Mieres: net de virus, però sense abaixar la guàrdia

Després d'un confinament en què «no ha vingut ningú de fora», explica l'Anna, una dels 318 habitants d'aquest poble de la Garrotxa, ara s'està omplint de visitants. Així ho constata l'Esther, una altra veïna: «Sobretot els caps de setmana, hi ha molt ciclista i molt motorista», diu mentre es pren un refresc al restaurant, justament amb un ciclista banyolí que ha començat a escapar-s'hi amb bicicleta des que ho han permès les restriccions. «Potser per la zona dels volcans, o perquè la carretera agrada», s'aventura ella, el cas és que l'agost ha portat més moviment.

Una part important prové d'aquells que han vingut a les seves segones residències. Com és el cas d'en Germán, que ha vingut des de Barcelona amb la seva família buscant «contacte amb la natura, que ara s'ha posat en valor». Ell segueix les mesures de seguretat, tot i afirmar que «no vol dir res que no hi hagi cap cas» i que «si ho hem de passar tots, ho passarem. Això de quedar-te a casa no s'entén si no és per evitar un col·lapse del sistema sanitari, que per cert s'ha retallat per totes bandes», opina.

En Lluís, de Badalona, defensa que pobles com aquest «tenen una població més dispersa, es poden guardar fàcilment les distàncies i no hi ha tanta gent», i creu que per això el contagi directe és més difícil. Tot i això, creu que precisament és gent com ell, qui pot suposar un risc pel poble. Argumenta que «en grans poblacions, on el contagi era més intens, anaves amb més compte. Però aquí, sembla que et relaxes».

El mateix opina una àvia de setanta-dos anys que espera per entrar al supermercat del poble. «Aquests poden portar el que no tenim», diu, i relega a «la responsabilitat i serietat que té cadascú» la prevenció amb què actuïn els que en aquestes dates conviuen al poble. Ella també considera que hi ha ajudat «la manera de viure del poble», que veu «diferent a un Banyoles o un Olot». «Aquí no hi ha tan jovent, i pots comprendre que ara, a més, ni botellons, ni festes, això ha passat a la història», sentencia.

Mentrestant, a dins d'Alimentació Torrent, en Toni atén tres persones per torn, ja que aquest és l'aforament que han calculat per garantir les distàncies. Al carrer, hi han instal·lat un para-sol perquè s'esperin aquells que no hi caben. «Hem estat oberts sempre, tot i haver-hi moments de molt risc», diu el propietari de l'establiment, on tenen sempre a punt «gel, distància i mascareta», ja que fins i tot en donaven si algú no en duia. «Una senyora del poble n'ha fet, i ja n'hem donat moltes», explica, tot i que constata que «si no és el 100%, un 99% compleix les normes». «Toquem fusta perquè no hi ha hagut contagis, però pot passar», admet. Ell també ha notat l'augment de gent al poble, «la gent ha tirat més cap a la muntanya que cap a la costa», suposa. «Fins i tot s'han hagut de posar normes en un salt que hi ha aquí darrere, per la quantitat de gent que hi anava», on comenta que l'alcalde fins i tot hi ha posat un vigilant.

Elogis a la gestió municipal

Si hi ha una cosa que pràcticament tots els veïns defensen de forma unànime és la gestió de l'Ajuntament. La regidora d'urbanisme, Neus Casals, manifesta que «hem insistit molt, vam fer un butlletí explicant les mesures que havíem fet contra la covid-19 i el que podien fer els veïns. Pensem que s'ha respectat bastant, i això també ens dona tranquilitat».

Ella porta la fleca, on també han limitat l'aforament. «Entrada d'un en un, i utilitzant la mascareta. Hem posat cartells a tot arreu», indica. Considera que un moment «que ens va angoixar més» va ser quan «es van obrir les portes de Barcelona, no sabiem què podia venir», però segueixen aguantant. Malgrat tot, Casals recorda que «a Mieres hi ha hagut sospitosos, tots hi estem exposats. Tan de bo s'acabi aviat» conclou.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus