La natalitat continua caient en picat a les comarques gironines. Segons les dades publicades ahir per l'Idescat, la natalitat va caure un 5,1% a la demarcació entre els anys 2018 i 2019, essent la segona àrea geogràfica, després de Tarragona (amb un 5,5%), que experimenta un major descens. En total, l'any passat van néixer a la província un total de 6.407 nadons, i quatre de cada deu eren fills de mare estrangera. Aquest descens del nombre de naixements no és exclusiu de les comarques gironines, sinó que s'engloba dins d'una tendència global a Cataluny a -on la caiguda s'ha situat, de mitjana, en un 4,1%-, que l'Idescat atribueix a un descens del nombre de dones en edat fèrtil i també a una disminució del nombre de fills per dona. Tot i això, cal dir que les comarques gironines compten amb una de les taxes brutes de natalitat més elevades de tot Catalunya, amb un 8,5% (tot i que l'any anterior s'havia situat en un 9%).

La disminució de la natalitat, doncs, s'ha convertit en un fenomen que de moment sembla imparable, i que només es frena gràcies a l'elevat nombre de mares estrangeres. Dels 6.608 nadons que van néixer l'any passat a la província de Girona -el que suposa uns 400 menys que durant el 2018-, el 40% eren fills de mare estrangera (l'any anterior, el percentatge se situava en un 37%).

Dels municipis de més de 20.000 habitants d'arreu de Catalunya, Salt, amb un 66,4%, és el que compta amb un major percentatge de fills de mare estrangera, seguit de Lloret (59,5%) i Palafrugell, amb un 58,5%. Les comarques de Girona són, juntament amb les de Ponent (37,1%) les que tenen un major percentage de naixements de mares estrangeres, amb xifres situades molt per sobre de la mitjana catalana, que se situa en un 32,1%.

A les comarques gironines, l'edat mitjana tant de la maternitat com del primer fill és lleugerament més baixa que en el conjunt de Catalunya. A la demarcació, les mares tenen una mitjana d'edat de 31,52 anys, mentre que l'edat mitjana a l'hora de tenir el primer fill es troba en els 30,2 anys.