L'empresari Josep Maria Caballé, nascut a Anglès, és el president de la cadena Servigroup, la més important de la Comunitat Valenciana, que abans de la pandèmia tenia més de 2.000 treballadors en temporada alta i facturava més de 120 milions d'euros. Els seus més de 50 anys d'experiència en el sector l'avalen com una de les veus més autoritzades en turisme.

Quan semblava que la temporada es podia reconduir amb la tornada dels turistes britànics, el Regne Unit reinstaura la quarantena. Tot perdut?

A la Costa Blanca depenem molt del client anglès, de l'operador turístic Jet? i de les compa­nyies de baix cost. Això ha estat un cop inesperat. Tot i que la temporada havia arrencat molt fluixa, després de superar l'estat d'alarma pensàvem que podríem repuntar. La sensació que he tingut ha estat com la d'estar en un ring i rebre un cop amb la guàrdia baixa. És desastrós. El turisme espa­nyol compensa una mica, però serà difícil recuperar-se. Jo he sobreviscut a moltes crisis, porto ?? anys, però mai vaig pensar en una crisi d'aquesta categoria. Els governs canvien d'opinió cada minut i qui sap si s'aixecarà la quarantena al Regne Unit, però no estem davant d'una crisi normal en què ajustes una mica els preus i endavant. Això és completament diferent. Com treus la por de viatjar, si no saps ni el que passarà l'endemà?

Hagués imaginat alguna vegada que el turisme podria patir una recessió tan greu?

He passat diverses crisis, però aquesta ha estat completament inesperada. A inicis de març, abans que es declarés l'estat d'alarma, teníem més reserves d'espanyols i estrangers que al març de ???? i, de sobte, tot es va enfonsar. Tot es va perdre. Hem intentat centrar-nos en el turisme espanyol i en això estem. En tot cas, tinc sort perquè la meva marca es coneix molt. En els últims anys he intentat sempre fer marca i diversificar el mercat i el que penso ara és que de cada crisi cal aprendre'n alguna cosa. Des que hi va haver l'augment de places a Turquia ens vam adonar que alguna cosa calia fer, modificar l'estructura i el servei, i excepte a tres o quatre hotels que depenen, precisament, del mercat britànic, ho hem aconseguit. Tot i la crisi, els hotels que treballen amb mercat espanyol amb una categoria i uns preus determinats aguanten millor. Desgraciadament només dos a Benidorm.

De les desgràcies se n'aprèn?

I tant, de totes les desgràcies se n'aprèn. Ara mateix, el problema de Benidorm és que ha estandarditzat molt l'oferta per a un públic molt popular. Si falla el mercat anglès no anem enlloc, però per anar a buscar altres mercats hem d'anar amb una altra oferta. Alguna vegada he comentat que sobraven places hoteleres i m'han criticat, però és cert. La societat canvia, la demanda canvia i aquí hem estructurat l'oferta de baix preu i per canviar de mercat cal oferir més coses. No es pot seguir així i no m'estic inventant res. França ho va fer, Itàlia ho va fer, i nosaltres hem de fer l'esforç. A Mallorca, per exemple, en primera línia han tancat hotels que en ja no poder oferir qualitat s'han canviat per habitatges. Si no pots oferir un producte superior no pots captar altres mercats. El que no puc és tenir ulleres de cinc augments per haver vist la que ens venia a sobre.

On són aquests turistes que gasten més?

Existeixen, i també n'hi ha a Benidorm i a la resta de la Costa Blanca, però per a això cal treballar i invertir. Tancar l'hotel i fer una reforma, encara que estigui mesos tancat. Insisteixo, no només pintar-lo de tant en tant. Cal actuar sobre tota l'estructura, l'actitud del personal, el producte. Més que nous hotels, la meva opinió és que caldria actuar sobre hotels antics per millorar la seva rendibilitat. L'important és treballar dia a dia en el que ja tenim consolidat, millorant-lo, i així ho dic als meus companys. Mai m'he amagat i sempre he parlat clar. Itàlia i França ho han fet. Cal millorar la nostra planta. Reestructurar els hotels per poder anar a altres mercats.

O sigui, la pandèmia obliga a fer una reflexió profunda. Aprendre de la crisi sanitària.

Correcte. Pot semblar una ximpleria, però una prestació com tenir places d'aparcament pràcticament per a tots els clients que s'allotgen als hotels és fonamental.

Com ho és aquest estiu tenir hotels segurs.

Sí, és clar. No només som segurs. És que ens hem fins i tot passat amb la higiene i el compliment, necessari, dels protocols sanitaris. No obstant això, el problema és que un ja no sap on és. Nosaltres tenim hotels a tres comunitats, Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia, i a cada lloc la normativa és diferent. La valenciana és la més exigent. El que sí que m'agradaria alguna vegada és que les autoritats ens donessin una mica més de suport. No amb l'amenaça de la multa permanent. En aquesta pandèmia ha faltat el suport moral, tan important com l'econòmic.

Vostè té diversos hotels tancats i amb els seus treballadors en ERTO. Com ho porta?

Doncs molt malament, som una gran empresa amb fins a dos mil treballadors segons els mesos però mai hem perdut el nostre caràcter familiar. A la companyia hi tinc gent que hi va entrar gairebé de nen i avui hi té la família i els fills.

Què pot passar a la tardor si no hi ha una pròrroga dels ERTOs?

Què pot passar? Si no canvien les coses, que els treballadors passarien a l'atur i les empreses assumiríem la Seguretat Social. Això serà dolorós. L'empresari ha de ser previngut i ha de tenir recursos. No esperar que vingui la tempesta.

Els experts no s'atreveixen a donar una data per al final d'aquest malson. Vostè la veu?

Aquest any perdrem diners, però no podíem quedar-nos aturats i tancats perquè Servigroup no només són els hotels. Comptem amb un centre logístic, central de reserves i màrqueting, més de dues mil persones treballant i calia arrencar encara que ara sembli que pugui aturar-se sobretot per la falta d'anglesos. Previsions? Si tot va a bé i no hi ha nous problemes amb el mercat anglès, les millors reserves venen a partir d'abril i maig de ????. Afortunadament, hem aconseguit traslladar el ??? de les reserves que teníem per a l'any que ve. Però hem de deixar de plorar i afrontar el problema com ens ha vingut.

Sobren bars i restaurants?

Espanya és el país d'Europa que té més bars i restaurants. Establiments on treballa tota la família, gairebé ?? hores al dia per sobreviure i treure quatre duros. Això no és qualitat de vida. L'Estat ha de crear un altre tipus d'ocupacions com passa a altres països. Jo conec bars a Benidorm on treballen la mare, el pare i el fill gairebé tot el dia per servir quatre cafès. Això cal canviar-ho, però donant-los una alternativa. Valdria més no ser el país del món amb més bars i buscar un altre model. A França no hi ha ni tants bars ni aquests horaris, i rep ?? milions de turistes cada any.

Aquesta crisi ha de servir, llavors, per canviar el xip?

Efectivament, no podem seguir degradant el servei. Per descomptat que això implicarà sacrificis. No vull ser reiteratiu, però si ho han fet altres països també podem fer-ho nosaltres. El que està clar és que amb els continus augments de costos, els nostres preus impedeixen obtenir rendibilitat. I, d'altra banda, les associacions empresarials no han d'estar tan lligades al que digui el Govern. Hem de tenir sincronia, és clar, però cal plantar cara.