D. N. A. es trobava el 16 d'agost de fa dos anys a la terrassa d'un bar de Girona i en una taula adjacent, A. A. S. amb el seu gos rottweiler Thyson. L'animal no estava lligat i, segons un testimoni, tampoc portava morrió. Quan D. N. A. es va acostar a l'animal per acaronar-li el cap, el gos es va llançar sobre ell i li va arrencar d'una mossegada la part inferior del llavi. Li va deixar la boca destrossada.
Ara, un jutge de Primera Instància de Girona ha condemnat el propietari del gos i una companyia d'assegurances a pagar gairebé 12.000 euros a la víctima pels danys i les seqüeles que li han quedat.
Després de la mossegada, D. N. A. es va dirigir immediatament a un ambulatori i «arran de la gravetat de les lesions» el van derivar a l'Hospital Universitari Doctor Trueta de Girona, i d'allà el van derivar cap a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. Els facultatius li van diagnosticar la «pèrdua de substància a la comissura labial dreta». Segons va explicar l'amic que l'acompanyava al bar, ell mateix va haver de recollir el llavi de terra i portar-lo al centre sanitari.
La sentència remarca que la raça rottweiler és «potencialment perillosa» i que el gos en poc temps havia atacat dues persones.
La demanda recull l'article 1905 del Codi Civil: «El posseïdor d'un animal o el que se'n serveixi és responsable dels perjudicis que causi, encara que se li escapi o extraviï. Només cessarà aquesta responsabilitat en el cas que el mal provingués de força major o de culpa de qui l'hagués patit». D'aquí que, durant el judici, el cavall de batalla fos si el ferit, representat pel despatx Vosseler, va ser prudent en acostar-se al gos, segons ell, amb el consentiment de l'amo. L'amo del gos i la companyia d'assegurances van argumentar que la culpa va ser de D. N. A, al qual es va advertir que no s'aproximés a l'animal, en va fer cas omís, el va tocar i va fer el gest de fer-li un petó al morro. El lesionat, això no obstant, va defensar que els fets no van anar així.
Culpa o negligència
La sentència al·lega que «l'important» no és avaluar el «caràcter del gos» i si és una raça perillosa, sinó determinar si va existir culpa o negligència del ferit en l'atac que va patir.
El jutge dona valor al testimoni de l'amic de D. N. A., que va assegurar que el gos no portava morrió i que no recordava si estava lligat. El propietari de l'animal va proposar per declarar una altra persona i aquesta va culpar el perjudicat de l'acció, però el togat resta credibilitat a la seva versió per les contradiccions en què va incórrer.
La resolució judicial assenyala que «es pot dubtar si el gos portava morrió», però precisa que si el tenia posat «el que és indubtable és que, bé perquè el model no era apropiat, bé perquè estigués mal col·locat o per qualsevol altra circumstància, no va complir la seva funció». Prova d'això, recalca, és que el gos «va mossegar a la cara» la víctima.
En conseqüència, «per no haver-se acreditat la culpa exclusiva de la víctima» ni que la reacció del gos precedís d'una provocació, precedeix condemnar l'amo de l'animal i la companyia d'assegurances a pagar més de 10.000 euros a la víctima.
