«Si es donés un confinament, els alumnes han de poder marxar a casa amb l'ordinador»

Quins escenaris tindrà a punt Educació per a l'1 de setembre?

Hem presentat el pla d'inici de curs i, si fa un mes i mig o dos semblava que s'havien de fer grups d'alumnes més petits, finalment han estat de 25 a primària i de 30 a secundària. Essencialment, són grups estables, tancats o tan tancats com sigui possible; de tal manera que en la dotació de personal de reforç s'ha tingut en compte, amb correccions fetes des dels Serveis Territorials.

Si aquesta previsió general falla o es dona una situació més extrema, n'hi ha una altra al calaix?

Si es dona una situació més extrema vindrà donada per unes circumstàncies externes i, en tot cas, nosaltres farem el que se'ns digui des de Salut. Però, Salut, en veure quina era la situació i com evolucionava, ha considerat que hi podien haver grups estables i ens hem basat en això. Si després es donen situacions de possibles brots o de confinaments, haurem d'actuar en conseqüència.

El seu Departament pot garantir escoles obertes i segures tal com assegura?

Sí, sí...

La contractació de 8.258 professionals més a Catalunya serà suficient?

Calculem que sí perquè, per un cantó, hi ha els docents en general, que són els que ja s'han comunicat, però hi haurà més dotacions que aniran arribant. Per exemple, més tècnics d'integració social i educadors socials per als centres de màxima complexitat, més aules d'acollida, personal d'atenció educativa, educadors per a centres d'educació especial, una part de la dotació anirà a centres concertats, i encara hi ha un pla de xoc que s'està acabant d'activar i es posarà en marxa des de la Direcció general d'Atenció a la família i la comunitat educativa.

Ara, els centres gironins ja saben quina dotació tindran?

Saben la plantilla convencional, més la dotació de reforç. Tot això ja ho saben, però després venen tots aquests altres que he dit. D'aules d'acollida, n'hi haurà i en comunicarem unes quantes a finals de juliol, una altra part a finals d'agost i més quan hagi començat el curs i veiem els alumnes que hi ha d'incorporació tardana, a l'octubre, que és el que fem habitualment. El que passa és que aquest any la preinscripció ha sigut més tard i les adjudicacions les acabem de fer d'acord amb la matrícula.

Aquest retard justifica que l'assignació provisional d'alguns centres sigui més baixa?

En principi, la plantilla sempre es calcula en funció de la matrícula i, com que no la tenim confirmada, podria haver-hi alguna petita disfunció, però procurarem que quedi resolta. Cal pensar que sempre es tancava al juny i aquest any ho hem fet el 17 de juliol.

El personal de reforç estarà al seu lloc de feina l'1 de setembre?

Nosaltres voldríem que fos l'1 de setembre i, si no pot ser, el més aviat possible. El dia 14 hi han de ser, per descomptat, però la nostra intenció és com més aviat millor.

El nombre inicial d'alumnes per aula no ha parat de créixer. Quin criteri ha acabat pesant?

Ens hem regit pel que ens deia Salut i si considera que el prioritari no és el nombre d'alumnes sinó que siguin grups tancats, aquest és el criteri que ha acabat pesant. En el document que vam presentar hi havia dues signatures, la de la secretària del Departament d'Educació i la de Salut.

Així doncs, no s'ha imposat el criteri econòmic?

No, si ens haguessin dit que calia fer-ho d'una altra manera, ho hauríem fet. És evident que nosaltres seguim el criteri de Salut. Malgrat tot, millorem la plantilla essencialment per una qüestió de principis. Encara que aquesta dotació és només per aquest any, per una situació extraordinària, però creiem que la inversió en educació ha d'anar millorant.

Aquesta no es consolidarà?

Això a mi se m'escapa, però vull pensar que si no es consolida totalment, potser ho fa en part. Però és evident que no seré jo qui ho digui, ho dirà Economia i la política general de la Generalitat, encara que em sembla molt bon senyal que en aquesta situació s'estigui primant Educació com una de les claus de volta de tot plegat, perquè es podria haver pres una decisió molt allunyada d'aquesta.

Quins efectes pot tenir que la majoria dels alumnes no hagin trepitjat una aula en sis mesos?

És difícil però, en qualsevol cas, ens estem plantejant i estem treballant per fer el millor inici de curs possible al setembre. Que és el mateix que dir el més normalitzat possible. Per tant, millorem des d'un punt de vista de dotacions i els alumnes podran ser acollits el màxim de bé.

Si hi ha un altre confinament, la dificultat per fer arribar ordinadors i connexions d'Internet a tots els estudiants es repetirà?

No creiem que s'hagi de repetir perquè tenim molt clar, i ja n'hem parlat amb els centres, que el material ha d'estar assignat als alumnes corresponents. Si es donés un confinament, primer, volem que no es faci en 24 hores com l'última vegada, sinó que la cosa estigui més prevista i suficientment organitzada, perquè els alumnes han de poder marxar a casa amb l'ordinador. I estem treballant perquè el pla digital d'Educació tiri endavant, de tal manera que el presentat al desembre i que es preveia fer en cinc anys es tanqui en tres. És molt diferent poder marxar amb el material que haver de fer els miracles que vam fer l'altre cop.

Ha quedat clar que aquest és un punt coix del sistema?

Era un problema perquè estàvem en pandèmia, tancats a casa i ningú podia sortir. La previsió d'ara és que tothom pugui marxar equipat. També crec que retornarem al que es va iniciar fa deu anys.

A l'abril, vostè mateix va dir que frenar el projecte per dotar els centres d'ordinadors va ser un error. Es corregirà?

I tant que va ser un error. Quan Ernest Maragall era conseller es va iniciar un pla perquè cada alumne de l'ESO tingués el seu ordinador i es va frenar amb unes argumentacions que ha quedat demostrat que eren insuficients. Ara, queda molt clar que això s'ha de reactivar de la manera més ràpida i ampliar-ho a tots els nivells.

El confinament es va decretar d'un dia per l'altre, però han passat mesos i sectors molt diferents (sindicats, famílies, moviments de renovació pedagògica...) han acusat Educació d'improvisar, d'anar tard i no informar. La situació els ha superat?

No tinc aquesta percepció. En tot cas, per bé que la facis, qualsevol cosa és millorable. Vam marxar tots per quinze dies convençuts que tornaríem, com a molt, passat Setmana Santa. La situació ens va superar absolutament a tots; vaja, ningú va preveure-ho i vam intentar fer-ho el millor possible. Crec que va quedar molt clar que havíem de treballar telemàticament el tercer trimestre i així es va fer, amb les mancances que he dit. Es va tirar endavant una preinscripció que va ser bàsicament telemàtica i es va poder fer; s'ha pogut fer una matrícula, i en base a ella hi ha una plantilla i tota una planificació de grups que estem millorant. Sí, és clar, s'ha treballat diferent i segurament es podia haver fet millor, però s'ha fet. Si se'ns hagués de dir alguna cosa, seria que ara no hi hagués matrícula, que fos un desgavell... però no hi ha cap desgavell.

Ha valgut la pena obrir escoles i instituts quinze dies al juny?

Jo celebro que es fes. Ha representat molta feina però va ser una petita prova del que ens trobarem al setembre, i vam veure amb quines dificultats ens trobaríem.

I quines dificultats han vist?

Aquesta organització diferent per evitar la pandèmia: més distàncies, horaris que prevegin entrades esglaonades o els equips de protecció individual, que van arribar per a la preinscripció i al juny.

En tot cas, va ser una prova pilot a molt petita escala perquè només s'adreçava a l'alumnat que acabava etapa i moltes famílies van optar per no dur els fills...

Sí, sí, però jo penso que hi ha diversos nivells a tenir en compte. Un és l'infantil: oferir un servei perquè són els nanos menys autònoms i que els pares puguin deixar-los si van a treballar. El segon són els finals d'etapa, sisè de primària, quart d'ESO i sobretot els de segon de batxillerat, que es preparaven per a la selectivitat. Una selectivitat que va penjar d'un fil fins a l'últim moment pel problema de Lleida, però que es va fer i amb la col·laboració d'Educació, perquè depèn d'Universitats, oferint espais als instituts per evitar desplaçaments. I de la mateixa manera que ens vam posar a disposició, agraïm als ajuntaments que han col·laborat amb nosaltres. Crec que s'han anat salvant aquestes situacions i en un moment de crisi, perquè això no deixa de ser una crisi econòmica que ja veurem fins a on arriba, ens reforcem amb més de 8.000 professionals.

Per tant, creu que la situació serà extrapolable al setembre?

Jo crec que sí i que és positiu, és una informació que, si no, no la tindríem. Aquesta setmana s'han tancat els plans d'obertura i Inspecció els revisa amb els centres.

S'acaba de referir a la crisi econòmica a la pandèmia, que ja ha evidenciat les desigualtats socioeconòmiques entre escolars. Com es combatran?

Si una cosa crec que fa bé Educació és evitar que aquesta segregació social es faci més gran. Evitem tant com sigui possible la bretxa econòmica i social, i això està més que demostrat. A més, hi ha el pla de xoc que s'anirà definint.

Quan van obrir al juny, les direccions de centres gironins li van reclamar mesures de seguretat sanitària reals per al pròxim curs. Al setembre, hi seran?

Considerem que sí i seguirem les indicacions de Salut que, essencialment, ens dona dues pautes molt clares: la mascareta i la neteja de mans, el que vol dir que haurem de disposar d'aquests dos elements. I fer, a més a més, una bona educació de la higiene.

I mesurar la temperatura?

És una altra cosa que es tindrà en compte i es farà.

Que una família o un docent signin un document responsabilitzant-se de què no tenen la malaltia o no han estat a prop de cap afectat dona prou seguretat?

De la mateixa manera que hem de ser racionals amb la despesa, del tipus que sigui, aquí també hem de ser-ho. No hem de ser agosarats i dir que no, que no hi ha cap mena de problema, perquè això seria mentir, enganyar la gent; però si es pren la temperatura i no se'n té, en principi, s'ha de comptar que no hi ha res. Davant del més mínim indici racional que realment cal fer una prova, segur que es farà. Però aquí les pautes les donarà Salut i hem celebrat una reunió amb els Serveis Territorials de Girona per acabar de deixar-ho tot ben lligat, perquè quedi ben establert quin és el protocol que hem de seguir i que ni el centre ni els pares tinguin dubtes.

En totes les decisions que la Conselleria ha pres, sempre han quedat punts a criteri de la direcció dels centres educatius. En nom de la seva autonomia, es deixen moltes coses sota la seva responsabilitat?

Jo no tinc aquesta sensació, no és en nom de l'autonomia de centres, és en nom del sentit comú. En cap cas s'ha dit que no es consulti. Tots ocupem una petita parcel·la de l'organització administrativa i, en aquesta, tu has d'assumir la responsabilitat que tens. I si hi ha alguna dificultat, un problema o un dubte, els centres tenen la Inspecció i els Serveis Territorials d'Educació. Cadascú ha de fer el que li pertoca i no defugim de res.

Tot i el desastre sanitari i el seu impacte en l'àmbit educatiu, en destaca algun aprenentatge?

De totes les situacions se'n treuen aprenentatges i per mi és que, malgrat tot, tot ha seguit funcionant. Ha quedat molt clar que el tema informàtic, que ja hi era, ha vingut per quedar-se i hauríem de ser capaços de millorar en aquest aspecte. I crec que hauríem d'intentar aconseguir una organització més senzilla de les coses.

Què hauria pogut ser més senzill?

L'administració, en general, que és molt garantista i està mot bé, però hauríem d'intentar que les coses fossin molt més senzilles. Qui ha sigut capaç de fer el pas de dir 'estem en una situació d'excepcionalitat i hem d'actuar com a tal', aquesta persona o grup ha millorat. I això, crec jo, caldria traslladar-ho a tothom.

Quin repte vol superar el curs vinent?

La total normalitat, que puguem fer classe presencial, tothom pugui anar sense cap mena de problema ni de por a l'aula que li correspongui i no es donin rebrots, perquè això crea angoixa i situacions socialment negatives. Amb l'esperança que puguem tenir aviat una medicació que ens ho resolgui en part... I com a ciutadans juguem un paper molt important, que cadascú actuï de la manera més responsable possible.