Tot i ser espais oberts i a l'aire lliure, els càmpings no s'escapen del descens en el nivell d'ocupació. L'Associació de Càmpings de Girona la situa actualment al voltant del 50%, és a dir, la meitat que l'any passat, i dos càmpings no han obert -un a Lloret, i l'altre a l'Estartit. El vicepresident de l'associació, Josep Maria Pla, explica que l'inici de la pandèmia «ja va portar cancel·lacions, però els missatges emesos des del propi país han estat l'estocada» per fer retrocedir els visitants estrangers.

El volum habitual de campestres que emplenaven els càmpings gironins eren «francesos i holandesos». De fet, Holanda destaca com el país més campestre de la Unió Europea. Un 23% de la seva població estiueja en càmpings; en comparació, a Espanya ho fa només un 4% de la població. A l'holandès, però, «li va costar molt venir» afirma Pla, sobretot davant missatges com l'obligatorietat de dur mascaretes.

Pel que fa al visitant francès, anuncis com el possible tancament de la frontera van afectar molt les reserves, sobretot sobre les zones que més en depenen, com l'Alt Empordà. Pla preveu una millora per a l'agost, «que és quan el nacional fa vacances».

Espais oberts i segurs

Pla defensa que a un càmping s'hi «poden fer vacances amb normalitat i seguretat», i que l'única diferència és que «allà on no es poden respectar les distàncies de seguretat s'ha de portar mascareta». Pla també argumenta que s'ha fet «inversió a formar empleats, donar informació i seguir tots els protocols», cosa que ha tingut un «cost extra».

Per tot plegat, des de l'associació demanen un «rescat» per al sector, «igual que es va fer amb el bancari», per la importància que també té el turístic. A més, Pla recorda que els efectes poden anar més enllà del sector, perjudicant també els llocs de treball indirectes, com «electricistes, pintors, constructors» que es contracten a l'hivern per fer reformes i mantenir les instal·lacions.