Nascuda a Pont de Suert (1958), però arrelada des de fa anys a les comarques gironines, Elena Ribera va accedir el desembre de 2017 a la gerència de la UdG, universitat on també havia exercit com a cap de l'assessoria jurídica, amb un ampli bagatge polític. De la mà d'Unió Democràtica -partit en el qual va militar fins l'any 2015, moment en què es va passar a Demòcrates- va ser escollida com a diputada al Parlament a les eleccions de 2003, 2006, 2010 i 2012. L'any 2015 va ocupar el número 2 de la candidatura postconvergent al Congrés liderada per Jordi Xuclà -que llavors es va anomenar Democràcia i Llibertat- i va resultar escollida, tot i que va exercir per pocs mesos, ja que els comicis es van acabar repetint i llavors ja no va repetir a la llista, ocupant el seu lloc Sergi Miquel.
El seu pas per la política, igual que succeiria després amb la UdG, no va ser exempt de polèmica. Sense pèls a la llengua, Ribera es va situar en diverses ocasions a l'ull de l'huracà dins l'àmbit polític, com quan en plena campanya electoral va aplaudir la crisi econòmica -«benvinguda la crisi econòmica que ha fet aflorar el sentiment català», va dir-, quan va dir que Artur Mas «podria ser capaç d'obrir el Mar Roig amb els nostres vots i amb l'ajuda de Déu» o quan va publicar a Twitter que Freixenet acabava de «perdre dos milions de consumidors potencials» després que l'empresa de cava publiqués un anunci brindant per cent anys més d'unitat a Espanya.
El seu pas per la gerència de la UdG no ha estat més plàcid. Un dels moments més polèmics el va viure poc després d'haver pres possessió del càrrec, i fidel a les seves conviccions religioses, va fer beneir el rectorat per part d'un capellà. En aquell moment, la UdG va treure importància a l'assumpte i va emmarcar-lo en l'àmbit privat, tot assenyalant que no es tractava de cap acte institucional.
Crítiques del claustre
De fet, el rector de la UdG, Quim Salvi, ja va defensar Ribera davant d'alguns membres del claustre ara fa uns mesos, el desembre de 2019, quan li van fer arribar les queixes del personal d'administració i serveis (PAS) i li van recordar la dimissió del vicegerent d'organització uns mesos abans. En aquell moment, Salvi va mantenir la seva confiança en Ribera. Una confiança que, a hores d'ara, sembla haver-se esgotat, ja que ha optat per rellevar-la. El futur professional de Ribera és, a hores d'ara, tota una incògnita.
