20 de juliol de 2020
20.07.2020
Diari de Girona

Oriol Puig Bordas: «Nosaltres no prometem camins fàcils ni curts»

L'advocat figuerenc Oriol Puig Bordas és el portaveu del Partit Nacionalista de Catalunya, constituït el 27 de juny passat i liderat per Marta Pascal

20.07.2020 | 00:04
Oriol Puig, fotografiat aquesta setmana a Girona

Per què el PNC neix just en aquest moment?
Neix per una preocupació que ens uneix a moltes persones, que pensem que la dinàmica de blocs a la qual estava enganxada Catalunya ha fet frenar qüestions molt rellevants sobre l'economia, innovació, recerca i desenvolupament, model d'educació, model de país... Catalunya ha de seguir essent el motor econòmic que havia estat fins ara, però no es pot permetre el luxe de perdre més anys perdent trens que són essencials.

Quins són aquests trens?
Són de l'àmbit econòmic, les infraestructures, la innovació, posar-nos al dia sobre qüestions com la sostenibilitat, l'economia verda, reindustrialitzar certes parts del país, el model educatiu... tot això són reptes que té qualsevol país d'Europa, i Catalunya no en pot quedar al marge. El PNC neix amb la voluntat de tornar a posar sobre la taula aquestes qüestions i trencar la dinàmica de blocs, d'independentistes i no independentistes, que nosaltres creiem que ha d'estar superada.

Parteixen de la premissa de renunciar a la unilateralitat.
Nosaltres defensem un referèndum acordat, legal i que se situï en els marcs de la Unió Europea i internacional. Nosaltres no prometem ni camins fàcils ni curts, només diem que l'instrument que pot representar la immensa majoria de la societat catalana és aquest referèndum. Per tant, s'ha de renunciar claríssimament a la via unilateral, perquè s'ha demostrat que no aporta res positiu a la societat catalana. S'ha de governar pensant en els set milions i mig de catalans i no només en una part, que poden tenir una aspiració molt legítima i que molts dels que formem part del PNC ens hi podríem sentir còmodes. Però hem de pensar que la societat catalana és molt plural i àmplia. El nostre partit abraça un catalanisme molt transversal, que va des d'independentistes fins a sobiranistes o catalanistes amb qui ens uneix la convicció d'avançar en l'autogovern de Catalunya i no posar en risc les institucions.

Defensar un referèndum no és defensar un impossible?
Nosaltres no tenim per què renunciar-hi. Evidentment és complicat i el camí pot no ser curt, però a Escòcia també el referèndum semblava impossible fa uns quants anys, i les circumstàncies i els governs canvien. Per tant, nosaltres creiem que el referèndum, en els termes que el plantegem, és la millor eina jurídica i política.

Què té el PNC de l'antiga Convergència?
El PNC el conformem gent de procedència molt variada. Evidentment hi ha una part de gent que procedeix de la tradició convergent, però també hi ha molta gent que prové del socialisme catalanista o de la societat civil. De fet, el PNC neix d'una associació de la societat civil molt transversal, que és El País de Demà, que abarca gent del món de l'acadèmia, del món empresarial, professionals liberals... que no tenen una tradició política prèvia.

La seva líder, però, és Marta Pascal, que ve del PDeCAT, igual que altres dirigents. Què ha fet malament el PDeCAT?
En els processos interns d'altres partits, per fair play polític no hi entraré, però nosaltres defensem que un projecte polític ha de superar certs personalismes. S'ha de tenir un projecte consistent, a mitjà-llarg termini, i sobretot ha de correspondre a una centralitat política per donar respostes als ciutadans, més enllà de certs discursos que resten més que sumen. I els projectes de país han de tractar qüestions com el model educatiu, la col·laboració publicoprivada, les inversions en recerca i desenvolupament, un pla de dinamització i per a la indústria a Catalunya, les economies verdes i sostenibles... Són qüestions que s'han deixat absolutament de banda en els últims anys i nosaltres venim a defensar-les.

Quin encaix pot tenir un partit com el seu en una societat tan polaritzada com la catalana?
La gent comença a estar cansada d'aquesta divisió entre bons i mals independentistes, a nosaltres en aquest debat no ens hi trobaran. No valorarem la gent per si són més o menys independentistes. Nosaltres som un partit d'un catalanisme molt ampli, però que ens uneix una convicció: tenir un autogovern fort, no posar-lo en risc i desenvolupar-lo sense cap renúncia ni cap límit. S'ha de governar per tal que Catalunya no deixi de perdre trens i pugui seguir essent un país i una nació capdavantera al sud d'Europa.

En els darrers temps han sorgit diverses propostes de catalanisme moderat (Lliures, Convergents, Units per Avançar...). No estan fragmentant excessivament aquest espai?
Cadascú té les seves particularitats, però nosaltres estem molt convençuts del nostre projecte. Perquè no és un projecte que neix fa només tres setmanes, sinó que neix de la societat civil, d'El País de Demà, que porta treballant més d'un any en una sèrie de propostes sobre aspectes econòmics, valors, governança, aspectes socials... i, per tant, és el treball de més d'un any. S'han proposat una sèrie de mesures per superar la crisi de la covid, i tenim un altre document amb mesures i propostes de la Catalunya del postcovid. Ens hem adonat que moltes de les coses que prevèiem en el document de Poblet per a la Catalunya de 2030 han passat a ser a curt termini, i entenem que havíem de donar una resposta i remodelar la nostra proposta. A partir d'aquí, en el nostre congrés fundacional del 27 de juny no només vam aprovar un manifest polític que ens definia com a partit, sinó també un altre document que incloïa més de 300 propostes a mitjà i curt termini.

Amb quines expectatives electorals es presenten, tenint en compte que queden pocs mesos per a les eleccions?
Nosaltres naixem amb la voluntat de concórrer a aquestes eleccions al Parlament; ho vam dir així en el nostre congrés fundacional, i treballem amb aquest objectiu. Evidentment som un partit que pel que fa a estructura estem començant, tot i que estem molt satisfets de la rebuda que estem rebent de la societat catalana, ja que tenim gent a totes les comarques del país, i això ens fa estar molt esperançats. Ara comencem una ronda de converses amb totes les formacions polítiques que s'emmarquen dins de la cordialitat, però ja hem dit que no negociarem res, almenys, fins que el president Torra convoqui les eleccions i tinguem una data electoral.

Estan disposats a arribar a acords amb altres partits per presentar-se junts?
Per evitar qualsevol especulació, nosaltres no negociarem res amb ningú abans que tinguem una data electoral. Parlarem amb tothom, perquè volem fer bandera del diàleg i el pacte, però nosaltres tenim un manifest polític molt clar, unes línies ideològiques molt clares, unes propostes que portem molt de temps treballant, i les farem valdre. La idea que tenim és concórrer a les eleccions i treballar amb aquest objectiu. Nosaltres no volem parlar de quotes, no volem negociar cadires, sinó que parlarem, en tot cas, de projecte i de propostes concretes, sense frontismes ni personalismes.

I mentrestant, mirant de reüll, què fan PDeCAT i JxCat?
Nosaltres estem atents al que conforma la realitat del país, però tenim el nostre projecte, que és suficientment ambiciós i dona resposta a una necessitat que la gent ens demana, que és posar al centre les polítiques que incideixen en la gent, les persones.

Els falta, això sí, candidat o candidata.
Evidentment, no l'escollirem abans que es convoquin les eleccions. Com he dit abans, el nostre projecte no és gaire amic dels ­personalismes exagerats, i per tant al debat de noms no ens hi trobaran.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit