26 de juliol de 2020
26.07.2020
Diari de Girona

Les propietats que s'ha quedat l'Església a Girona

L'Església ha registrat al seu nom 490 propietats a les comarques gironines sense poder-ne acreditar cap títol

26.07.2020 | 00:17
Els vestigis de Torre Gironella, a Girona.

La Catedral de Girona i la seva emblemàtica veïna, Sant Feliu. L'església de Sant Lluc –seu dels Manaies–, la capella de Torre Gironella i la capella del Pilar de Pedret. L'església de Sant Esteve de Banyoles, l'antic monestir de Sant Miquel de Cruïlles, el de Sant Joan les Abadesses o el santuari de la Mare de Déu del Tura, a Olot. Aquests són alguns dels centres de culte que, segons ha fet públic aquesta setmana la Generalitat, l'Església ha inscrit al seu nom sense cap títol que n'acredités la propietat. Però el llistat, que a les comarques gironines suma 490 propietats, no es limita a centres de culte. També inclou terrenys –tant urbans com rústics–, cementiris municipals i edificis civils. La Generalitat ha creat una Oficina de Mediació sobre immatriculacions per resoldre els conflictes entre l'Església i les persones o entitats que reclamen la propietat d'aquests béns, «perquè no hi hagi privilegis per a ningú», segons va indicar el vicepresident del Govern, Pere Aragonès. En canvi, la Conferència Episcopal Tarraconense, que agrupa les deu diòcesis amb seu a Catalunya –inclosa la de Girona– ha negat categòricament les acusacions i ha afirmat que l'Església «no s'ha apropiat de res que no fos seu».

De les 490 propietats que l'Església s'ha adjudicat a les comarques gironines sense haver-ne acreditat la propietat –majoritàriament a través dels bisbats de Girona i el d'Urgell–, la immensa majoria, 365, són llocs de culte, categoria que inclou temples, complexos parroquials, ermites, monestirs i santuaris; entre d'altres, alguns dels quals es troben entre els més emblemàtics i coneguts de la demarcació.

Tot i això, també consta que l'Església s'hauria apropiat de 113 terrenys –majoritàriament a les comarques de muntanya– i dotze edificis civils. També han registrat a nom seu cementiris –com el de Serinyà, Setcases o Sant Esteve de Llémena, entre d'altres– o rectories, a vegades amb els terrenys adjacents inclosos.

En alguns casos, l'Església ha registrat com a pròpies algunes peces amb topònims eclesiàstics, com «l'hort del rector» o « l'arbreda del rector». En d'altres, el Bisbat corresponent s'ha quedat amb els terrenys adjacents a alguna ermita o santuari, com és el cas del Far, a Susqueda. Una de les comarques on el Bisbat –en aquest cas, el d'Urgell– s'hauria apropiat de més terrenys és la Cerdanya, on s'han quedat fins a set i vuit terrenys rústics a municipis com Isòvol o Guils de Cerdanya.

De fet, dues de les comarques d'interior –el Ripollès i la Garrotxa– són les que registren un major nombre d'immatriculacions per part de l'Església a la província, amb 89 i 88, respectivament. Al Ripollès destaquen especialment els onze terrenys rústics i tres d'urbans que el Bisbat d'Urgell s'hauria apropiat a Queralbs, així com cinc terrenys rústics més a Beget (Camprodon). També s'ha quedat el Mas Casanova de les Llosses, que actualment consta com a deshabitat, rectories com les Vidrà, les Llosses i una peça de sòl urbà a Ventolà (Ribes de Freser).

A la Garrotxa, 78 de les 88 immatriculacions que s'han realitzat corresponen a centres de culte, entre els quals es troben les capelles de Sant Bernat, Sant Ferriol, Sant Roc, Santa Magdalena i dels Desemparats (Olot), l'església de Sant Francesc d'Assís i el santuari de la Mare de Déu del Tura, també a Olot. A més, també han registrat cementiris com el de Sant Esteve de Llémena, el de la Vall d'en Bas i el de la Vall de Bianya.

