09 de agost de 2020
09.08.2020
Diari de Girona

El sector turístic gironí perd el 60% de l'ocupació i lluita per sortir de l'UCI

La caiguda de l'ocupació turística és una sotragada econòmica per a tota la província de Girona, que es fa més intensa a la Costa Brava, sobretot als municipis amb més capacitat hotelera, com Lloret de Mar o Roses

09.08.2020 | 00:06
Clients es registren en un hotel de Lloret, ahir. Poques tovalloles esteses i pocs clients a la terrassa d'un hotel de Roses.

La temporada turística no remuntarà i els nivells d'ocupació del 25%, entre setmana, i del 50% els caps de setmana –és a dir, de mitjana, un 60% menys que en estius anteriors– es mantindran. On pitjors conseqüències està tenint la crisi provocada per la covid-19 és a la Costa Brava –l'interior, en tant que menys turístic, resisteix millor–, sobretot en aquelles places on la capacitat hotelera és més gran, com són Lloret de Mar i Roses. El sector coincideix que l'«alarmisme injustificat» dels governs, tant nacionals com europeus, han contribuït a empitjorar la situació.

Així, la forta davallada del turisme estranger, sumada a l'augment de les reserves d'última hora, i l'escurçament de les estades, injecten altes dosis d'inestabilitat a un sector que «va dia a dia», tot i haver centrat els esforços a garantir el seguiment dels protocols sanitaris. Tot plegat, en un sector turístic amb molt pes en l'economia del territori i que representa gairebé el 20% del PIB de la Costa Brava. Per això les associacions empresarials demanen un rescat urgent a les administracions.

«Portavem un ritme espectacular de reserves i facturació», explica el president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques Gironines, Antoni Escudero, en un inici d'any que «feia preveure una temporada de rècord». La covid-19 va frenar aquestes expectatives, però el sector, diuen, es va preparar ràpid. Segons Escudero, «hem complert totes les normatives, i hem treballat molt finament» per poder afirmar ara que «som un destí segur».

El desconfinament va reactivar les reserves, però els hotelers coincideixen que amb cada anunci de mesures –com l'obligació de dur mascareta, els confinaments perimetrals a Lleida o Figueres, o la recomanació de governs europeus de no viatjar aquí– feien pujar les cancel·lacions. Ara més d'un qualifica la temporada de «muntanya russa».

Fins ara, «s'han cancel·lat un 40% de totes les reserves» a Girona, afirma Escudero. A més, «dels 904 hotels que tenim a la província, uns 200 estan tancats». Defensa que «els que hem obert, ho hem fet per responsabilitat», i afegeix que les poblacions que ho estan patint més són justament les que tenen «una flota hotelera potent, que normalment es farceixen per operadors turístics internacionals», com Lloret o Roses, tot i que el descens s'acaba repartint «per tota la província».

Pateix l'hotel vacacional

A l'Alt Empordà, qui està patint més són els hotels vacacionals, «enfocats al turisme estranger», sosté Carles Tubert, gerent de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà. Aquests es concentren sobretot a Roses, on «han patit una caiguda de la demanda important, amb una ocupació del 30 o 40%», explica, amb casos d'hotels que no han obert. Tubert ho atribueix a la «informació esbiaixada» que han donat països com França, Bèlgica o Holanda, on els governs han recomanat no venir o han aplicat quarantenes als que retornin d'Espanya. Ara el visitant francès «segueix sent el més important», però sobretot venen els que tenen segones residències i els que viuen a prop.

Un exemple d'això és l'hotel Montecarlo, de Roses. El 65% de la seva ocupació solia ser francesa, però ara aquesta quota ha passat a ser espanyola. El director, Octavi Font, ha vist com «tan bon punt els polítics obrien la boca, hi havia una davallada de reserves». Així, al juliol, han tingut una mitjana d'ocupació del 63%, lluny del 98% habitual.

Aquest inici d'agost, la xifra s'ha enfilat fins al 85%. Font ho atribueix a les ofertes que han fet i a la pujada del turisme local, que «no vol marxar lluny», justifica. Tubert coincideix que «el visitant local ajuda», però «no salvarà la situació». Això sí, destaca el «contrast» entre Roses i la resta del territori amb menys oferta hotelera, com Llançà o el Port de la Selva, on han treballat a un 60% al juliol, o l'interior, que registra ocupacions d'un 75% de mitjana.

Una «muntanya russa»

A Lloret tenen un 70% d'establiments oberts, que, de mitjana, s'ocupen en un 40%, apunta Enric Dotras, president del Gremi Hoteler de Lloret. Res a veure amb la temporada anterior, quan tenien el 100% d'oferta oberta i ocupada. De moment, però, perceben un repunt de millora en les reserves d'agost.

Dotras exposa que el client «de proximitat» –català, espanyol i francès– segueix sent el principal que rep Lloret. Però han perdut estrangers com l'anglès o l'alemany. Solien arribar a través d'operadors turístics, que han deixat de treballar a la zona. Això ha afectat tots els allotjaments, però sobretot els que es basen en aquest tipus de client.

«Obrir és un risc i pot portar a perdre diners» remarca Dotras, «per això felicito als que han obert». Molts ho han fet «per responsabilitat empresarial, i per donar sortida als seus treballadors», explica. Un dels que han obert és l'hotel Evenia Olympic de Lloret, que té ocupats 900 llits dels 2.200 disponibles. El gerent, Francesc Melero, ho valora com una xifra relativament bona per les circumstàncies, i ho atribueix al fet de centrar-se en el turisme familiar. Això sí, reconeix que l'ocupació és «una muntanya russa» i que van al dia «tant en planificació com en reserves». Aquest estiu han vist com cada notícia que sortia «ho parava tot», i la setmana següent «es recuperava una mica». A això s'hi suma una major improvisació, i estades més curtes, de 4 o 5 dies.

A Blanes «no hi ha ni la meitat d'hotels oberts», exposa Enric Portas, president del Gremi d'Hotelers. «N'han obert tres o quatre, els més petits», i l'ocupació «no arriba al 25% durant la setmana», tot i enfilar-se fins al 70% al cap de setmana. «No hi ha comparació amb el 2019», diu, quan estaven quasi al 100%.

Portas també nota que els que han obert ho han fet «més pel personal que no per tenir ingressos». Afirma que els anuncis dels governs francès -recomanant no viatjar a Catalunya- i anglès -obligant a fer una quarantena al tornar- han «enfonsat» més la situació, en una zona on hi havia un «90% de visitants estrangers». Ara sobreviuen pels catalans «de Barcelona i rodalies», que «fan estades més curtes». A la baixa ocupació, s'hi afegeix que «hem hagut d'abaixar preus i netejar més».

L'excepció, al Baix Empordà

Si hi ha una part de la Costa Brava amb un model més diferenciat, és el Baix Empordà. «Els hotels són molt petits i solen ser molt familiars, només n'hi ha un de tancat», defensa Martí Sabrià, president de la Unió d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre. En aquesta zona, l'ocupació se situa ara al voltant del 60%. «Està entre 20 i 30 punts per sota de fa un any», diu Sabrià, que defensa que «les empreses estan pensades per facturar cinc punts menys o més de la previsió, però caure'n 30 és molt», i afegeix que el sector està «resistint». Els barcelonins que estiuegen s'han mantingut, però «la bufetada real» que ho va «parar tot» va ser l'anunci del Govern francès. Sumat als francesos «de tercera edat, un segment de risc que no ha viatjat per respecte a la covid-19». Sabrià també té present que no només tindrà un impacte el nivell d'ocupació, sinó també «la baixada de preus».

«Mala comunicació»

Sabrià apunta, però, a una «mala política de comunicació» ja que «els problemes d'aquí també hi son a Toulouse o Madrid». Hi coincideix Esther Torrent, vicepresidenta de l'Associació d'Apartaments Turístics Costa Brava Pirineu de Girona. Torrent carrega contra el Govern, que «ha marcat un abans i un després» ja que han fet una publicitat molt «expressa» dels rebrots, que està fent «molt mal en un sector importantíssim per l'economia». Torrent afirma que «no em vull creure que països com Itàlia que han patit la covid-19 no estiguin tenint brots».

En el seu cas, els apartaments van registrar, l'última setmana de juliol, un 45% d'ocupació, allunyat del 70% de l'any passat. Les cases amb piscina tenen més demanda, però menys pes en el còmput global. El francès, el client que els solia predominar, els ha baixat des de l'anunci del primer ministre, i ara només compten amb el turisme de Barcelona. Afirma que «cada reserva és una lluita», sobretot per la «incertesa» que tenen els turistes estrangers, davant informació «contradictòra». Torrent també hi veu una «guerra de comunicació» perquè cada país vol «escombrar cap a casa» i que els seus habitants facin les vacances al seu país per «reactivar l'economia».

El sector reclama solucions

Poder allargar els ERTOs fins, com a mínim, la propera primavera o estiu, és una de les mesures que estan demanant des del sector, «suposant que la situació es calmi», manifesta Antoni Escudero, president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques Gironines. També reclama un rescat al sector, ja que la majoria «són microempreses que, si no, no subsistiran», explica Escudero, i assenyala que s'ha de fer «injectant diners provinents de les ajudes de la Unió Europea a fons perdut». Considera clau per «incentivar el sector turístic, que genera el 70% de riquesa, i també de llocs de treball, de la província». Enric Portas, president del Gremi d'Hotelers de Blanes, també destaca que «tot és una cadena» i que «el turisme ho mou tot». A finals de 2019, un estudi de la UdG quantificava el pes del turisme en

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit