La impossibilitat de les persones migrants per regularitzar la documentació, amb una situació encara més complicada per als joves que han vingut sols, i un mercat immobiliari inassequible són les dues grans causes d'exclusió social a les comarques de Girona, tal com alerta l'última memòria d'activitats de la Fundació SER.GI (Servei Gironí de Pedagogia Social).
L'organització denuncia que la irregularitat administrativa dels migrants s'eternitza i subratlla la «completa vulnerabilitat» dels joves sols, per als quals reclama mesures concretes. Els programes d'acollida, inclusió, igualtat d'oportunitats o de sensibilització de la Fundació SER.GI van atendre 3.691 persones el 2019 i, a través d'aquesta feina, ha constatat que molta gent, «tot i estar vivint fa anys al territori», manté «l'estatus d'immigrant i perpetuen una inestabilitat administrativa» que els afecta tant a ells com a les seves famílies.
La fundació també ha constatat que el nombre d'arrelaments ha augmentat, mentre que els reagrupaments familiars han disminuït; avisa de l'existència d'«un analfabetisme digital molt important que fa quasi impossible la relació de moltes persones amb l'administració» i, entre altres qüestions, remarca la necessitat de continuar treballant per erradicar «el racisme, els discursos i les conductes d'odi».
L'habitatge apareix com un altre gran problema per als col·lectius desfavorits perquè, segons el que SER.GI fa temps que comprova, «creix diàriament la distància entre el preu de lloguer i el que la ciutadania pot pagar». L'entitat adverteix d'un «degoteig incessant de sol·licitants en situació d'exclusió residencial que estan expulsats del mercat immobiliari», en referència a persones desnonades i altres que no poden assumir l'encariment dels contractes d'arrendament.
Lloguers més cars i gentrificació
La fundació denuncia la insuficiència del mercat de lloguer social i afirma que «l'administració competent no té un dispositiu útil» per atendre la demanda actual, així que «les famílies amb necessitats d'habitatge assequible opten per l'ocupació irregular». Per SER.GI, «la proliferació» de pisos d'ús turístic redueix les possibilitats de llogar-ne, alhora que «augmenta les rendes de lloguer i la gentrificació». Durant el 2019, l'organització ha atès 5.239 persones per temes relacionats amb lloguers, hipoteques o necessitats d'allotjament, i ha fet el seguiment de 273 habitatges per a famílies en risc d'exclusió -repartits en 26 poblacions.
El suport educatiu és la tercera pota de la seva activitat, que l'any passat va arribar a 1.839 infants, adolescents i famílies d'onze municipis. En aquest àmbit, alerta que «hi ha un nombre important de joves amb alt risc de fracàs escolar, sense expectatives de futur»; així com que les persones joves sense documentació han augmentat considerablement, i concreta que majoritàriament són dones arribades d'Hondures.
Segons consta a la memòria del 2019, la Fundació SER.GI va atendre 10.759 persones en els trenta municipis de les comarques gironines on desenvolupa algun dels seus projectes socials
