23 de juliol de 2020
23.07.2020
Diari de Girona

Aprovada la llei que permet la compra pública de sòl del litoral per conservar-lo

El Govern català preveu la creació d'un Consorci amb finançament públic i privat per «salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització» · La nova norma també desplega una classificació entre platges urbanes, seminaturals, naturals i de protecció especial

23.07.2020 | 00:30
Aprovada la llei que permet la compra pública de sòl del litoral per conservar-lo

El ple del Parlament va aprovar ahir la Llei de protecció i ordenació del litoral, una normativa per preservar les costes catalanes que inclou, entre altres coses, la capacitat dels organismes públics per comprar terrenys per la seva conservació i protecció. La compra pública de litoral es faria mitjançant la creació del Consorci del Litoral de Catalunya, un organismeque ha de crear l'executiu per «salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l'artificialització a partir de l'adquisició pública de sòl».

Aquest Conservatori s'ha de crear en el termini d'un any i s'ha de finançar amb les aportacions del Govern a través dels pressupostos de la Generalitat, a més d'altres contribucions d'administracions públiques, entitats i empreses.

La nova norma també desplega una nova classificació de platges, distingint entre les que són urbanes, seminaturals, naturals i de protecció especial. Es tracta, segons el Departament de Territori, d'una classificació «més respectuosa amb la diversitat de la costa, que permet superar la dualitat entre platges urbanes i naturals, i diferenciar usos, ocupacions i capacitat de càrrega que facin compatible la preservació i el seu ús per part de tothom». Així mateix, els trams de platges d'especial protecció seran incompatibles amb la presència d'instal·lacions i serveis per garantir-ne la seva preservació.

Més competències municipals

Els 70 municipis costaners de Catalunya compten amb 596 trams de platges, dels quals actualment 336 són urbanes (el 56,28%) i 260, naturals (el 43,62%). En total, les platges ocupen 259,56 quilòmetres dels 714,4 del litoral, un 36% de la seva longitud.

La llei també regula el règim d'intervenció administrativa a les zona de servitud. S'ha de destacar l'establiment d'un règim de declaració responsable davant els ajuntaments per a determinades obres i usos que no impliquin l'increment de la superfície ocupada ni de la volumetria existent, ni un canvi de l'ús autoritzat, una mesura que simplifica molt la tramitació administrativa dels expedients d'obres i usos, alhora que en garanteix l'adequació a la normativa urbanística i costanera.

Els recursos inicialment previstos amb l'assumpció de més competències en la gestió del litoral per part de la Generalitat entre els anys 2007 i 2008, en el marc de l'EAC, no van arribar mai. Com a exemple, l'Estat recapta actualment el cànon d'ocupació del domini públic maritimoterrestre (DPMT), del qual no participa el Govern.

La Generalitat, administradora

La Llei vol corregir aquestes mancances reservant a la Generalitat el paper d'administració de referència. Així, la Llei també resoldrà la manca d'un règim econòmic i financer propi del DPMT a Catalunya, fet que actualment dificulta l'obtenció de recursos per dedicar-los a la conservació del litoral. Així, es crearà un nou cànon a favor de la Generalitat sobre el rendiment econòmic d'aquelles concessions que ocupen permanentment el domini públic maritimoterrestre, com ara restaurants. L'import recaptat es destinarà íntegrament a finançar actuacions de millora de la costa i permetrà impulsar polítiques més ambicioses en l'ordenació del litoral.

Mecanismes de participació

La llei articula mecanismes de participació i consulta en la gestió de la franja costanera, involucrant tant les administracions més properes com el teixit econòmic i social. Preveu la creació del Consell Rector del Pla d'ordenació del litoral i dels consells rectors dels plans d'ús del litoral i les platges. Es tracta d'òrgans col·legiats, amb participació pública i privada, sense personalitat jurídica pròpia. Finalment, es crearà la Comissió d'Ordenació del Litoral, dependent de la Generalitat, amb caràcter resolutiu, consultiu i informatiu. Tot plegat reduirà la discrecionalitat administrativa en la presa de decisions, que restaran condicionades pels nous instruments de planificació i pels consells rectors que vetllaran per la seva aplicació, però també perquè les competències resolutives en plans i concessions passen a ser assumides per la citada Comissió d'Ordenació del Litoral.

En la seva intervenció prèvia a l'aprovació de la nova llei (amb els vots de JxCat, ERC, Cs i PSC), el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va defensar aquest nou model de governança del litoral, amb més protagonisme per als municipis i més participació ciutadana en la presa de decisions

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook