La ciberdelinqüènciaÉs una tendència que es detecta a tot Espanya i les comarques gironines no en són una excepció. Els fets han pujat més d'un 8% en només un any i en total, els cossos policials de la província van tractar 4.442 casos relacionats amb el cibercrim durant l'any 2019.
Amb aquests resultats, la província de Girona s'ha convertit en l'onzena d'Espanya amb més delictes informàtics. Al capdavant del llistat estatal hi ha Madrid (37.016), Barcelona (30.395) i València (11.072).
La majoria (el 96%) de les denúncies de l'any passat rebudes a la província de Girona van girar al voltant de l'estafa informàtica. La policia va tractar 4.285 casos, un 9% més que l'any anterior (3.928). Dins d'aquest àmbit penal cal destacar que la majoria de les estafes van ser de tipus bancari (3.296).
Internet té moltes virtuts però també s'ha convertit en un món ideal per cometre el frau. Per exemple, hi ha ciberdelinqüents que enganyen la gent oferint objectes falsos o inexistents; suplantant la identitat de les entitats bancàries per poder robar les dades personals dels seus clients per obtenir-ne benefici monetari, entre d'altres.
La ciberdelinqüència també ha anat a l'alça per l'ús de les xarxes socials. La policia tracta sovint casos d'amenaces i coaccions a través d'aquestes i els menors d'edat i els més joves sovint són el blanc d'aquests «ciberassetjadors».
Així ho destaca l'estudi la Cibercriminalitat a Espanya del Ministeri de l'Interior. Per posar-hi fre es fan campanyes i els Mossos d'Esquadra, per exemple, tenen de fa molts anys tallers i xerrades encarades a posar fre i a prevenir aquest tipus de situacions. Les dades del Ministeri mostren que es van tractar 38 casos d'amenaces i 18 de calúmnies durant l'any passat a Girona. Les seves víctimes majoritàriament van ser joves.
Més del doble de detinguts
Els especialistes en delictes informàtics no ho amaguen i asseguren que és complicat arribar als ciberdelinqüents. Per aconseguir-ho els cossos policials han creat unitats especials. Que intenten resoldre els delictes però sovint es troben amb esculls. Un d'aquests és que sovint els ciberdelinqüents operen fora del país i això dificulta les investigacions. Les dades també mostren la dificultat d'arribar als autors dels fets. Tot i que en un any s'ha arrestat el doble de persones, el nombre d'arrestats/investigats és molt baix pel nombre de casos tractats policialment. Durant el 2019 es van investigar i arrestar 60 persones, mentre que l'anterior, 27. Les víctimes (3.811) són el focus de la ciberdelinqüència i han baixat un 8,5%.
L'estudi del Ministeri en fa un perfil: un home, d'entre 26 a 40 anys, i que és objecte, principalment, dels delictes de fraus informàtics, amenaces i coaccions. També fa una fotografia del ciberdelinqüent: homes d'entre 26 a 40 anys i se'ls arresten sovint per estafes, amenaces, i pornografia de menors.
