A les comarques de Girona s'han matat uns 600 senglars durant l'estat d'alarma. Malgrat que l'activitat va quedar aturada, la Generalitat va autoritzar permisos per caçar, arran de la important població que hi havia a la demarcació, i que provocava les queixes dels pagesos de les zones afectades.

Tot i que el nombre de bèsties ara mateix s'ha vist reduït, la xifra de població total continua sent elevada. A més, des de la direcció d'Activitats Cinegètiques donen per fet que el nombre creixerà després de dos anys caient, gràcies a la major disponibilitat d'aliment.

I és que les pluges que hi ha hagut des de principis d'any han fet que s'hagi incrementat de manera important la producció de glans, que és l'aliment principal dels senglars. Concretament, les zones amb més influència són l'Alt Empordà, la Garrotxa i el massís de les Gavarres.

Després de dos anys caient, s'espera que la població de senglars a les comarques gironines torni a créixer aquest 2020. Des de la Generalitat ho donen per fet, en bona part per les pluges que hi ha hagut durant l'any i que han fet augmentar la producció de glans, aliment bàsic dels senglars. A més, cal tenir en compte que en algunes zones boscoses també hi ha camps de conreu, una altra font d'aliment per a aquesta espècie.

I és que la demarcació de Girona és la que més densitat de senglars té de Catalunya, perquè «es donen les condicions més favorables» de reproducció i habitabilitat d'aquest animal.

L'increment de població s'ha fet palès durant l'estat d'alarma, especialment pels pagesos, que han vist com el senglar «ha fet molt mal» a les plantacions. Això va fer que s'establís un protocol que permetia als Agents Rurals actuar d'ofici i poder caçar en poblacions on és habitual que hi hagi un nombre important de bèsties, com per exemple a Cruïlles. A més, Agricultura també va autoritzar pagesos i caçadors a «defensar» les àrees privades de caça o els camps de conreu per tal d'evitar-ne la proliferació. Entre uns i altres van acabar matant uns 600 exemplars -400 els Agents Rurals i la resta entre caçadors i pagesos gironins.

«No ha sortit de mare»

Des d'Agricultura reconeixen que la crescuda de la població dels senglars els «preocupa», però alhora defensen que l'actuació que han dut a terme ha permès evitar que «sortís de mare» el nombre d'animals a la demarcació. «Crec que hem fet una bona feina des del Departament, conjuntament amb els caçadors i els pagesos», va assenyalar la consellera del ram, Teresa Jordà.

En aquest sentit, Jordà va explicar que la pandèmia ha fet que es matessin menys senglars, si bé tampoc ha estat un fet determinant, ja que la temporada de caça major s'acaba a finals de març. Per tant, només es va poder deixar de matar durant els últims quinze dies.

Les zones més afectades

El director dels Serveis d'Activitats Cinegètiques de les comarques de Girona, Jordi Xifra, va explicar ahir que la major població de senglars es troba en zones de l'Alt Empordà, a la Garrotxa i al massís de les Gavarres, al Baix Empordà.

Malgrat que la densitat de població encara no és tan alta com a les altres dues zones amb més exemplars, Xifra va detallar que a les Gavarres la tendència a incrementar-se s'ha mantingut els darrers anys, en comptes de reduir-se com ha passat durant dos anys a l'Alt Empordà i la Garrotxa. El director del Servei d'Activitats Cinegètiques a la demarcació va vincular la situació actual a la productivitat de gla i al major nombre de camps de conreu propers a zones forestals.

Cada vegada és més freqüent veure imatges de senglars en zones urbanes de la ciutat de Girona. Fa anys que és habitual veure exemplars que s'acosten als barris situats més a prop de zones d'espais naturals, però últimament també se'n detecten al centre de la ciutat.