La veracreu de Besalú robada el 1899 no hauria marxat mai de Catalunya

Duran ha explicat que han investigat els museus catalans però que de moment els indicis se centren en una casa particular. La regidora raona que la joia no hauria entrat mai al mercat internacional de peces històriques. O sigui, que després del robatori es va quedar a Catalunya.

La hipòtesi dels investigadors és que la veracreu va ser robada per encàrrec, que els lladres no eren de Besalú i que hauria anat a parar a una casa particular, a Catalunya. La idea és que a partir d'una herència fa poc hauria entrat en una casa pairal des d'on volen tornar-la a Besalú.

Segons ell llibre La Santíssima Veracreu de Besalú escrit per Eva Llansana i editat el 2017, els lladres van entrar per una porta lateral de l'església de Sant Vicenç, van esbotzar les reixes de l'armari i es van trobar amb la relíquia i altres que estaven al mateix lloc. Per fer el robatori els lladres van deixar a terra una reixa de llaurar la terra i una destral que van deixar al costat de l'altar. També es van deixar un bessó de camisa amb inicials.

Quan els veïns de Besalú van saber del robatori van començar a investigar pel seu compte. Van trobar dues caixes amb cendres de Sant Vicenç, prop de la casa Bellsolà.

Es tracta d'una gran masia situada a pocs quilòmetres de Besalú en direcció a Figueres. També van trobar una caixa buida que presumptament hauria sortit de l'armari de les relíquies a la vora del riu. Al cap de poc van detenir gent sospitosa d'estar relacionada amb el robatori. Més tard, segons exposa la historiadora Tura Clarà a El robatori de la Veracreu de Besalú (any 1899). Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú, els lladres, els còmplices i els promotors del robatori van ser jutjats a Olot. El jutge va ordenar que els bocins del reliquiari que s'havien trobat als afores de Girona el 1901 fossin custodiats al Museu d'Olot.

Al museu d'Olot, consta l'ingrés d'un reliquiari d'estil gòtic de metall daurat, que hauria estat trencat amb violència. El reliquiari està fragmentat en vuit peces i està catalogat com una còpia i falsificació amb una datació de la segona meitat del segle XIX.

Això no obstant, Eva Llançana afirma que es tracta del reliquiari robat la matinada del cinc de desembre del 1899. «Només de veure'l t'adones que estàs davant d'una peça de gran valor», explica. Un enigma és que a la fitxa del museu exposa el 7 d'octubre del 1910 com a data d'ingrés. O sigui, 11 anys després del robatori i nou anys després que les peces del reliquiari fossin trobades a la zona coneguda amb el nom del Polvorí, als afores de Girona. Per la seva part, la historiadora, Tura Clarà apunta, que ella va trobar el reliquiari el 2013 al Museu d'Olot. «De seguida em vaig adonar que era l'autèntic», ha explicat. Clarà considera que la fitxa feta el 1910 és una reclassificació fonamentada amb informacions errònies. «Es veu que creien que el reliquiari era una peça gòtica d'or del segle XV i com que no ho era, la van classificar com a falsa, quan és autèntica», explica Clarà.

La regidora de Cultura de Besalú, també considera que es tracta del reliquiari autèntic i com a tal l'exposaran a l'església de Sant Vicenç. El que faran serà una còpia a format natural d'una de les fotografies de la veracreu que es conserven i al damunt i posaran les peces que es guardaven al museu d'Olot.

Tot i el judici, no es va poder saber on havia anat a parar la veracreu que centrava el reliquiari. o sigui un estoig de 13 per 8 centímetres en forma de creu d'or i esmalts amb pedres a les puntes. A l'interior de l'estoig, hi havia un dels trossos més grans de la creu de la crucifixió, dels quals es tenia coneixement. La historiadora Tura Clarà data l'estoig entre els segles XI i XII.

Va ser a partir d'aquesta peça central que al llarg dels segles van bastir el reliquiari que contenia ornaments d'or que tampoc s'han trobat. O sigui, que les peces que falten i que són buscades són les que tenien més valor material.

Documents perduts

La historiadora Tura Clarà ha explica que, l'endemà del robatori, la Guàrdia CivilMés tard les tornarien a detenir juntament amb una altra que hauria organitzat el robatori. Segons ella, l'organitzador va vendre la veracreu a Barcelona i els lladres van cobrar 2.000 pessetes cadascun.

Pel que fa a l'atestat del robatori que va fer la Guàrdia Civil, la instrucció per fer la vista del judici i el judici que es va fer al Jutjat d'Olot, segons Tura Clarà, no n'hi ha rastre. Tampoc ha quedat rastre del bessó de camisa amb inicials que van trobar al costat de l'altar.