Besalú ha recuperat el reliquiari que va acollir la Veracreu fins al seu robatori, la nit del 4 al 5 de desembre de 1899. La cessió de les set peces del reliquiari va ser feta el passat cinc d'agost al Museu de la Garrotxa. Les peces, segons la directora del museu, Montserrat Mallol, van ingressar al centre el set d'octubre del 1910 i fins llavors havien estat allà amb el dipòsit de registre número 1.489.

Ara, segons la regidora de Cultura de Besalú, Vanessa Duran, les peces del reliquiari s'exposaran de manera permanent a l'església de Sant Vicenç, d'on van ser robades el 1899. També preveuen treure el reliquiari en processó com feien abans amb la Veracreu completa. Les gestions fetes per la cessió van ser fetes per Joan Balateu i la regidora de Cultura, Vanessa Duran.

Dos anys després del robatori, els trossos del reliquiari van ser trobats a les proximitats d'una casa que hi havia prop de la font de la font del Caprici a la zona del Polvori al terme de Girona (Diario de Gerona de Avisos y Noticias. 31/5/1901). Més tard el jutge ordenaria que fossin dipositades al Museu d'Olot. En la fitxa del Museu, consta com un un reliquiari d'estil gòtic que va ser trencat amb violència.

El que no s'ha trobat mai és la Veracreu. O sigui, un fragment de la creu on va ser crucificat Jesucrist guardat a l'interior d'una creu d'or massís, ni set pedres precioses que decoraven el reliquiari. L'autora del llibre La Santíssima Veracreu de Besalú. Història d'un mil·lenari (1017-2017), Eva Llançana Benaigues, explica que mentre feia la investigació del llibre va veure el reliquiari que exposaran a Besalú. «És d'un aram daurat d'una qualitat extraordinària, al qual li falta la part del mig que contenia la peça de més valor», ha explicat a Diari de Girona.

Llançana explica que el robatori de la Veracreu de Besalú és un gran misteri sense resoldre. Posa d'exemple que durant la investigació van trobar el bessó d'una camisa però va desaparèixer. Més de cent-vint anys després no hi ha cap indici d'on són l'estoig en forma de creu d'or que contenia una petita part de la creu de Crist ni les set pedres precioses que decoraven el reliquiari.

La Veracreu perduda està detallada com una peça en forma de creu de Carvaca de 13 centímetres de llarg amb travessers de 8 i 5 cenímetres. El gruix és de 7 míl·limetres. Pel que fa al reliquiari que la contenia, i que ha tornat a Besalú a trossos, tenia i no s'han recuperat 7 pedres fines, una al creuer del braç principal, i les altres en els extrems fixes i acabats en una decoració acabada en or. De les decoracions acabades en or tampoc n'hi ha rastre.

La devoció

Les relíquies eren el que donava importància a les localitats medievals. Per això el comte Bernat Tallaferro en va buscar una de molta importància per la capital del seu comtat. Tallaferro es va procurar un testimoni de la creu de Crist, el màxim referent de la cristiandat medieval.

Va dur la relíquia a Besalú enmig d'un gran ceremonial. La funció de la relíquia era crear una devoció i així atraure peregrins. Llavors la gent quan tenia un problema o volia posar-se en pau amb Déu, ho deixava tot i anava a encomanar-se a un lloc on hi havia una relíquia. Els peregrins havien de ser respectats i protegits en el seu camí. Així, sempre hi havia algú que els donava beguda i algun aliment. A més, quan arribaven al lloc feien una donació.

Així quan més peregrins rebien més creixien les esglésies i catedrals i més prosperava la gent de les cases que estaven a la vora dels temples. La devoció per la Veracreu de Besalú va portar gent a la localitat durant molt segles, però a partir del robatori ja no se'n va parlar. Els creients van quedar indignats i decebuts i durant el segle XX, el record de la Veracreu es va anar diluint.