L'aturada de tres mesos dels mercats ambulants de roba ha afectat de ple les famílies gitanes que s'hi dediquen -la majoria d'elles amb tradició de moltes generacions- i, segons assenyalen els mateixos paradistes, aquesta situació tan «extremadíssima» no l'havien viscuda mai. Les ofertes de mascaretes però la represa de l'últim mes està molt lluny de deixar l'angoixa enrere: no hi ha turistes als mercats de costa, les restriccions dissuadeixen els clients, en alguns municipis els han canviat la parada d'ubicació i en alguns casos, fins i tot, s'han reduït a quinze dies els mercats que eren setmanals, com Roses.

També hi ha malestar general per l'estigma que recau al mercat com a focus de contagi i rebrot tot i tractar-se d'un espai a l'aire lliure, a diferència dels supermercats, centres comercials i grans superfícies. A tot això, se li suma que encara arrosseguen estocs d'hivern acumulats del març que no es poden vendre a l'estiu.

L'ajut d'autònoms, insuficient

«Hem estat tres mesos confinats sense cap mitjà per poder-nos guanyar la vida», lamenta Ramona Heredia, que porta 30 anys darrere la parada. Com a autònoma, Heredia ha obtingut l'ajuda per cessament d'activitat per força major, si bé a algunes famílies els ha arribat tard.

«Però amb 670 euros al mes no arribàvem ni de bon tros. D'això hem hagut de sortir-ne amb ungles i dents. Ja no és menjar, si no que has de complir amb tots els pagaments: metges, aigua, llum, gas...», va explicar des del mercat de Salt Ramona Heredia a Diari de Girona.

Concretament en aquest municipi hi viuen prop de 200 famílies d'ètnia gitana, segons les dades del Projecte de Mediació Comunitària del Poble Gitano de Salt que, sota el paraigua del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, procura facilitar la relació de les famílies amb l'Administració, així com donar-los assessorament dels recursos que disposen. En aquest cas, és la mediadora familiar i comunitària Claudia Ramírez qui s'encarrega de fer el seguiment de la seva situació davant les mesures restrictives actuals i els fa de suport en els tràmits.

Un gran nombre d'aquestes famílies se sustenten de la venda de roba, sabates i complements a diferents mercats setmanals de la província, tant d'interior com del litoral, i depenent de les restriccions imposades per cada població, treure la furgoneta i fer quilòmetres per muntar la parada (entre uns 50 i 60 euros de mitjana) no surt a compte.

«És imprescindible tocar la roba»

La tornada ha coincidit en el que sol ser el nucli dur de la temporada, l'estiu, tres mesos en què el bon temps i els turistes ajuden a fer caixa. Aquest any, però, tot apunta que quedarà diluït. Veuen com la gent no acaba d'agafar confiança amb tantes mesures de restricció. Han notat que hi ha menys afluència, tot i que també esperen que les ganes per tornar a la normalitat acabin vencent les pors.

«Encara ens toca recuperar perquè hi ha molts llocs on no podem vendre com sempre: ens posen massa pegues amb l'aforament i en alguns casos ens han mogut les parades de lloc; la gent no ve tant», indica Ramon Santiago, des d'una parada de sabates. «A Sant Feliu de Guíxols, per exemple, ens deixen atendre una sola persona per dependent i tampoc deixen tocar ni remenar», lamenta. Altres municipis, com Salt mateix, sí que són més flexibles i deixen que els clients puguin acostar-se a la parada i triar ells mateixos els productes.

En aquest sentit, reivindiquen poder tocar els productes és una part inherent al mercat i prohibir-ho condiciona i dissuadeix el client de comprar. «La gent necessita tocar el gènere, és imprescindible tocar la roba», defensa Soraya Silva, mentre va atenent les clientes que se li acosten amb articles a la mà. La seva parada és molt concorreguda i això li provoca angoixa pel risc de contagi o d'alguna possible sanció. «Estic molt nerviosa. Si se'ns ajunten a la parada diverses persones podríem tenir una sanció que no és per culpa nostra», expressa. «És impossible, ens veiem pressionats en aquest tema», conclou.

Estocs acumulats d'hivern

L'aturada els va enganxar encara amb roba d'hivern per vendre i la inversió ja feta, de manera que tots tenen estoc acumulat que ara els és inservible. «Tinc dues furgonetes plenes de roba d'hivern a casa i ara esperar que vingui l'hivern que ve, que arribi la temporada i tornem-hi. No vull calcular-ho perquè em tornaria boja», relata Rosi Domingo.

A la parada del costat, la seva tia, Nati Domingo, lamenta que s'hagin reduït les freqüències d'alguns mercats de cap de setmana, en dies clau com els diumenges. «El mercat de Roses era el millor que teníem i ens l'han reduït al 50%, ara el fem cada quinze dies», apunta Domingo, que també posa parada a l'Estartit i Blanes.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus