Arran de la crisi sanitària s'ha accelerat la introducció de les noves tecnologies al nostre dia a dia. Josep Lluís Micó, col·laborador de Diari de Girona, i Patricia Coll han escrit sobre aquesta «quarta revolució industrial» a Hiperacceleració (Editorial Diéresis).
Quan els dos autors, que alhora són periodistes i investigadors de la Universitat Ramon Rull, estaven acabant d'escriure aquest assaig, va esclatar la crisi sanitària, que els va obligar a actualitzar en aquest sentit la seva anàlisi, ja que, segons Micó, «cada dia que passava s'accentuaven els processos tecnològics». Per als dos experts, la hiperacceleració s'ha produït com a resposta a «la crisi provocada per un virus que, a més d'amenaçar la salut dels éssers humans, ha suposat la coronació de les màquines», situant la tecnologia al centre de les nostres vides i fent-la imprescindible, com és la capacitat de fer videotrucades i teletreballar, entre altres exemples.
«El coronavirus ens ha fet passar de la simple acceleració a la hiperacceleració», i per això «cal que tothom tingui aquesta informació per poder tenir criteri, per poder-nos preparar per aquest canvi accelerat», diuen. Els dos, ferms defensors de la utilitat de la tecnologia, parteixen de la tesi que diu que la ciència evoluciona si és capaç d'adaptar-se als problemes de l'època actual, i aquests són, segons ells, el coronavirus i l'equitat entre individus i pobles.
Aprofitar tots els recursos
Per fer-ho, els professors són contundents: caldrà aprofitar absolutament tota la tecnologia que tenim a l'abast. Que les universitats i instituts d'investigació no ho fessin seria «inadmissible», afirmen, donant voltes al conservadorisme com a reacció al canvi tecnològic: «Fins a un cert punt té lògica, ja s'ha donat en les revolucions anteriors. Ens sentim amenaçats per tot allò que no controlem, no dominem?», diu Micó.
Per als autors, els desequilibris territorials, econòmics, educatius i tecnològics que provoquen un «caos» i uns nexes «difusos» són els que han impedit una acció «conjunta, ferma i ràpida contra la pandèmia de la covid-19».
Micó i Coll reflexionen sobre els límits de la intromissió de les tecnologies a l'esfera privada, evitant caure en els maximalismes del «tot és dolent o tot és bo». Entre altres qüestions, posen a debat la percepció legal i moral de les tecnologies, l'aprenentatge de la societat sobre aquestes o el paper de l'administració pública en l'equitat per evitar desigualtats per la possessió o no de tecnologies, com en el coneixement del seu ús.
