27 de juliol de 2020
27.07.2020
Diari de Girona

«Es va instaurar la telemedicina quan el virus ja s'havia estès»

Una recerca col·laborativa entre la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa i la de Múrcia juntament amb investigadors dels Estats Units determina la importància del distanciament físic cap als centres sanitaris a l'inici de la pandèmia a Espanya per evitar l'augment del contagi

27.07.2020 | 00:20
Ferran Campillo, en una visita amb una pacient

L'impacte del coronavirus ha sigut desigual als diferents punts de la geografia espanyola. És cert que hi ha múltiples factors que hi han tingut a veure però un estudi de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa i de Múrcia, juntament amb investigadors dels Estats Units n'analitza un que ha sigut crucial per reduir la propagació del virus. Segons els experts, la distància física cap als centres de salut des del dia que es va detectar el primer cas positiu és «una mesura de distanciament social addicional que propicia una posició inicial avantatjosa en la lluita contra la covid-19. En canvi, totes aquelles mesures tardanes de distanciament sanitari no tenen tanta incidència», segons han publicat en un article científic a la prestigiosa revista internacional Environmental Research.

Dit d'una altra manera, l'estudi afirma que «els centres que van incorporar mesures de telemedicina –telèfon o consulta telemàtica– i campanyes encoratjant que els usuaris truquessin als seus centres d'atenció primària en comptes de presentar-se directament a urgències van tenir millors resultats en l'impacte de la pandèmia». Així ho afirma Ferran Campillo, responsable de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Fundació Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa.

L'article exposa que el contagi a la Regió de Múrcia ha estat més controlat que a les altres comunitats autònomes, durant el pic de la pandèmia. Concretament, la taxa de morts ha sigut de 6 per cada 100.000 habitants i hi ha hagut molts menys casos tenint en compte la densitat de població. Això es deu al fet que, des que es va detectar el primer cas de covid-19 (8 de març), el govern autonòmic va impulsar campanyes de gran impacte per reduir les visites físiques als centres sanitaris de la Regió fins i tot abans que el govern espanyol decretés l'estat d'alarma. «Aquests dies van ser decisius i les dades demostren la relació entre la disminució de l'activitat assistencial i la baixa propagació del virus», explica Campillo, qui afirma que si aquestes mesures també s'haguessin promogut de manera immediata als altres hospitals espanyols, «el virus no s'hauria estès tant».

Campillo reconeix que, per exemple, a l'hospital d'Olot l'activitat d'Urgències a l'inici de la pandèmia era «molt elevada» i afirma que «si hi ha una segona onada caldrà reaccionar ràpidament i demanar a la gent que eviti anar als centres sanitaris. Per sort, la telemedicina ja s'ha incorporat i estem més preparats», afirma.

Les altres conclusions de l'estudi són que les polítiques de Salut han de ser transparents i que les mesures de distanciament dels centres sanitaris ajudarà a prevenir el col·lapse del sistema de salut. També conclou que el nivell crític per implementar totes les mesures possibles per aturar la pandèmia és de deu a quinze pacients afectats.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit