10 de agost de 2020
10.08.2020
Diari de Girona

El míldiu, el fong que fa estralls a la vinya de l'Empordà en plena pandèmia

La crisi del coronavirus va reduir dràsticament les vendes d'ampolles de DO Empordà · Superats els tres mesos de confinament, els pagesos es preparen per una verema condicionada per les mesures sanitàries, mentre lluiten contra la pitjor plaga de míldiu mai recordada a les vinyes catalanes, que comportarà pèrdues d'entre el 35% i el 45% de la producció de l'Empordà

09.08.2020 | 22:51
El míldiu asseca el raïm i el deixa inservible

Plou sobre mullat. Després de tres mesos d'un confinament que va paralitzar gairebé al complet la venda de vi, els pagesos afronten un nou obstacle: la pitjor plaga de míldiu recordada en anys a Catalunya, que reduirà sensiblement la seva producció. Les pluges freqüents i la humitat de la primavera passada han provocat l'aparició generalitzada d'aquest fong arreu del territori català. I l'Empordà no se n'escapa.

Martí Darnaculleta porta el Celler Mas Eugeni, a Calonge, i assegura que aquest any perdrà més de la meitat de la collita. A les seves vinyes hi planta quatre varietats de raïm. El merlot ja el dona tot per perdut i «amb sort», diu, «salvarem la meitat de garnatxa». Les seves esperances queden dipositades en el cabernet sauvignon i el sirà, que ja està agafant el color vermell («verolant», en l'argot viticultor), i confia a poder-ne aprofitar la major part.


La plaga

Amb el míldiu s'ha d'actuar amb rapidesa. Quan es manifesta a les fulles del cep, cal tirar el producte de control del fong immediatament. Si no, arriba al fruit i l'asseca. Tanmateix, la pluja constant d'enguany esbandia el producte de la planta i n'anul·lava l'efecte. El fong ha afectat especialment el conreu ecològic, que representa més d'un terç de les vinyes de Catalunya i utilitza productes menys agressius contra les malures. Molts propietaris conclouen que el míldiu ha estat un cop molt més dur pel sector que no pas la pandèmia de coronavirus.

El director d'operacions de l'Associació Catalana d'Enòlegs, Carles Playà, avisa que, per mantenir la qualitat, els cellers hauran de seleccionar curosament els fruits en bon estat. No obstant això, diversos propietaris com Martí Darnaculleta, calculen que no els sortirà a compte veremar certes vinyes per tan poca producció. L'Eduard, propietari del Celler Hugas de Batlle, pronostica que molts pagesos no colliran tot el raïm perquè ja tenen massa excedent de l'any passat i els cellers no volen que s'ajuntin anyades.

La collita del 2019 va ser de les més abundants que es recorden i els cellers estan plens després de mesos sense vendre. Alguns pagesos amb més experiència afirmen, resignats, que si han de perdre bona part de la producció algun any, que sigui en aquest 2020 és un «mal menor» perquè la demanda és baixa i encara els sobren moltes ampolles de l'anyada anterior.


Mesures i propostes

El Departament d'Agricultura preveu pèrdues globals de més del 20%, que estaran entre un 35% i un 45% a les vinyes de l'Empordà. Des del sindicat Unió de Pagesos, ja han aconseguit que la Generalitat tiri endavant un programa d'ajudes a fons perdut per compensar la disminució de la producció i el següent pas serà negociar amb les companyies d'assegurances perquè incloguin els danys de les malures dintre les pòlisses de les pròximes campanyes.


La verema

El míldiu no és l'única amenaça a la verema d'enguany. La pandèmia de coronavirus i les pertinents mesures sanitàries suposen un nou repte per a tots els cellers a l'hora de fer la verema. La collita comença a mitjans d'agost i segons el tipus de raïm es pot allargar fins a l'octubre. «Caldrà seguir les indicacions dels experts» afirma el president de la comissió tècnica del consell regulador de la DO Empordà, Toni Roig. El Departament d'Agricultura assevera que està treballant en un pla de mesures pels treballadors de la verema.

Per ara, els cellers apliquen les normes sanitàries bàsiques. Els treballadors porten mascareta, tenen gels hidroalcohòlics distribuïts per tot arreu i, les files de ceps, separades per més de dos metres de distància, els permeten practicar el distanciament social sense problemes. L'ús de guants no és cap novetat: ja eren obligatoris abans de l'arribada de la covid-19 perquè el contacte prolongat amb el most pot resultar força agressiu per a la pell.

Alguns pagesos avancen que no obligaran els seus treballadors a dur mascareta durant la verema, ja que, combinada amb les altes temperatures, enduriria significativament la tasca. L'extensió del camp i una bona distribució dels veremadors permetrà mantenir la distància de seguretat amb escreix en tot moment. La seva principal preocupació és el protocol a seguir en cas de contagi. La verema s'ha de dur a terme en uns dies específics, quan els enòlegs calculen que el raïm té el punt precís de sucre i acidesa, per tant, una quarantena podria malbaratar bona part de la producció.


Els temporers de la vinya

El rebrot a la comarca del Segrià associat a l'arribada dels temporers de la fruita va omplir titulars fa unes quantes setmanes, però la situació a l'Empordà no té res a veure. A diferència dels treballadors de Lleida, que molts arriben expressament de l'estranger i viuen en condicions de salubritat pobres, els temporers de la vinya de l'Empordà són, en la gran majoria, locals. Independentment del seu lloc de naixement, tenen un domicili a la zona, on viuen tot l'any, la qual cosa redueix les probabilitats de rebrot i en facilita el control.

En Marc Fernández fa set anys que treballa a la verema i explica l'experiència d'un temporer: la feina comença a les sis del matí per evitar el sol, que dificulta els esforços i escalfa el fruit. «Els cellers volen que el raïm arribi fresc, així s'estalvien de refredar-lo per iniciar la fermentació», comenta. En propietats petites, en dos o tres dies poden tenir la feina enllestida, però les grans productores poden estar-s'hi dues setmanes. En Marc celebra la decisió del seu cap de fer voluntari l'ús de la mascareta. «Seria massa dur treballar sota el sol respirant amb el nas i la boca tapats», afirma.


Sobreviure al confinament

La crisi sanitària mundial ha resultat devastadora per a un sector tan dependent de l'hostaleria i el turisme. Les pèrdues econòmiques entre els mesos de març i juny poden anar del 50% fins al 90% en alguns casos, segons la DO Empordà. Per pal·liar l'impacte, van promoure la creació d'un sistema de venda en línia amb repartiment de productes a domicili. Tot i que tan sols representa una part molt petita de les vendes, des de la DO asseguren que és una eina que «ha vingut per quedar-se» i que en el futur ha de guanyar importància.

En algunes vinyes, els ERTOs van impedir que es fessin certes tasques de poda i de prevenció de malalties, la qual cosa afectarà també la producció. D'altres, d'explotació familiar i veïnal, van poder continuar seva feina durant el confinament, com és el cas de Darnaculleta. Els seus únics ingressos provenien majoritàriament de la venda de vi a granel als habitants de la zona. Ara està reactivant les visites al celler i en poques setmanes ha superat les ampolles venudes en els darrers tres mesos. No obstant això, també sap que aquest any no podrà comptar amb els turistes estrangers.

Per evitar l'acumulació de vi al mercat i la consegüent baixada de preus, el Ministeri d'Agricultura va aprovar ajudes per fer la verema en verd, és a dir, llençar a terra tota la producció. A més, també va proposar mesures per destil·lar part del vi excedent i transformar-lo en alcohol, que s'aprofita per ús industrial o farmacèutic. Fins i tot, podria acabar a les nostres mans en forma de gel desinfectant.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook