El Govern espoanyol va declarar nul ahir l'expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTOque afectava les bases de Girona i Canàries. El Ministeri de Treball i Economia Social va estimar el recurs d'alçada interposat per Unió Sindical Obrera (USO) i el sindicat de tripulants de cabina SITCLPA.

La resolució certifica que l'ERTOels quals l'aerolínia es va veure obligada a readmetre quan, l'abril passat, l'Audiència Nacional va anul·lar l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que l'empresa va presentar al mes de gener.

El Ministeri de Treball va donar la raó als tretze treballadors que es van negar a firmar una novació de contracte que els empitjorava les condicions laborals i, com a conseqüència, van ser inclosos a l'ERO de Ryanair. Quan l'Audiència Nacional va tancar aquesta porta, l'empresa va tornar a intentar acomiadar-los a través d'un ERTO, emparant-se en la situació de crisi sanitària mundial.

La delegada sindical d'USO a Girona, Lidia Arasanz, va declarar que estan satisfets perquè «l'administració s'ha adonat que va ser un error acceptar l'ERTO de Ryanair». Des d'USO confien que l'empresa reincorpori els treballadors al seu lloc de treball i els pagui els salaris que els deu des del mes de gener.

Tancament de la base a Girona

A finals d'agost de l'any passat, Ryanair va anunciar al seu personal que, a partir del 8 de gener, a banda de les bases de Tenerife, Lanzarote i Gran Canària, també tancaria la de Girona, una de les seves bases més antigues. Els sindicats de seguida van començar les negociacions per evitar la pèrdua d'uns 164 llocs de treball de la base gironina.

Tanmateix, aquest pacte anava lligat a una novació contractual, que implicava una important regressió en les condicions laborals. Els empleats, entre altres restriccions, treballarien nou mesos a l'any en lloc de dotze, s'estarien tres mesos a l'atur, se'ls reduiria el sou un 25%, perdrien l'antiguitat o es veurien obligats a canviar les seves categories professionals. El pla de l'empresa per reduir costos era donar a la base de Girona un caràcter estacional, és a dir, aturar el moviment d'avions durant el període de menys activitat, que sol ser entre novembre i març.

Primer intent: l'ERO

Com a pressió afegida, els treballadors van rebre l'amenaça de l'empresa: o acceptaven les noves condicions o serien acomiadats. Entre l'espasa i la paret, la gran majoria va optar per conservar el seu lloc de treball, però tretze empleats es van negar a firmar el nou contracte i van ser inclosos a l'ERO que l'empresa va engegar el gener passat i que va afectar un total de 224 treballadors gironins i canaris.

Tanmateix, els sindicats van portar-lo a judici al·legant que no hi havia causes justificades per l'acomiadament col·lectiu. A finals d'abril, l'Audiència Nacional els va donar la raó i va acusar Ryanair de «mala fe», «coaccions» i «abús de dret», alhora que obligava la companyia a reincorporar els treballadors i a pagar els salaris perduts.

Segon intent: l'ERTO

Malgrat la sentència, Ryanair no va incorporar els antics empleats als seus llocs de treball Després d'una setmana d'incertesa, a principis de maig, l'empresa va decidir continuar endavant amb l'acomiadament, aquesta vegada a través d'un ERTO amb caràcter retroactiu, que afectava més de 1.500 empleats.

L'empresa va intentar acollir-se a la situació d'alarma i emergència sanitària per acomiadar els tretze treballadors que havien refusat signar el contracte. De nou, USO i SITCPLA es van mobilitzar per neutralitzar aquesta acció i van presentar un recurs al Ministeri de Treball. Inspecció va estimar íntegrament la demanda i va donar la raó als sindicats en tots els seus arguments. Davant l'evidència de «mala fe» i «intent de frau», el Ministeri va tombar ahir l'ERTO i el va declarar nul.

Perspectives de futur

Aquesta resolució no accepta recurs administratiu i si Ryanair la vol recórrer, ho haurà de fer a l'Audiència Nacional. Des d'USO, de moment estan a l'espera que Ryanair mogui fitxa. Volen ser optimistes, però després que la companyia no acatés la primera sentència de l'Audiència Nacional, han d'estar preparats. «L'administració hauria de vigilar de prop les empreses com Ryanair que sempre juguen al mateix», demana Arasanz.