa Bru, una noia del poble veí de Vila-sacra, dedicats també a la pagesia. Varen tenir quatre fills, 7 nets 10 besnets.

Era una persona afable, senzilla, d'aquells que diríem amb lletres grans que formen part de la categoria de la bona gent.

Tots recordem les seves passejades amb bicicleta i les sortides que feia els diumenges amb alguns veïns del poble.

Li agradava llegir, conversar i fer-la petar amb tothom, sempre amb un somriure als llavis i sobretot gaudint quan explicava acudits, ja que sempre en tenia un per dir.

El seu mestratge ens va ensenyar a valorar les petites coses, a les persones, i sobretot a creure en la vida i la llibertat.

Aquests valors que varen impregnar la seva existència, els hauríem de fer nostres com el millor llegat que ens pot deixar una persona estimada.

El passat 12 d'abril ens va deixar.

Amb ell se'ns ha anat una part de la nostra historia. Pertanyia a una generació que no ho va tenir fàcil, però que va lluitar per a deixar-nos un món millor.

Malgrat tot, encara que en circumstàncies molt crítiques, volem acceptar la seva mort en els moments difícils que estem vivint, i ens volem quedar amb el record de la llarga vida que hem compartit.

Sempre ens recordava que "amb salut ja som rics" i que el mon es injust valorant més un futbolista que a en Fleming.

Com deia ell amb ironia "són 96 anys que he arreplegat i no en toquen pas tants per cada un".

Diari de Girona ha obert en la seva edició digital un espai per recordar els veïns i veïnes de les comarques gironines que han mort a causa del coronavirus. Familiars o amics que vulguin participar poden fer arribar a través del correu electrònic participacio@ddg.cat un text d'entre 1.200 i 1.500 caràcters en el qual n'expliquin els principals trets biogràfics, l'activitat professional, les aficions... Els textos han d'anar acompanyats d'alguna fotografia. La pandèmia i el confinament ha fet que molta gent no es pogués acomiadar com hauria volgut a persones estimades, fossin o no víctimes de la Covid-19. Per això, aquest espai digital a la web de Diari de Girona també restarà obert als escrits en memòria d'aquestes persones.