Ignasi Espon Puigvert, nascut el 1938, va ser regidor, tinent d'alcalde i alcalde accidental d'Olot en el mandat 1987-1991. Va ostentar les regidories de Cultura, Ensenyament, Comunicació i Seguretat Ciutadana. Era l'home de confiança del govern municipal presidit per Pere Macias.
Va haver d'afrontar els problemes de seguretat en una època complicada pel tràfic de drogues, un augment d'actes delictius a tot Catalunya o la celebració de concerts multitudinaris. Va treballar en la millora de la Policia Municipal, que en aquella època ja afrontava tota mena de situacions.
També va tenir la responsabilitat de la implantació dels primers parquímetres i de fer els primers controls dels sorolls de les motocicletes. Van ser innovacions que van suposar un canvi de mentalitat en el concepte d'ús del centre de la ciutat.
En l'àmbit de la cultura, va presidir la Fundació Pública del Teatre Principal i va ser membre de la Junta de l'Escola de Belles Arts. Era l'època en la qual el pintor Joan Vila Moncau dirigia l'escola i també estava en el govern municipal. A les eleccions del 1991 no s'hi va presentar. Això no obstant, encara va estar a la llista de Josep Maria Corominas (CiU) el 2007.
Abans d'entrar a la política municipal, va presidir l'Associació de Pares de l'institut Montsacopa. I el 1981, va recuperar els viatges del transport públic fins a l'institut. Alhora era president de l'Associació de Veïns del barri del Morrot, des de la qual va lluitar contra els sorolls de l'escorxador. L'experiència en l'associacionisme li va servir per formar part de la llista d'Arcadi Calzada a l'Ajuntament d'Olot en les eleccions del 1983. Va anar en el lloc divuit. El 1987 va ser el segon de la llista.
En l'àmbit professional va estar en els àmbits de la imatgeria religiosa i la fabricació industrial de greixos i farines.
Diari de Girona ha obert en la seva edició digital un espai per recordar els veïns i veïnes de les comarques gironines que han mort a causa del coronavirus. Familiars o amics que vulguin participar poden fer arribar a través del correu electrònic participacio@ddg.cat un text d'entre 1.200 i 1.500 caràcters en el qual n'expliquin els principals trets biogràfics, l'activitat professional, les aficions... Els textos han d'anar acompanyats d'alguna fotografia. La pandèmia i el confinament ha fet que molta gent no es pogués acomiadar com hauria volgut a persones estimades, fossin o no víctimes de la Covid-19. Per això, aquest espai digital a la web de Diari de Girona també restarà obert als escrits en memòria d'aquestes persones.
