Durant els diversos actes i manifestacions de l'Orgull que van celebrar-se arreu de les comarques gironines el cap de setmana del 28 de juny, les associacions LGTBI+ del territori van denunciar la dura situació que algunes persones han patit durant el la crisi de la covid per raó de la seva orientació sexual o identitat de gènere. «Durant el confinament, molta gent ha hagut de tornar a l'armari», van cridar des de l'Espai LGTBI de Girona a la manifestació que va sortir el 28 de juny de la plaça del Vi. Però que vol dir «tornar a l'armari»?
«Hi ha persones que, quan no estan a casa seva, porten una espècie de doble vida», explica la Rosa Maria Vilaseca, membre de l'Espai LGTBI de Girona. «Molts encara no han fet el pas d'explicar qui són a la seva família, però quan surten, se'n van a Barcelona o a determinats llocs on sí que poden expressar com se senten o quina és la seva identitat», diu. Així, la crisi sanitària ha obligat aquestes persones a tallar d'arrel amb aquesta vida social i passar les 24 hores del dia amagant aspectes de la seva personalitat. «Sempre tens aquell punt de por de la no acceptació. Saber que a casa teva poden no acceptar-te causa angoixa», explica Vilaseca.
A més, una situació de rebuig, en ple confinament, es torna encara més dura, ja que es disposa de pocs recursos per escapar-ne. «Hi ha hagut bastanta gent que ha hagut d'anar a viure a un alberg proveït per l'Observatori contra l'Homofòbia», explica.
Tot això ha afectat sobre trets molt diversos de la identitat de les persones LGTBI+. Per exemple, la «pluma», explica l'Adrià Garcia, un dels joves que participen de l'Espai LGTBI de Girona i del Pla de l'Estany. «Aquí a Girona s'amaga molt més la pluma i hi ha gent que se'n va a Barcelona i allà és una explosió», diu. Les persones trans es veuen especialment afectades pel tema de la roba.«Hi ha gent que a casa seva es vesteixen d'una determinada manera per amagar la seva identitat», afirma Vilaseca. En confinament, han hagut d'adaptar la seva indumentària a la roba que no causés situacions incòmodes amb la unitat de convivència.
Per a superar la tornada a l'armari i sentir-se menys «enclaustrat», des de l'Espai LGTBI aconsellen mantenir el contacte amb l'exterior. «Per sort hi ha les xarxes socials», exclama Vilaseca. «És importantíssim estar connectat, com a mínim perquè les amistats et vagin guiant i fent un acompanyament. I en un moment donat d'asfíxia, saber que tens un punt de suport», afirma. Per ella, la millor opció seria sortir de l'armari amb la família, però «és la utopia i molt idílic i entenc que costa molt», diu.
D'altra banda, la crisi sanitària ha aportat també algunes oportunitats per al col·lectiu. «Ara hem parlat només del dolent», riu Garcia, «però també hi ha gent que ha reflexionat i ha sortit de l'armari», afegeix. Vilaseca hi coincideix. «Pensa que ha sigut una trompada en l'àmbit emocional per a molta gent. Ha ajudat moltes persones a replantejar-se les coses, i algunes que callaven perque la societat els ho imposava, ara ja no», comenta. Així, posen com a exemple el cas de persones trans que han començat a experimentar amb la roba durant el confinament i que ara s'atreveixen a sortir al carrer vestides com se senten còmodes amb tota normalitat.
Girona treu el nas del «closet»
Tradicionalment, el col·lectiu LGTBI+ gironí té molta tendència a moure's o traslladar-se a Barcelona. «Allà són tanta quantitat de gent que sempre és fàcil veure una parella agafada de la mà. A Girona som els que som i ens coneixem entre tots», diu Vilaseca. «I no ens hem d'enganyar. Hi ha molta gent que per aquí no s'agafa la mà, i quan se'n van a Barcelona sí que ho fan», diu. Tot i això, diuen que «hi ha atacs a tot arreu» i creuen que a Girona hi ha hagut un gran canvi. «De la manera que estem ara, als 2000 semblàvem l'edat de pedra!», riu Vilaseca.
Enguany, la manifestació de l'Orgull, celebrada el dia 28 de juny a Girona, va ser la més multitudinària que hi ha hagut a la ciutat. «En les dates assenyalades, sempre hem intentat ser-hi, però costava molt que la gent vingués», comenta Vilaseca. Aquest any, ha cridat moltíssima més gent», afegeix. Garcia, que va portar la batuta de la manifestació que es va organitzar el dia 27 de juny a Banyoles, comenta l'emoció que va viure durant aquell cap de setmana «festiu». «Vam emplenar els carrers de Banyoles, vam trencar un armari i vam acabar davant l'Ajuntament, on vam, no penjar la bandera, sinó grapar-la!», exclama.
Tots dos coincideixen que «l'empenta del jovent» farà canviar les coses. «Els joves tenen la ment tan oberta!», comenta Garcia. Vilaseca, que hi coincideix, opina que «és importaníssim que el jovent vagin agafant les regnes sense oblidar d'on venim».
· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
