El valor de la veracreu O sigui, era una peça a la qual se li atribuïen poders. La historiadora Eva Llansana documenta que a tothom a la Garrotxa creia que si a Besalú eren a temps d'exposar la veracreu, les tempestes s'allunyaven.

Es veu que el rector sortia al carrer amb el breviari en una la mà i la veracreu en una altra i deia « A fulgure a tempestate». Com més cridava el rector, més brillava la veracreu i alhora la tempesta minvava.

Foragitar dimonis

També se li atribuïa poders per aturar les revingudes del Fluvià, de foragitar els dimonis i, sobretot, els de curar malalts i de fer miracles. Es veu que quan algú feia un viatge i es trobava amb un mal tràngol si s'hi encomanava, la veracreu el salvava. Sobretot, curava malalties. Els miracles i els poders de la veracreu són la bas, per la qual la historiadora Eva Llansana no descarta que l'encàrrec del robatori no fos solament pel valor material de la peça. Per exemple, considera que podia haver estat robada per curar una persona malalta.

Per la seva part, Tura Clarà explica que els robatoris de peces religioses es feien per posseir «una cosa que fins al moment era gaudida per tothom i a partir del robatori només podia ser d'una sola persona». Segons ella, l'habitual era que una persona de gran poder econòmic encarragués el robatori per posar la peça en una col·lecció. Llavors es posava en contacte amb una persona que es dedicava a robar peces de les esglésies. Aquesta anava a l'església s'ho mirava i feia un pressupost.

«Tal com la tenien guardada, no els va costar gaire», valora Tura Clarà. Segons ella, després de la mort del col·leccionista la peça quedava en propietat d'uns hereus que no sabien què era allò. Llavors la peça anava a parar a un museu en donació o es quedava en un racó de la casa.

Època de cerques

L'any del robatori de la veracreu . Les teories del baró de Gail que després van ser difoses per Otto Rhan (1904-1939) atribueixen immensos poders al calze de l'últim sopar i a la punta de la llança de la crucifixió. El mateix Heinrich Himmler va anar a Montserrat el 23 d'octubre de 1940, suposadament, a la cerca del Grial.