20 de juliol de 2020
20.07.2020
Diari de Girona

Projecte Carretera: l'entitat que vetlla per fer visibles les treballadores sexuals

L'objectiu del programa és acompanyar les prostitutes i facilitar-los l'accés als serveis comunitaris, ja que apunten que són «criminalitzades, jutjades i invisibilitzades»

19.07.2020 | 23:50
Les tres coordinadores del Projecte Carretera carreguen el material al cotxe abans d'una sortida

El Projecte Carretera és un servei d'atenció integral a les persones que exerceixen la prostitució que atén anualment més de 300 dones –i alguns homes trans– a la Selva i el Maresme. Des del programa, impulsat des de la Comunitat Terapèutica del Maresme, vetllen per atendre les necessitats de les treballadores sexuals i per garantir els seus drets bàsics.

«Nosaltres el que fem és que agafem el cotxe i anem a la carretera i quan veiem les dones anem parant. Si és un primer contacte, ens presentem –tot i que moltes vegades pel boca a boca ens coneixen– i els donem el telèfon. En aquest telèfon tenim WhatsApp i poden trucar-hi o deixar missatges», explica Marta Garcia, educadora social del projecte. Per crear vincle amb les dones els reparteixen material, com preservatius o lubricants, tot i que el seu camp d'actuació és molt variat: «El material és l'excusa per anar parant i ens permet crear vincles i atendre les seves demandes». Pel que fa a l'atenció sanitària, uns convenis amb Salut i la Corporació de Salut de la Selva i el Maresme permeten facilitar-los l'accés als serveis sanitaris: «Si s'han de fer analítiques de sang, doncs els hi podem derivar nosaltres i els resultats els els portem i no s'han de desplaçar al metge de capçalera». Aquests acords també els permeten la cessió d'espais en ambulatoris, per exemple a Lloret, per rebre material o atenció mèdica.

La seva rutina consisteix a sortir setmanalment a fer treball de camp: «Fem ruta de carretera de mig matí a mitja tarda. Després anem a l'ambulatori –que és un lloc més còmode per si s'han de fer papers– i al vespre-nit anem als clubs que comencen a estar oberts», explica Clara Rives, educadora social del projecte. Rives afegeix que les dones exerceixen la prostitució a la carretera, en pisos i en clubs. El Projecte té un àmbit d'actuació que s'estén pel Maresme i a la Selva. A la Selva detallen que la prostitució es concentra en pisos de Blanes i Lloret, l'N-II entre Tordera i Hostalric, la carretera de les Mallorquines, el club Margarita i alguns trams de la C-35. També es coordinen amb altres entitats per intentar atendre totes les treballadores sexuals de la província.

Fugir dels estereotips

Preguntades pel perfil de dones que veuen, responen que «majoritàriament són dones migrades, moltes són llatines, també n'hi ha d'Europa de l'Est i algunes dones africanes. Les dones romaneses són molt joves i les llatines en general no són tan joves i moltes fa anys que són aquí», explica Garcia, que afegeix que «hi ha molta mobilitat i a vegades s'estableixen al territori per temporades». Des de l'entitat critiquen que no es pot col·lectivitzar totes les treballadores sexuals perquè «cada persona és un cas diferent» i asseguren que «si parléssim de tràfic com es parla en els mitjans de comunicació com una dona que és enganyada, la porten aquí i l'obliguen a prostituir-se... Això ho veiem poc. Veiem moltes més dones lligades emocionalment a parelles –en diem loverboys– que les han seduït. Sobretot passa amb dones joves de països de l'est. Els expliquen que tindran una vida millor i elles venen d'uns contextos on creuen que necessiten una parella i que han de tenir una família abans dels 25 anys. I aquest tipus de violències són molt complicades de treballar», explica Rives, que insisteix que «si una dona romanesa de la carretera tingués les mateixes oportunitats que jo, potser no hauria triat exercir la prostitució a la carretera. Però si vinc d'un país, situació o context molt pobre on la violència masclista ha sigut molt present a la meva vida i he crescut amb això, canviar-ho és molt difícil. Si són lliures? Si poguessin triar farien altres coses. Que hi estiguin obligades? Doncs hi ha de tot», conclou Rives.

Invisibilitzades

Des del Projecte critiquen que l'administració invisibilitza les treballadores sexuals i que sovint, per tenir accés als serveis més bàsics, troben impediments, com per exemple que els impedeixin empadronar-se als municipis on resideixen. «És un peix que es menja la cua perquè els neguen l'empadronament perquè no tenen contracte de lloguer, i no tenen contracte de lloguer perquè ningú lloga un pis sense un contracte de feina, que tampoc pots tenir si, en cas de ser extracomunitari, no portes tres anys empadronat», explica Ariadna Llamas, que coordina el nou programa d'inserció laboral que han impulsat amb la Fundació El Molí d'en Puigvert.

«La tasca administrativa és molt farragosa, canvia en funció del país i moltes volen regular la seva situació, encara que no depenguin ni dels diners. Però tampoc tenen opcions per poder escollir. Són lliures? És clar que no! Ets lliure en la mesura del que pots triar, i elles tenen molt poques opcions per triar», critica Llamas, que afegeix que un altre dels problemes que tenen a l'hora d'ajudar les prostitutes a canviar de feina és que «el perfil de les treballadores sexuals es criminalitza però no queda recollit com un perfil vulnerable. «Presentes les dones com a treballadores sexuals per demostrar un perfil vulnerable? Com es fa això?», qüestiona.

La crisi de la COVID-19

D'ençà que va començar la pandèmia de la COVID-19 destaquen que han vist «molta pobresa», amb la dificultat afegida que moltes de les dones quedaven fora del radi de serveis socials per no estar empadronades: «S'han quedat sense cap mena d'ingrés i hem hagut d'establir relació amb serveis socials per incloure-les en els xecs per rebre aliments. Això no ens havia passat mai a la vida i jo porto onze anys en aquest programa», explica Marta Garcia. «Per sort, la cooperativa va cedir uns diners per cobrir aquestes necessitats bàsiques», conclou Garcia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook