Les futures actuacions de la plataforma SOS Costa Brava L'objectiu és que revisin els seus plans urbanístics per tal de protegir les pinedes que es troben a primera línia de costa i enmig de nuclis urbans. La plataforma va anunciar ahir les campanyes previstes per aquest any en un acte a Pals, on també va fer balanç dels seus primers dos anys de vida. Una localitat on, justament, SOS Costa Brava va néixer a l'agost de 2018.

SOS Costa Brava encara el seu tercer any d'activitat centrant-se en «salvar» les pinedes que estan enmig de nuclis urbans, en terrenys que els planejaments urbans qualifiquen d'edificables. Com explica l'advocat de la plataforma, Eduard de Ribot, les pinedes són «un pulmó» pel territori, i «si no canvien els plans urbanístics, desapareixeran». Per això ara impulsaran «peticions de modificació puntual dels planejaments vigents» als consistoris, perquè aquests puguin suspendre els plans i estudiar-los de nou.

De Ribot posa d'exemple el cas de Platja d'Aro, on es preveu l'edificació de la zona entre la desembocadura del Ridaura i el Port. També té una situació similar la franja litoral entre Port de la Selva i Llançà, i un sector de Montcal, a Begur.

La plataforma també preveu altres accions, com la celebració de la jornada del Conservatori del Litoral, un nou organisme per comprar sòl a protegir i inclòs dins la Llei de protecció i ordenació del litoral. Reclamen que disposi d'un finançament adequat, i proposen que surti dels ingressos de la taxa turística.

Ahir, a Pals, SOS Costa Brava també va aprofitar per insistir de nou a reclamar «un projecte de regeneració de les dunes» pels terrenys de Ràdio Liberty, de titularitat pública. De Ribot s'alegra que el Parlament hagi instat al Govern a aturar-ne la licitació, que «va en la línia» del que es demana des de SOS Costa Brava, per «tornar al poble el que és seu».

Durant l'acte, la plataforma va fer balanç dels seus primers dos anys de vida «defensant el litoral gironí». Com diu De Ribot, «hem aconseguit que la Generalitat actui», referint-se a dues fites importants: la moratòria urbanística i l'aprovació del Pla Director de revisió de sòls no sostenibles. Altres «èxits» rellevants han estat l'aturada, per una resolució judicial del TSJC, de les obres per prolongar l'Autopista del Maresme de Blanes a Lloret de Mar, i l'aturada de projectes urbanístics de gran impacte a tot el litoral gironí.