El 35% dels ajuts socials d'Olot són per a la pobresa energètica

Les dades van ser presentades en l'últim ple per la regidora Imma Muñoz (regidora d'Acció Social). Va precisar que en el cas de les ocupacions irregulars «no podem oblidar que es comet un delicte d'usurpació i per aquest motiu l'Ajuntament no pot incentivar la consumació d'aquest, ni incentivar possibles fraus». Va definir les ocupacions com una línia que no es pot saltar.

Preguntes al ple

Muñoz va presentar les dades de pobresa energètica a partir de les preguntes fetes per Guillem Puche. Es tracta d'un membre de la Xarxa Autònoma d'Acollida de la Garrotxa, un espai de voluntariat destinat a acompanyar joves sense referents familiars. Puche va intervenir en el ple per demanar una solució per a un jove migrant i que està desproveït de serveis en el pis que ocupa.

Abans de respondre les preguntes directes a la situació del jove, Imma Muñoz va haver de respondre un seguit de preguntes referents a la pobresa energètica. Va explicar que l'Ajuntament no instal·la comptadors socials però facilita els tràmits per posar-ne. Va enumerar: cèdula d'habitabilitat i contracte de lloguer. Segons ella, les companyies per motius de seguretat no instal·len comptadors sense la documentació establerta.

Mediació amb els bancs

Puche va demanar: «En el cas concret del jove que porta més d'un mes sense subministraments i que de no actuar passarà tot l'estiu sense subministraments, aquest ajuntament ho permetrà? Tot seria més fàcil amb un lloguer social». Puche va demanar que l'Ajuntament faci mediació amb els bancs. Muñoz li va respondre que el regidor d'Habitatge, Jordi Güell, manté un contacte continuat amb els bancs.

La regidora va respondre que fa uns dies, ella i el regidor d'habitatge varen conèixer el jove que no disposa de serveis al pis ocupat i van mantenir una reunió amb ell. Va explicar que els serveis socials treballen per garantir els drets de «l'elevat nombre de joves que es troben en una situació similar a la del jove motiu de les preguntes». El regidor de la CUP, Lluís Riera, va demanar poder intervenir en el procés d'ajut als joves emigrants establerts en pisos ocupats i que viuen sense aigua, electricitat i llum.

Exclusió residencial

Les ocupacions dels habitatges de la bombolla immobiliària del 2000 al 2008 s'han convertit en una alternativa a l'exclusió residencial dels migrants i molts altres col·lectius. O sigui, la gent que no té accés al mercat de lloguer per una cosa o altra.

Segons la memòria del Consorci de Benestar Social de la Garrotxa publicada a l'Observatori de la Garrotxa del 2020, durant el 2019 el Consorci va elaborar 83 informes d'exclusió residencial un 19,3% més que l'any anterior. També van fer ajuts econòmics a 63 famílies per ajudar a pagar el lloguer de l'habitatge i van haver d'ubicar 7 persones en una pensió durant un cert període de temps.

Exposen que «d'emergència i per donar resposta a la necessitat d'allotjament a les persones en situació d'exclusió residencial, fa que hàgim hagut de recórrer a les pensions, que, des de l'àmbit privat, ens faciliten la possibilitat de garantir l'allotjament en determinades situacions. L'import total de les factures de pensions és de 114.915,70 euros».

També hi ha hagut ajuts econòmics per ajudar a pagar el lloguer de l'habitatge i 69 persones han estat ubicades en una pensió durant un període de temps.

El Consorci atribueix les dificultats d'accés a l'habitatge a la falta de polítiques d'habitatge des de fa molts anys en el conjunt de Catalunya combinades amb una forta contracció del mercat immobiliari, la fallida generalitzada del sector de la construcció i dels ajustos en el sector financer.

Des de fa temps, l'Ajuntament d'Olot lluita de manera insistent per obtenir habitatges de lloguer social. Ho fa sobre la base de convenis amb la SAREB, amb la compra i venda de solars i ajudant promotors privats. Ha obtingut resultats però l'ocupació per manca d'alternatives és un problema.