Conforme pugen les temperatures, el nostre cos reacciona intentant adaptar-se a la calor. És a dir, activa uns determinats mecanismes per regular el termòstat intern i mantenir la temperatura dins d'uns límits acceptables. En el cas d'un individu sa, la temperatura corporal estàndard ronda els 37 graus. Alguna cosa que pot anar variant aproximadament un grau durant el dia, depenent de factors com, per exemple, el nivell d'activitat física realitzada.

A mesura que pugen les temperatures, el nostre cos comença a treballar per equilibrar la càrrega de calor. Per a això el primer pas és l'augment de la freqüència cardíaca, la qual cosa permet bombar més sang cap a la pell i les extremitats. D'aquí una major producció de suor, el mecanisme del cos per refredar-se. D'aquesta manera el cos comença a treballar per evitar el col·lapse per la pujada de les temperatures.

Però què passa quan no som capaços de fer front a tanta calor? El cos continuarà produint suor per poder refredar-se. A més sang destinada a la pell, menys disponible per a la resta de funcions corporals. Músculs, cervell i altres òrgans interns es poden veure afectats per una sudoració prolongada. Alguna cosa que, en situacions extremes, pot donar lloc a malalties associades amb la calor.

Si arribem al punt en què el nostre cos es veu exposat a una calor extrema, arribant a rondar els 40 graus de temperatura interna, podem sofrir un cop de calor. Aquest es caracteritza per dos principals símptomes: augment de la temperatura corporal (hipertèrmia) d'una banda i afectacions al sistema nerviós central de l'altra. Els primers símptomes són fatiga, nàusees, marejos, vòmits o confusió.