En els últims deu anys, la despesa pública en sanitat Les dades evidencien que, l'any 2018, l'Estat va invertir en sanitat un 11,21% menys que el 2009, un 12,37% en el cas de Catalunya. En canvi, la despesa sanitària privada va pujar un 16,28% en el mateix període. Així ho mostra un informe d'Amnistia Internacional que analitza l'evolució del finançament del sistema sanitari en deu anys, anomenat La dècada perduda: Mapa d'austeritat de la despesa sanitària a Espanya del 2009 al 2018. En un comunicat, l'organització atribueix aquest descens a l'efecte de les «mesures d'austeritat» adoptades durant la crisi econòmica, que han deteriorat «l'accessibilitat, l'assequibilitat i la qualitat de l'assistència sanitària». Unes dades que arriben enmig de la crisi de la covid-19, davant de la qual reclamen tenir els «recursos adequats» per respondre-hi.

El sector privat guanya pes

Si ens fixem en el finançament del sistema sanitari espanyol en general, sense diferenciar públic i privat, de tota la riquesa generada al país, ens trobem que la despesa pràcticament no ha variat en deu anys. Com s'indica en l'informe, el 2017 es destinava un 8,87% del PIB a sanitat, baixant només un 0,11% respecte del 2009. Així, Espanya segueix en una posició intermitja en comparació amb els altres països de la Unió Europea.

Però si desgranem les dades, l'origen dels recursos varia. Si bé el pes més gran de la despesa en sanitat el tenen les administracions públiques, la provinent de fonts privades ha passat de representar el 24,58% de tota la inversió en sanitat a gairebé el 30%. D'altra banda, la inversió sanitària pública per càpita s'ha reduït un 10,5%.

Tot plegat és una fotografia de l'abans i el després d'una dècada en què, tot i sortir d'una crisi econòmica, el país també ha vist créixer el seu PIB en un 8,6%. En aquest sentit, l'organització «lamenta» que una major riquesa no hagi repercutit en «un augment equivalent a la despesa sanitària pública, sinó tot el contrari».

L'atenció primària, desproveïda

Els serveis d'atenció primària destaquen com una de les àrees «més perjudicades». En els anys analitzats, la inversió en aquests serveis s'ha reduït en un 13,10% a tot Espanya, passant a rebre tan sols el 13,8% del total de la despesa sanitària pública. Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma on més ha caigut, i el 2018 rebia un 24,28% menys d'inversió que el 2009. A més, les ràtios de personal mèdic i d'infermeria per cada 1.000 habitants pràcticament no han variat en aquests deu anys. El personal mèdic en atenció primària per habitant ha passat d'un 0,74 el 2009 a un 0,77 el 2018. A Catalunya, però, ha pujat del 0,70 al 0,76 en el mateix període.

L'organització ho considera alarmant per la importància de l'atenció primària, que «és la porta d'entrada al sistema públic de salut i l'única a la qual molts pacients acudeixen», afirma al comunicat, i creu que juga un paper «més essencial que mai» en la crisi sanitària causada per la covid-19.

Toc d'alerta

Aquesta radiografia del sistema sanitari espanyol es publica enmig d'una pandèmia que ha portat al límit els recursos del sistema, demostrant com és de rellevant dotar la sanitat de suficient finançament. Per tot plegat, Amnistia Internacional recrimina a l'Estat que es trobi «per sota de la inversió sanitària» que tenia fa deu anys. Denuncien que això és una «vulneració» del dret a la salut, i que el país està incomplint pactes internacionals on s'hi comprometia.