A continuació es troba la Cerdanya, amb 74 immatriculacions, de les quals 46 corresponen a terrenys (majoritàriament rústics) i 27 centres de culte. Tot seguit, i per una diferència mínima, se situa l'Alt Empordà, amb 73 immatriculacions. En aquest cas, la major part (65) corresponen a centres de culte, com el conjunt parroquial de Santa Maria Assumpta de Roses o el de Sant Joan Baptista de Vilatenim, a Figueres, tot i que també s'han registrat vuit terrenys, sis dels quals a Llers.

Al Gironès (45 immatriculacions), Pla de l'Estany (44) i Baix Empordà (41) les xifres són molt similars, tot i que destaca que, en el cas de Girona, s'incloguin alguns dels seus monuments més emblemàtics. Finalment, a la comarca de la Selva només s'han registrat 36 immatriculacions.

Davant de les dades fetes públiques per la Generalitat, la Conferència Episcopal Tarraconense assegura que les «immatriculacions» –la primera inscripció d'una finca al Registre de la Propietat– s'han fet amb la «documentació de prova de la titularitat eclesial» i «d'acord sempre amb la legalitat vigent». Tot i això, l'entitat admet «possibles errors» i es mostra oberta al «diàleg»i a resoldre els litigis «de forma amistosa».

PRINCIPALS IMMATRICULACIONS DE L'ESGLÉSIA A LES COMARQUES GIRONINES

ALT EMPORDÀ
65 llocs de culte i 8 terrenys
Cementiri parroquial de Vilalant
Cementiri parroquial de Vilanova de la Muga
Sis terrenys rústics a Llers (paratges "del rector")
Solar baixada Hostalets antic cementiri de Llers (terreny urbà)
Conjunt parroquial de Santa Maria Assumpta de Roses
Conjunt eclesiàstic de Sant Joan Baptista de Vilatenim (Figueres)
Erm Camp del Clot de paratge de la Valleta, a Llançà (terreny rústic)
Conjunt eclesiàstic de Santa Eulàlia de Garriguella
Conjunt eclesiàstic de Sant Martí de Cistella
Conjunt eclesiàstic de Sant Julià i Santa Basilisa de Llers
Conjunt eclesiàstic de Sant Cebrià de Vilafant
Conjunt parroquial de Mare de Déu de les Neus de Port de la Selva
Complex parroquial d'Albanyà

BAIX EMPORDÀ
35 llocs de culte i 6 terrenys
Antic monestir de Sant Miquel de Cruïlles
Camp rectangular del rector de la Tallada (terreny rústic)
Hort del rector, la Tallada (terreny urbà)
Pineda del rector de Torrent (terreny rústic)
Complex parroquial de Sant Feliu de Parlavà
Temple parroquial de Santa Maria (la Bisbal)
Temple parroquial de Sant Pol (la Bisbal)
Temple parroquial de Fonteta
Temple parroquial de Santa Maria (Ullà)
Temple parroquial de Sant Iscle (Serra de Daró)
Temple parroquial de Sant Pere (la Pera)
Temple parroquial de Sant Joan de Matajudaica (Corçà)
Temple parroquial de Sant Pere (Pals)

CERDANYA
27 llocs de culte i 46 terrenys
8 terrenys rústics i un d'urbà a Isòvol
7 terrenys rústics i un d'urbà a Guils de Cerdanya
5 terrenys rústics i un d'urbà a Das
3 terrenys urbans i un de rústic a Puigcerdà
3 terrenys urbans a Llívia
3 terrenys rústics i dos d'urbans a Alp
Un terreny urbà i un de rústic a Fontanals
Campanar de Santa Maria a Puigcerdà
Església de Sant Climent i cementiri de Bolvir


GARROTXA
78 llocs de culte i 10 terrenys
Dos terrenys rústics a Santa Pau (Bosc del rector i Bac del rector)
Capella de la Mare de Déu de la Salut (Olot)
Santuari de la Mare de Déu del Tura (Olot)
Cementiri de Sant Andreu de Socarrats (la Vall de Bianya)
Cementiri parroquial de Sant Esteve de Llémena
Cementiri parroquial de Sant Pere de Falgars (la Vall d'en Bas)
Dues peces de terreny rústic a Olot
Capelles de Sant Bernat, Sant Ferriol, Sant Roc, Santa Magdalena i dels Desemparats (Olot)
Camp de la parròquia de Capsec de la Vall de Bianya (terreny urbà)
Església de Sant Francesc d'Assís (Olot)
Temple de Sant Feliu i cementiri parroquial de Beuda
Temple parroquial de Sant Cristòfor les Fonts (Olot)

GIRONÈS
35 Llocs de culte, 7 terrenys i 3 edificis civils
Catedral de Girona
Església de Sant Feliu de Girona
Capella de Torre Gironella (Girona)
Capella del Calvari (Girona)
Conjunt eclesiàstic del Carme (Girona)
Capella del Pilar (Girona)
Conjunt eclesiàstic de Sant Lluc (Girona)
Conjunt eclesiàstic de Santa Suanna del Mercadal (Girona)
Casa el Campaner de Madremanya (terreny urbà)
Dos terrenys urbans a Constantins (Sant Gregori)
Dos terrenys urbans sense edificar i el temple parroquial de Llorà
Casa rectoral de Sant Andreu Salou
Parròquia de Sant Medir-casa rectoral de Cartellà
Immoble i peça de terra a Fornells de la Selva
Conjunt parroquial de Sant Martí de Llémena
Conjunt eclesiàstic de Sant Pere (Juià)
Conjunt eclesiàstic de Sant Pau (Sarrià de Ter)

PLA DE L'ESTANY
35 llocs de culte, 7 Terrenys i 2 edificis civils
Camp del rector i feixa del rector d'Orfes, Vilademuls (terreny rústic i terreny urbà)
Hort de la Doma de Vilademuls (terreny urbà)
Camp del rector de Vilert, Esponellà (terreny rústic)
Cementiri de Sant Esteve de Guialbes i de Galliners (Vilademuls)
Cementiri de Serinyà
Cementiris de Vilert i Esponellà
Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Conjunt eclesiàstic de Santa Maria dels Turers de Banyoles
Rectories de Palol i Vilavenut
Parròquies de Rabós i Sant Esteve (Cornellà del Terri)
Conjunt parroquial de Sant Miquel de Campamajor

RIPOLLÈS
56 llocs de culte, 27 terrenys i 6 edificis civils
Cinc terrenys rústics, cementiri parroquial, dos temples i dues ermites a Beget (Camprodon)
Casa rectoral i terres (Vidrà)
Casa rectoral, cementiri i terres de Sant Esteve de Vallespirans (les Llosses)
Casa i Hort Rectoral de Vidrà
Cementiri parroquial de Setcases
Mas Casanova de les Llosses (deshabitat)
Monestir de Sant Joan les Abadesses
Monestir de Sant Pere de Camprodon
Sòl rústic on havia existit l'església parroquial, ara en ruïnes, i antic cementiri (Sant Julià de Vallfogona)
Onze terrenys rústics i tres d'urbans a Queralbs
Sòl urbà situat al Solà (Ventolà), a Ribes de Freser

LA SELVA
34 llocs de culte i 2 terrenys
Arbreda del rector (terreny rústic, Maçanet de la Selva)
Complex parroquial de Tossa de Mar
Conjunt parroquial de Santa Coloma de Farners
Conjunt parroquial de Santa Maria de Sils
Santuari de la Mare de Déu del Far i peça de terra que l'envolta (Susqueda)
Església parroquial de Vilobí d'Onyar, amb edifici annex i cementiri antic
Roca d'en Pla a Joanet, Arbúcies (terreny rústic)
Temple parroquial de Sant Martí de Riudarenes
Temple parroquial de Santa Maria de Vidreres
Temple parroquial de Sant Martí de Buixalleu
Església de Sant Sebastià (Santa Coloma de Farners)

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook